-
És una etapa que s'inicia aproximadament fa 3 milions d'anys i finalitza al 3500 aC amb l'aparició de l'escriptura.
-
Al 1900000 aC es va crear el foc. El van descubrir els Homo erectus, es creu que va ser gràcies a que es cremes un arbre. Es va crear a Àsia. -
L'agricultura i la ramaderia van ser l'inici del Neolític. L'agricultura i la ramaderia van ajudar molt amb la vida dels prehistòrics en el Neolític. -
La ceràmica i la tela es van inventar el 7000 aC. La ceràmica es feia amb fang i aigua. La ceràmica també es comerciava. Feien gerros, pots... Amb la invenció del teler es van inventar els teixits. Els teixits es feien cosint a mà. Ho feien servir per vestir-se o abrigar-se. -
Els dòlmens són uns megàlits. Es tracta d'una estructura feta de dues pedres verticals i una d'horitzontal per sobre. Els prehistòrics de l'edat dels metalls hi resaven, hi enterraven a gent o famílies o en alguns casos hi feies esdeveniments importants. -
En aquesta època documenten les següents escultures com orants, estàtues de déus o reis, esteles o relleus. Es van crear al voltant del 3100aC. -
La societat mesopotàmica per tal d’unir dues columnes van desenvolupar l’arc i la volta. Es va crear per els voltants del 3100aC. -
L'imperi Persa va ser l'últim imperi de tots i també el que té més territori. Es va crear al 331aC -
El rei Narmer cap al 3000 aC va unificar l'Alt i Baix Egipte, i així es va crear la doble corona, i va començar l'Antic Egipte que va durar més de 2.500 anys. -
El calendari egipci compta amb tres fases (inundació, sembra, collita). Es va fer cap a l'any 3100 aC. -
L'escriptura es va crear el 3500 aC, i va ser el fet que va marcar el final de la prehistòria. Un mètode per escriure era picar una pedra amb algunes eines i així escriure a sobre d'una pedra. També es podia fer fent blocs de fang, escrivint a sobre amb els dits o eines i deixar-ho aixugar. -
És una etapa històrica que comença l'any 3500 aC amb l'aparició de l'escriptura i acaba el 476 dC amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
-Naixement de ciutats estat
-La unificació de l'Alt i Baix Egipte.
-Aparició de la democràcia atenesa. -
La civilització minoica estava situada a Creta, més concretament a Cnossos. La seva època de major esplendor va ser l'any 1700 aC. -
La civilització micènica estava situada a Milet, Àsia Menor. La seva època de més esplendor va ser entre l'any 1600 aC i el 1400 aC. -
Al segle VIII aC, tribus de llatines van anar a la riba del riu Tíber (prop de l’illa Tiberiana) -
1a Guerra Mèdica (499 - 490 aC). En aquesta fase inicial, els soldats grecs van derrotar els perses a la batalla de Marató. -
La democràcia es va desenvolupar durant el s. V - IV aC. Amb la democràcia jo no hi havia esclavitud. Atenes és un exemple d'una polis democràtica. -
En els segles VIII i VI aC, molts habitants de les ciutats gregues van emigrar a diferents zones de les costes mediterrànies i del mar Negre perquè hi havia molta pobresa, manca de terres i molta gent. -
Al s. V molts plebeus es van revoltar cap al govern per aconseguir més drets, així ser més justos en la societat romana. -
Al 48 aC, Juli Cèsar, va ser el 1r dictador perpetu i va assumir els màxims poders. (fi a la República romana.) -
Octavi Agust va ser proclamat el 1r emperador de l'antiga Roma. (27aC) -
Després d'una onada feta pels Huns, al 476 dC, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, (nen amb 10 anys). -
El 476 l'Imperi Romà d'Occident va caure a causa de les invasions dels pobles bàrbars. Aquest fet va comportar la fi de l'edat antiga i l'inici de l'edat mitjana. -
És una etapa històrica que comença el 476 dC amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident en mans dels pobles bàrbars i finalitza l'any 1492 amb l'arribada de Colom a Amèrica. Els tres elements més importants són la Pesta Negra al s.XIV, el naixement de les ciutats i l'aparició dels estils arquitectònics, com per exemple: Preromànic, romànic, gòtic...
-
Els francs, situats més al nord i amb la intenció de fer més gran el seu territori cap al sud, van derrotar els visigots a la batalla de Vouillé (507) i els van obligar a retirar-se al sud dels Pirineus, on van fundar el seu nou regne. -
Roderic va ser l’últim rei del regne visigot. El seu regnat va ser molt curt perquè l’any 711 va enfrontar-se als musulmans a la batalla de Guadalete, on va morir. Quan va morir, va provocar el col·lapse del regne visigot i va facilitar la conquesta musulmana de la península Ibèrica. -
La batalla de Covadonga (722), va tenir lloc a Astúries, va ser entre els cristians, liderats per Pelai, i entre els musulmans. La victòria cristiana va permetre formar el Regne d’Astúries. La capital es va establir a Oviedo. -
L’any 755, una revolta de la dinastia abbàssida va posar fi al poder dels omeies. Els abbàssides van encarregar matara a tota la dinastia omeia, però un príncep, que era Abd-ar-Rahman I, va fugir perquè no el matessin. -
L’any 768, el seu fill Carlemany va succeir a Pipí el Breu i va expandir el regne fins a convertir-lo en l’Imperi Carolingi. El 25 de desembre de l’any 800, el papa el va coronar emperador d’Occident. -
El Tractat de Verdun (843) va repartir l’Imperi Carolingi entre els tres fills de Lluís el Piadós.
Carles el Calb va rebre la part occidental i Lluís el Germànic la part oriental.
Lotari I va conservar la zona central i el títol de l'imperi. -
L’any 929, Abd-ar-Rahman III va declarar la independència religiosa de l’emirat. Això va fer que convertís l'emirat en califat. Això vol dir que ell va passar a ser califa, és a dir, màxima autoritat política i religiosa d’al-Àndalus. -
Al 961, Al-Hakam II va construir una gran biblioteca a Còrdova. Tenia més de 400.000 volums. La ciutat es va convertir en un centre cultural i de coneixement. -
Quan va morir Al‑Hakam II, el seu fill Hixam II només tenia 11 anys, segons la llei islàmica, no podia governar pel seu compte. Això va fer que Almansor ocupés el seu lloc com a califa. Durant aquests anys, el visir Almansor va prendre les decisions de govern i es va fer famós per les ràtzies. -
L’any 1035, després de la mort de Sanç III, que era el comtat de Castella, que fins ara depenia del Regne de Lleó, va passar a ser del seu fill Ferran I. Gràcies a aquesta mort, el Regne de Lleó es va debilitar, i Castella va aprofitar-ho, i va recuperar el poder. Això va fer que Castella es convertís en un regne independent. -
El Cisma d’Orient va provocar la ruptura entre l’Església d’Occident i l’Església d’Orient. L’Església romana va quedar sota l’autoritat del Papa, mentre que l’Església ortodoxa depenia del patriarca de Constantinoble. -
Les Corts eren reunions formades per representants de la noblesa, el clergat i les ciutats, però no podien crear lleis. Les primeres Corts documentades es van fer al Regne de Lleó l’any 1188. -
Després de la mort de Ferran I, els regnes de Castella i Lleó van unir-se i separar-se constantment. Finalment, l’any 1230, amb Ferran III, va aconseguir la unificació definitiva. Castella i Lleó van quedar sota el mateix rei. -
En aquesta batalla s'enfron ten els francs contra els comptats catalans. A la Batalla de Muret aquests dos bàndol comepeteixen per que es queda amb Occitània. aquesta batalla acaba amb que els comptats catalans ja no tenen influència a aquest territori, que acaba sent dels francs. -
-