-
Neixament
Josep Maria de Segarra i de Castellarnau -
Period: to
Infància
Gran importància la casa senyorial del carrer dels mercaders amb una biblioteca i la Finca de Santa Coloma de Gramenet on té contacte amb la natura. -
El sonet
Amb només 15 anys, va publicar un sonet a Il·lustració Catalana i alguns poemes a diferents plataformes. -
Facultat de Dret
Forma part de la penya literària de l'Ateneu Barcelonès on Quim Borralleras l’ajuda a introduir-se a les tertúlies literàries, al món dels restaurants i de les terrasses dels cafès i del Paral·lel. -
Period: to
Publicacions
“Joan de l’Ós”, publicat l’any 1913 on guanya l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona,
el “Primer llibre de poemes”, l’any 1914 i “El mal caçador”, l’any 1915. -
L’ingrés a Madrid
El 1916 ingressa a l'Instituto Diplomático y Consular de Madrid, però poc abans d'acabar els estudis els deixa per dedicar-se de ple a la literatura. -
Period: to
Publicacions
Josep Maria de Segarra estrena al “Romea Rondalla d'esparvers” (1917) i edita la novel·la “Paulina Buxareu” (1919). -
Period: to
Diferents països
Entre els anys 1919 i 1921 recorre Txecoslovàquia, Polònia, Alemanya o Holanda, entre d'altres països. En tornar, el seu amic Josep Pla el convida a la Costa Brava i li descobreix la bellesa d'aquells paratges, cosa que inspira el nou volum de poemes Cançons de rem i de vela. -
Period: to
Publicacions i premis
Pren consciència del paper que ocupa dins la cultura i aquest fet li fa revisar vells mites com El comte Arnau (1928) o donar la seva visió d'escrits tradicionals com el Poema de Nadal (1931), fragments del qual la gent de l'època se sap de memòria. Rep el premi "Fastenrath" de poesia i és Mestre en Gai Saber quan guanya novament l'Englantina el 1931. Aquest mateix any també obté el premi Crexells per la novel·la Vida privada (1932), entre d’altres. -
Guerra Civil
L'esclat de la Guerra Civil espanyola, l'any 1936, any en què li encomanen l'Himne de l'Olimpíada Popular, marca un abans i un després en la seva vida i en la seva obra. Gràcies al cònsol italià, que té una gran admiració per l'escriptor català arran de la publicació de la traducció en vers de la Divina Comèdia, a partir del 1935, a La Veu de Catalunya, ajuda a fugir, entre d'altres, la seva germana (monja superiora del Col·legi Jesús i Maria del carrer Casp). -
Period: to
Casament, viatges i neixament
Així, entre 1936 i 1940, resideix a l'estranger. El primer any, es casa amb Mercè Devesa i emprenen un llarg viatge de noces des de Marsella fins a Tahití i la Polinèsia que dura fins al 1938. Fruit d'aquesta experiència són les obres L'Equador i els tròpics (1946) i La ruta blava, publicat primer en versió castellana l'any 1942; la versió original catalana, pòstuma, no veurà la llum fins al 1964. L'any 1938 s'estableix a París on neix, el 6 de gener de 1939, el seu fill Joan. -
Period: to
L’Hostal de la Glòria
A partir de 1945, comença les negociacions per reprendre el teatre en català i la reposició de L'Hostal de la Glòria és un èxit clamorós. A partir d'aquí, escriu alguns drames en prosa de caire existencialista que, malgrat el seu interès, obtenen poc ressò. Decebut pel poc èxit popular obtingut, decideix tornar a la vella fórmula del poema dramàtic i estrena algunes de les seves obres més famoses. Desanimat, intentar tornar a viure del teatre. -
Retorna del seu èxit
Accepta, a més, el càrrec de Conseller de la Societat d'Autors a Madrid. També, es promouen campanyes que desqualifiquen la seva persona i la seva obra i que l'acaben fent sentir marginat durant anys. Amb seixanta anys, emprèn l'escriptura de les Memòries i estrena La ferida lluminosa, obra que li retorna l'èxit perdut en els darrers anys. L'obra, un drama burgès d'intenció religiosa, es tradueix al castellà, al portuguès i a l'anglès i obté el Premio Nacional de Comedia. També es fa al cinema. -
Fundació March
Prepara una llarga estada a Roma arran d'una beca de la Fundació March per escriure una obra ambiciosa sobre el Vaticà i la Ciutat Eterna i de la corresponsalia especial de La Vanguardia i de Ya per enviar cròniques sobre el Concili Ecumènic. -
Mort
Un carcinoma li provoca una llarga agonia i, en última instància, el duu a la mort el 27 de setembre de 1961.