LÍNIA DEL TEMPS DE LA HISTÒRIA

  • Period: 11,000 BCE to 8000 BCE

    PALEOLÍC

    El Paleolític és la primera etapa de la Prehistòria.
    S'inicia, aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza al 8000 aC; amb l'aparició de l'agricultura i la ramaderia.
  • Period: 11,000 BCE to 3500 BCE

    PREHISTÒRIA

    És una etapa que s'inicia, aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza al 3500 aC; amb l'aparició de l'escriptura.
    La prehistòria es divideix en 3 etapes:
    -Paleolític
    -Neolític
    -Edat dels Metalls
  • L'APARICIÓ DEL FOC
    10,000 BCE

    L'APARICIÓ DEL FOC

    Va aparèixer a l'1900000 aC.
    El van descobrir els Homo erectus a Àsia.
  • APARICIÓ DE L'AGRICULTURA I LA REMADERIA
    8000 BCE

    APARICIÓ DE L'AGRICULTURA I LA REMADERIA

    L'agricultura va aparèixer a partir del moment que els humans es van adonar que les llavors germinaves sota terra i donaven lloc a una nova planta.
    La ramaderia va aparèixer quan es van adonar que podien domesticar a alguns animals. Els primers foren les cabres, les ovelles i els porcs.
  • Period: 8000 BCE to 5500 BCE

    NEOLÍTIC

    El Neolític és la segona etapa de la Prehistòria.
    S'inicia, aproximadament, al 8000 aC per l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, i acaba al 5500 aC per l'aparició dels primers metalls.
  • CERÀMICA I TEIXITS
    7000 BCE

    CERÀMICA I TEIXITS

    A 7000 aC es va desenvolupar la ceràmica i els teixits.
    Van començar a cosir amb el fus.
  • Period: 5500 BCE to 3500 BCE

    EDAT DELS METALLS

    L'edat dels metalls és la tercera i última etapa de la Prehistòria.
    S'inicia, aproximadament, al 5500 aC per l'aparició dels primers metalls i acaba a l'any 3500 aC per la creació de l'escriptura.
    Aquesta té tres etapes:
    - Edat del coure
    - Edat del bronze
    - Edat del ferro
  • EL COURE
    5250 BCE

    EL COURE

    L'edat del coure comença al 5250 aC i acaba al 4500 aC amb la creació del bronze.
  • POBLATS DE L'EDAT DELS METALLS
    5000 BCE

    POBLATS DE L'EDAT DELS METALLS

    A l'edat dels metalls els conjunts de cases estaven emmurallades i fora de la muralla hi havia els animals, els cultius i normalment l'ermita.
  • LA METAL·LURGIA
    5000 BCE

    LA METAL·LURGIA

    La metal·lúrgia és la tècnica que es dedica a extreure i transformar els minerals i modelar-los.
    Aquesta indústria va aparèixer a l'Orient Mitjà.
  • EL BRONZE
    4500 BCE

    EL BRONZE

    L'edat del bronze comença al 4500 aC i acaba al 3750 aC amb l'aparició/creació del ferro.
    El bronze és la barreja de coure amb estany.
  • EL FERRO
    3750 BCE

    EL FERRO

    L'edat del ferro comença al 3750
    aC.
  • ELS MEGÀLITS
    3500 BCE

    ELS MEGÀLITS

    Els megàlits son estructures construïdes a partir de grans pedres. Van ser construides a diferents llocs del món. +
    Hi ha tres tipus:
    - Dolmen
    - Menhir
    - Cromlec
  • Period: 3500 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

    És una etapa històrica que comença al 3500 aC amb l'aparició de l'escriptura i acaba al 476 dC amb la caiguda de l'imperi romà d'occident.
    Podem destacar 3 fets:
    -Naixament de ciutats-estats
    -Unificació de l'Alt i el Baix Ejipte
    -Aparició de la democràcia atenesa
  • L'UNIFICACIÓ DE L'ALT I EL BAIX EGIPTE
    3100 BCE

    L'UNIFICACIÓ DE L'ALT I EL BAIX EGIPTE

    NARMER (FARAÓ IMPORTANT) v aunificar l'Alt i el Baix Egipte.
  • LES CIUTATS ESTAT
    800 BCE

    LES CIUTATS ESTAT

    Les ciutats estat eren aquelles que eren una ciutat però amb els “requisits” d'un estat:
    - El seu pròpi govern
    - El seu pròpi monarca
    - Els seus pròpis déus
    - Les seves pròpies lleis
    - Els seus pròpis temples (zigurat)
    - La seva pròpia moneda
  • EL RIU NIL - Les seves fases
    700 BCE

    EL RIU NIL - Les seves fases

    El riu Nil té 3 fases:
    INUNDACIÓ (juny-setembre): El riu Nil experimenta una gran crescuda i no es pot cultivar res
    SEMBRA (octubre-gener): El riu torna al seu cabal normal. Tots els camps estan coberts de llim (terra negra/terra fèrtil) per poder conrear.
    COLLITA (febrer-maig): És quan els agricultors ja poden recollir la collita.
  • CALENDARI
    650 BCE

    CALENDARI

    Van crear un calendari per tal de preveure les crescudes de Riu Nil
  • L'ARQUITECTURA - L'ARC I LA VOLTA
    600 BCE

    L'ARQUITECTURA - L'ARC I LA VOLTA

    La manca de pedreres o de jaciments de marbres, va fer que la societat mesopotàmica per tal d'unir dues columnes desenvolupessin l'arc i la volta.
    ARC- forma
    VOLTA- profunditat
  • LA SOCIETAT
    550 BCE

    LA SOCIETAT

    A l'Egipte hi havia 2 societats diferents:
    PRIVILEGIATS
    - Faraó
    - Alts funcionaris
    - Nobles
    - Sacerdots
    - Escribes
    NO PRIVILEGIATS:
    - Pagesos: Eren la majoria. Una part de la collita l'havien de donar als faraons. Estaven obligats a trebalar en la construcció de les obres públiques (Zigurats, temples...).
    - Mercaders: Les activitats que desenvolupaven les feien en tallers dels privilegiats.
    - Esclaus: Eren la minoria.
  • LES DIVINITATS DE L'ANTIGA GRÈCIA
    515 BCE

    LES DIVINITATS DE L'ANTIGA GRÈCIA

    A l'Antiga Grècia, eren politeistes. Els déus i deesses en els que creien eren:
    - Hera (família)
    - Demèter (agricultura)
    - Hestia (llar)
    - Zeus (llamp)
    - Posidó (mar)
    - Hades (infern)
    - Dinosí (ví)
    - Hermes (comerç)
    - Afrodita (amor)
    - Hefest (foc)
    - Ares (guerra)
    - Artemisa (caça)
    - Apolo (bellesa)
    - Atena (saviesa)
  • 1ª GUERRA MÈDICA
    499 BCE

    1ª GUERRA MÈDICA

    En aquesta fase, els grecs van vèncer als perses.
    Això va passar a la batalla de la Marató.
  • 2ª GUERRA MÈDICA
    480 BCE

    2ª GUERRA MÈDICA

    Els perses van atacar a Atenes. Van accedir per la península dels Balcans.
    Van ser derrotats a la batalla de Salamina.
  • LA GUERRA DEL PELOPONÈS
    431 BCE

    LA GUERRA DEL PELOPONÈS

    Es va iniciar, ja que Atenes abusava del seu poder a la lliga de Delos. Moltes de les polis afectades després d'aquesta guerra, no van podes seguir endevant.
  • LA SOCIETAT GREGA
    415 BCE

    LA SOCIETAT GREGA

    La societat Grega constava de 2 bàndols, els ciutadans i els no ciutadans. CIUTADANS: Eren tots aquells homes majors d'edat, nascuts a Grècia de pare i mare grecs. (10% de la població). Aquests tenien drets.
    NO CIUTADANS: Dins d'aquest hi havia 3 grups
    - Metecs (15%): Eren els estrangers
    - Dones (40%)
    - Esclaus (35%)
    Aquests no tenien drets.
  • Period: 415 BCE to 476

    L'IMPERI ROMÀ

    Dins de l'imperi romà hi van haver-hi 3 etapes:
    REPÚBLICA: 753 aC - 509 aC
    MONARQUIA: 509 aC - 27 aC
    IMPERI: 27 aC - 476 dC
  • LA SOCIETAT a la Roma republicana
    400

    LA SOCIETAT a la Roma republicana

    Hi havia dues classes socials: els privilegiats i els no privilegiats. Els privilegiats: Patricis, que tenien drets com votar, ser cònsol o senador, casar-se, tenir propietats i denunciar. Els no privilegiats: Plebeus eren governats pels Patricis i no tenien drets. Després de revoltes a partir del segle V, els Plebeus van obtenir alguns drets, com el dret a escollir representants, la Llei de les Dotze Taules, el dret a casar-se amb Patricis i accedir a càrrecs públics.
  • OFICIS ROMANS
    450

    OFICIS ROMANS

    A l'Antiga roma treballaven principalment de l'agricultura, la ramaderia i el comerç.
  • INVENTS
    462

    INVENTS

    Els Romans, van inventar moltes coses. Alguns exemples són:
    - L’arada.
    - Molins de gra.
    - Premsa d’oli i vi.
    - Sistemes de regadiu.
    - Conreu de: fruiters, hortalisses, cereals...
  • LES CIUTATS ROMANES
    475

    LES CIUTATS ROMANES

    Totes les ciutats romanes estaven compostes per:
    - Muralles
    - Base rectangular
    - Teatre
    - Port
    - Aqüeductes
    - Fòrum
    - Amfiteatre
    - Basílica
    - Ínsula
    - Temple
    - Taverna
    - Llocs de residència de les autoritats i de l’administració.
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MITJANA

    És una etapa històrica que inicia al 47 dC amb la caiguada de l'Imperi Romà d'Occident i fialitza l'any 1492 amb l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica.
    Podem destacar 3 esdeveniments:
    -Pesta Negra al s. Xlll
    -Naixament de les ciutats
    -Aparició d'estils arquitectònics com: Preromànic, Romànic, Gòtic....
  • LA DIVISIÓ DE L'IMPERI
    499

    LA DIVISIÓ DE L'IMPERI

    L’any 395 dC, Teodosi, va dividir l’Imperi entre els seus dos fills; Arcadi (Imperi Romà d’Orient) i Honori (Imperi Romà d’Occident).
    • Imperi Romà d’Occident (Roma)
      Era més empobrit.
      Els emperadors no van poder salvar-lo de les invasions.
    • Imperi Romà d’Orient/Imperi Bizantí
      (Constantinoble)
      Era més ric i hi vivia més gent.
      Els emperadors van poder defensar-se davant dels pobles bàrbars.
  • LA SOCIETAT A L'IMPERI BIZANTÍ
    700

    LA SOCIETAT A L'IMPERI BIZANTÍ

    Tenien una societat piramidal, estava organitzada de la següent manera:
    NIVELL ALT:
    - Basileu
    - Patriarca
    - Alt clergat
    - Noblesa NIVELL MITJÀ:
    - Artesans
    - Comerciants
    - Soldats
    - Camperols NIVELL BAIX:
    -Serfs/serves
    - Esclaus/ves
  • L'EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC
    711

    L'EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC

    Quan els musulmans van començar a controlar la península, el lloc va començar a dir-se al-Àndalus. Còrdova era la capital,
    El valí o emir: Persona que tenia el poder polític, econòmic i militar.
    Acaba al 756
  • CARACTERÍSTIQUES DELS REGNES GERMÀNICS
    720

    CARACTERÍSTIQUES DELS REGNES GERMÀNICS

    • No tenien escriptura
    • No tenien lleis
    • No tenien estructures d'Estat
    • Estaven organitzats en clans familiars (La persona més important d'aquest clan, feia de cap militar i de rei. Al principi, aquest càrrec era electiu, però va passar a ser hereditari).
    En establir-se, es van cristianitzar, van adoptar la cultura, les lleis, la llengua i l’estructura d’Estat dels romans. A aquest procés se li diu Romanització.
  • BATALLA DE COVADONGA
    722

    BATALLA DE COVADONGA

    L'any 722, Pelagi, es va enfrontar contra els musulmans a Covadonga.
    Aquesta batalla li va atorgar poder i va crear el regne d'Astúries. Oviedo, era la capital on era la cort.
  • BATALLA DE POITIERS
    732

    BATALLA DE POITIERS

    Carles Martell, un majordom, va vèncer als musulmans.
    Així, va detenir l'expansió musulmana
    Això es coneix com a la Batalla de Poitiers.
  • L'EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC
    756

    L'EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC

    L’any 755 els abbàssides van derrotar als omeies.
    Dins d'aquesta revolta van ordenar matar a Abd-ar-Rahman I, però ell va fugir i es va instal·lar a Còrdova. Allà va crear un emirat independent, el de Bagdad, respectant al califa.
    Entre les famílies dels nobles de l'emirat, hi va haver constants baralles, generant inestabilitat. Aquestes baralles van durar quasi tot l'emirat, però al segle X, va haver-hi un període de creixement econòmic.
    Acaba al 929
  • MARCA HISPÀNICA
    778

    MARCA HISPÀNICA

    Durant el s. VIII - IX, Carlemany va crear la Marca Hispànica.
    La marca hispànica, es la zona fronterera, que està dominada per comtes amb la finalitat de frenar l’expansió dels musulmans.
    En aquesta zona, van nèixer el regne de Pamplona i els comtats aragonesos i catalans.
  • CORONACIÓ DE CARLEMANY
    800

    CORONACIÓ DE CARLEMANY

    Carlemany va ser un gran defensor de la cristiandat i va imposar el cristianisme. Així doncs, el 25 de desembre del 800, el papa el va coronar com a l'emperador de l'imperi romà d'occident.
  • TRACTAT DE VERDUN
    843

    TRACTAT DE VERDUN

    El tractat de verdun, és un tractat, en el qual Carles el Calb, el Lotari i Lluís el Germànic, van acordar de repartir-se el territori, ja que tots volien ampliar el territori que ja tenien. Se'l van repartir de la següent manera:
    - Carles el Calb es va quedar amb la part occidental.
    - Lotari es va quedar amb la part central
    - Lluís el Germànic amb la part oriental.
  • MORT DEL LOTARI
    870

    MORT DEL LOTARI

    L'any 870, el Lotari va morir.
    Al morir, els seus germans, van acordar en dividir-se l'imperi del Lotari. Així, es van formar 2 nous regnes:
    - Regne franc.
    - Sacre Imperi Romanogermànic
  • LA CRISI DEL S. XIV
    870

    LA CRISI DEL S. XIV

    A finals del s. XIII, va haver-hi males collites, fams i pestes als diferents regnes. Les conseqüències d'això van ser les següents:
    - Reducció demogràfica.
    - Augment de la pressió fiscal.
    - revoltes
    La noblesa va lluitar per aconseguir més terres per no tenir tanta pèrdua d'ingressos.
    L'any 1369, Enric de Trastàmara, va derrotar a Pere I i va iniciar la dinastia Trastàmara.
  • NEIXAMENT DELS COMTATS CATALANS
    870

    NEIXAMENT DELS COMTATS CATALANS

    L’any 870, Guifré el Pelós, va ser nomenat per Carles el Calb, comte d’Urgell i de la Cerdanya.
    I l’any 878, comte de Girona i Barcelona.
    Al morir ell, els territoris van ser heretats pels seus fills.
  • CREACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ.
    922

    CREACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ.

    L'any 922, el comtat d’Aragó va passar a formar part del regne de Navarra.
    En el 1076, Aragó i Navarra van tornar a unir-se sota Sanç Ramírez.
    En morir Alfons I, va pujar Ramir II al càrrec, però tres anys més tard, va cedir el seu càrrec a la seva filla - Peronella d'Aragó, que es va casar amb Ramon Berenguer IV. En Ramon va obtenir el títol de rei i les seves possessions.
  • EL COMTAT DE CASTELLA en el s.X
    925

    EL COMTAT DE CASTELLA en el s.X

    En el s. X, va haver-hi una crisi al regne de Lleó per problemes interns i ràtzies musulmanes que va frenar l'expansió. E
    El comtat de Castella, mentre depenia de Lleó, es va enfrontar com a territori fronterer a l'est del regne de Lleó.
  • CALIFAT DE CÒRDOVA
    929

    CALIFAT DE CÒRDOVA

    El 929, Abd-ar-Rahman III va fer que l’emirat es convertís en califat, buscant amb aquest canvi:
    - Reforçar la posició de la dinastia omeia
    - Garantir el comerç i les relacions econòmiques amb l'imperi Romà d'Orient, assegurant-se el subministrament d'or
    L'època de més esplendor, amb Medina al-Zahrà i una gran biblioteca amb més de 400.000 volums.

    En morir Al-Hakam II, el seu fill Hixam II, d'onze anys, va ser manipulat, Almansor va governar i va iniciar la decadència del califat el 1031.
  • LA FITNA D'AL-ÀNDALUS
    1009

    LA FITNA D'AL-ÀNDALUS

    La Fitna (guerra civil/enfrontament) d'Al-Àndalus comença el 1009 després de la mort d'Almansor (1002) i l'abús de poder dels regents d'Hixam II. Hixam va ser empresonat, i un cop d'estat va provocar disputes entre nobles pel poder. Hi va haver més de trenta califes, la fi del Califat de Còrdova i el començament del regne de taifes, debilitant així el poder andalusí.
    Acaba el 1031.
  • ASSAMBLEES DE PAU I TREVA
    1027

    ASSAMBLEES DE PAU I TREVA

    Les assamblees de pau i treva, eren assamblees que convocava l’església a toluges per imposar el fre al poder i la violènica dels senyors feudals sense haber de recorre a conflictes armats.
  • ELS REGNES DE TAIFES
    1031

    ELS REGNES DE TAIFES

    Comença el 1031
    (Taifa: Regne independent)
    El regne està dividit en tres etapes:
    - 1rs taifes: Segle XI
    - Almoràvits - 1090 - 1145
    - 2es taifes: Segle XII
    - Almohades - 1172 - 1231
    - 3es taifes: Segle XIII. La fragmentació va comportar:
    - Debilitat militar davant dels cristians.
    - Facilitar la invasió dels almoràvits i dels almohades. Van acabar controlant totes les taifes.
    - Les diferents taifes van acabar repartides entre els regnes cristians.
    Acaba el 1238
  • BATALLA DE MURET
    1231

    BATALLA DE MURET

    La batalla de Muret l’any 1231 va afavorir l’expansió cap al sub de la Península Ibèrica i cap a l’est de la Mediterrania ja que es va posar fi a l’influència catalana a Occitania.
    Això, va permetre que la Corona d’Aragó concentrés els seus esforços en la reconquesta i l’expansió per la Península Ibèrica i les illes del Mediterrani.
  • TRACTAT D’ALMIRRA
    1241

    TRACTAT D’ALMIRRA

    El tractat d’Almirra l’any 1244, va ser el signat entre Jaume I l’infant i Alfons de Castella.
    Amb aquest tractat es van posar límits del territori d’Alacant entre Castella i la Corona d’Aragó. Així van prevenir conflictes futurs.
  • HONRADO CONSEJO DE LA MESTA
    1276

    HONRADO CONSEJO DE LA MESTA

    L’any 1273, Alfons X va reconèixer als ramaders que es dedicaven a la cria de les ovelles merinas fent el Honrado Consejo de la Mesta, és a dir que van tenir el privilegi de poder pasturar per on volguessin i van conservar les carrerades.
  • LA PESTA NEGRA
    1348

    LA PESTA NEGRA

    L’any 1348, va arribar la Pesta Negra. La Pesta Negra va ser una epidèmia que va provocar la mort de dos tercos de la població.
    Això va tenir un impacte sòcial i econòmic molt gran. Va provocar escassetat de treballadors.
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

  • Period: to

    EDAT CONTEMPORÀNIA