-
Puig i Cadafalch reforma el refectori.
L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, destacat exponent del modernisme i noucentisme català, va dur a terme la reforma del refectori de Montserrat. Aquesta obra formava part d’un conjunt de millores arquitectòniques impulsades per modernitzar el monestir. -
Period: to
1925-1936 – Abans de la Guerra Civil
-
Segona República: canvis Església-Estat.
Amb l’arribada de la Segona República, es van implementar mesures de laïcització que van afectar l’Església. Es van suprimir privilegis eclesiàstics i es va restringir el paper de l’Església en l’educació, generant tensions amb institucions religioses com Montserrat. -
Aprovat l’Estatut amb suport intel·lectual i religiós.
L’Estatut d’Autonomia va ser un pas clau en l’autogovern de Catalunya. Alguns sectors eclesiàstics, incloent Montserrat, van donar suport a la seva aprovació perquè defensava la identitat catalana i la seva cultura. -
Inici de la Guerra Civil: saqueig i 22 monjos assassinats.
Quan esclata la Guerra Civil, Montserrat és saquejat per grups anticlericals i molts dels seus béns són destruïts. 22 monjos són assassinats per la seva condició religiosa, enmig d’una onada de persecució eclesiàstica. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
La Generalitat protegeix Montserrat, però hi ha destrucció d’arxius i art.
El govern de la Generalitat intenta protegir el monestir, considerant-lo part del patrimoni cultural català. Tot i això, molts documents històrics i obres d’art són destruïts o espoliats. -
Fi de la guerra: Montserrat sota el franquisme.
Amb la victòria de Franco, Montserrat passa a estar sota el control del règim, que utilitza la religió com a instrument polític. Tot i això, el monestir es manté com un focus de resistència cultural. -
Period: to
Dictadura franquista
-
Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, 100.000 persones, resistència cultural.
Aquest esdeveniment religiós aplega una gran multitud i esdevé un símbol de resistència catalana en plena repressió franquista. El règim intenta aprofitar l’acte, però la societat catalana l’interpreta com una reafirmació de la seva identitat. -
Primera publicació de Serra d'Or, referent en cultura catalana.
Montserrat impulsa Serra d’Or, una revista cultural escrita en català que es converteix en un espai de debat intel·lectual i de preservació de la llengua en ple franquisme. -
Creació d’Editorial Estela per a publicacions en català.
L’editorial Estela, nascuda al monestir, fomenta la publicació de llibres en català, ajudant a mantenir viva la llengua en un context de censura. -
Montserrat impulsa Qüestions de Vida Cristiana, revista sobre democràcia i societat.
Aquesta publicació planteja reflexions sobre la societat i la fe, abordant temes com els drets humans i la democràcia, en una època en què el règim no permetia llibertat de pensament. -
Procés de Burgos: 300 intel·lectuals es tanquen a Montserrat contra el règim.
Davant les condemnes de mort dictades pel règim franquista contra militants antifranquistes, 300 intel·lectuals es tanquen al monestir com a protesta, convertint Montserrat en un símbol de lluita per les llibertats. -
Period: to
Democràcia i actualitat
-
Montserrat dona suport a la recuperació de l’autonomia catalana.
Montserrat es posiciona a favor del restabliment de l’autonomia de Catalunya i esdevé un espai de debat i reflexió política. -
Visita del Papa Joan Pau II
El Papa visita Montserrat en una mostra de suport a la tasca espiritual i cultural del monestir. L’esdeveniment reforça el paper internacional del monestir. -
Condemna la repressió policial de l’1 d’octubre.
Davant els fets de l’1-O, Montserrat es pronuncia contra la violència policial i en defensa dels drets humans i les llibertats democràtiques. -
Actes previs al Mil·lenari de Montserrat.
El monestir prepara esdeveniments per commemorar els seus 1.000 anys d’història, destacant el seu llegat espiritual, cultural i polític. -
Celebració del Mil·lenari de Montserrat, destacant el seu paper històric i cultural.
Montserrat arriba al seu Mil·lenari, reivindicant el seu paper en la història de Catalunya i la seva contribució a la cultura, la religió i la defensa dels drets humans.