LÍNIA DEL TEMS

  • Period: 10,000 BCE to 3500 BCE

    PREHISTÒRIA

    La prehistòria és la primera etapa de la història de la humanitat i es pot dividir en:
    -El Paleolític. (2,5 milions d'anys- 10000 aC)
    - El Neolític. 10000- 55000 aC
    - L'edat dels metalls. (5500- 3500 aC)
  • 9000 BCE

    SORGEIXEN L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA

    SORGEIXEN L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA
  • 5000 BCE

    PRIMERS OBJECTES DE METALL

    A l'edat dels metalls es van crear les primeres eines de metall l'Homo sapiens sapiens
  • 3500 BCE

    INVENCIÓ ESCRIPTURA

    La societat mesopotàmica va inventar l'escriptura l'any 3500 aC aquesta escriptura era de tipus cuneïforme
  • Period: 3500 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

    L'edat antiga és la segona etapa de la història de la humanitat i la primera en la qual documentem informació redactada dels éssers humans. D'aquesta etapa podem destacar les societats mesopotàmiques, egípcies, gregues i romanes
  • 3000 BCE

    INVENCIÓ DE LA RODA

    El poble mesopotàmic va inventar als voltants del 3000 a.c, es considera un invent molt important
  • 3000 BCE

    UNIFICACIÓ DE L'ALT I BAIX EGIPTE

    Cap al 300 a.C el faraó Narmer va unificar l'alt i bax Egipte. Així va començar la història de l'Antic Egipte que va durar més de 2500 anys.
  • 753 BCE

    CREACIÓ DE ROMA

    CREACIÓ DE ROMA
    L'any 753 aC el poble llatí va fundar la ciutat de Roma a la vora del riu Tiber a la península d'Itàlia
  • 600 BCE

    ELS GRECS A LA PENINSULA

  • 476

    FI DE L'IMPERI ROMÀ

    FI DE L'IMPERI ROMÀ
    La fi de l'Imperi Romà va ser provocada per una crisi que va provocar el fet de dividir l'imperi en dues parts:
    - Imperi Romà d'occident
    - Imperi Romà d'orient.
    També hi va haver onades succesives d'invesions pels pobles germànics i els huns
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MITJANA

    L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Es subdivideix en alta, plena i baixa
  • 477

    REGNES GERMÀNICS

    REGNES GERMÀNICS
    A finals del segle V dC es van anar formant diferents regnes germànics en el territori que abans ocupava l'imperi romà d'Occident. Els diferents regnes germànics tenien uns costums i formes de vida pròpies, però van adoptar la llengua llatina, la religió cristiana i algunes lleis romanes. Es van romanitzar
  • 507

    BATALLA DE VOUILLÉ

    A mitjans del segle V els visigots es van establir al sud de França, els francs que estaven més al nord tenien interès amb les terres del sud de França. Això va provocar que francs i visigots s'enfrontessin en una batalla: la batalla de Vouillé. Els francs van guanyar aquesta batalla i els visigots van ser expulsats al sud dels Pirineus on van establir el seu regne.
  • 554

    REGNE VISIGOT DE TOLEDO

    REGNE VISIGOT DE TOLEDO
    Els visigots es van establir a la península Ibèrica fent fora els vàndals i els alans cap al nord d'Àfrica i els sueus a la zona de l'actual Galícia. Després de la batalla de Vouillé els visigots van establir el seu regne al sud dels Pirineus. El regne visigot va tenir una durada de 200 anys i la seva capital es va establir a Toledo.
  • 768

    IMPERI CAROLINGI

    IMPERI CAROLINGI
    Pipí el Breu, va destronar el darrer monarca franc i es va coronar com a rei l’any 732.
    L’any 768, el va succeir el seu fill, Carlemany. Aquest fou el que va expandir el regne fins a convertir-lo en l’imperi carolingi.
    Carlemany es va erigir en el defensor de la cristiandat i va imposar el cristianisme entre els pobles sotmesos. El 25 de desembre del 800 va ser coronat emperador d'occident.
  • 843

    TRACTAT DE VERDUN

    TRACTAT DE VERDUN
    A la mort de Carlemany, Lluís el Piadós el va succeir com emperador de l'Imperi Carolingi, aquest va dividir l'imperi en tres parts, una per cada un dels seus fills. Amb el tractat de Verdun (843) es va reconèixer aquest repartiment de l'imperi.
  • 1453

    CAIGUDA DE L'IMPERI BIZANTÍ

    CAIGUDA DE L'IMPERI BIZANTÍ
    Després de moltes crisis i un declivi lent de l'Imperi Bizantí, la ciutat de Constantinoble cau a les mans dels turcs l'any 1453, aquest fet marca la fi de l'Imperi Bizantí.