-
Les guerres de l'opi (1840-1860)
A la Xina, entre 1840 i 1860, els europeus van aconseguir que aquest país imperial finalment s’obrís al comerç. D’una banda, els britànics equilibrarien les compres de te i de seda amb la venda de l’opi que portaven des de l’Índia. El 1839, el govern xinès prohibiria l’entrada d’opi al país, però, tot i això, els anglesos van continuar venent-ne.
Això va provocar una sèrie de conflictes: les Guerres de l’Opi. -
La segona revolució industrial (1880-1914)
Va ser una fase d’industrialització sorgida a finals del segle XIX.
Gràcies a aquetsa van aparèixer i es van desenvolupar noves fonts d'energia. Bona part de l'enorme salt tecnològic es va deure a una unió entre la recerca científica i la indústria per mitjà de la creació de grans laboratoris finançats per les empreses industrials, per l'Estat o per fundacions. -
Conflictes anglobòers (1880-1881 i 1899-1902)
Els britànics es van enfrontar amb els colons holandesos (bòers) instal·lats a la zona sud-africana des del segle XVI, on havien format les repúbliques del Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange. La notícia que s'havien descobert importants mines al Transvaal va impulsar els britànics a envair aquestes repúbliques i a annexar-se-les. Al cap de tres anys de guerra, els territoris bòers es van incorporar a l'Imperi britànic. -
Conferència de Berlín 1885
L'imperialisme del segle XIX va tenir un caràcter bel·licós, amb guerres constants. El xoc d'interessos entre les potències rivals pel repartiment d'Àfrica va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885).
Aquí es van decidir les normes per repartir-se el territori i les zones que ocuparia cada potència.
Malgrat això, l'enfrontament dels interessos imperialistes es va fer inevitable.
