-
1232 BCE
Conquesta de València
La Conquesta del País Valencià va ser l'annexió del territori valencià a la Corona d'Aragó, liderada per Jaume I (1232-1245) i continuada per Jaume II. Va començar després de la presa de Morella per Blasco d'Alagón el 1232 i es va dirigir contra els emirats independents de l'Imperi almohade. -
720
Es consolida la conquesta islàmica de Catalunya
-
897
Guifré el pelós deixa els comtats en herència
-
988
Borrell ll actua independentment dels reis francs
-
1137
unió d'Aragó i els comtats catalans
-
1229
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca (1229) fou una croada de Jaume I que va acabar amb el domini almohade, esclavitzà la població andalusina i repoblà l'illa amb catalans, establint el Regne de Mallorca. -
1282
Conquesta de Sicília
El 1266, Carles I d'Anjou envaí Sicília amb suport papal, usurpant el tron de Constança, esposa de Pere III d'Aragó. Pere, per recuperar-lo, assegurà aliances amb Castella, Portugal i Anglaterra, mentre les relacions amb França foren tenses. -
1311
Conquesta d'Atenes i Neopàtria
Al segle XIV la Corona d'Aragó va assolir la seva màxima extensió territorial en exercir Pere IV el seu domini sobre Atenes i Neopatria -
1323
Conquesta de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fue una guerra que Jaume el Just empezó en 1323 para tomar la isla, que estaba dividida en cuatro partes controladas por los pisanos, genoveses y los arboreas. Jaume no pudo empezar antes por problemas financieros y otros conflictos, pero el Papa le dio permiso en 1297. -
1442
Conquesta de Nàpols
1442 : conquesta de Nàpols L'ambició permanent del rei Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III de Nàpols i de la reina Joana II de Nàpols, mentre l'hereu Renat I d'Anjou era presoner a la cort de Felip III de Borgonya des de la seva derrota a la batalla de Bulgnéville en 1431. -
1462
Inici guerra civil Catalana
La guerra civil catalana (1462-1472) va ser el conflicte que es va produir al principat de Catalunya entre els partidaris del rei Joan II d'Aragó, comte de Barcelona, i els de les institucions catalanes rebels al rei encapçalades per la Diputació del General del Principat de Catalunya i el Consell del Principat. La va conduir Joan ll d'Aragó.