-
468 BCE
Naixement de Sòcrates
Sòcrates (en grec antic: Σωκράτης; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC)[1] fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit. De Sòcrates només ha arribat informació fins a l'actualitat per mitjà dels seus deixebles (com Xenofont i Plató) i d'alguns poetes com Aristòfanes. -
230 BCE
Mort de santa Cecília
Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al segle iii per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics[1] perquè, mentre s'estava morint, hauria cantat a Déu. L'autenticitat de la seva existència és discutida.[2] -
218 BCE
Principi de segona guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica és la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del segle iii aC, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que va ser el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga. L'escenari principal de les hostilitats fou l'illa de Sicília i les aigües que la banyen. Els cartaginesos es rendiren després de 23 anys. -
27 BCE
Mort de Cleopatra
Octavi (el futur emperador August) havia acusat l'any 32 aC públicament Cleòpatra de diversos càrrecs molt greus: màgia, incest, luxúria, adoració d'ídols animals… posant d'aquesta manera en contra seu el senat romà i tota la població.
Els plans d'Octavi implicaven agafar la reina com a presonera, però no va ser possible perquè, veient el seu futur com a esclava tal vegada en el seu propi país on havia sigut sobirana, Cleòpatra va triar morir i va prendre la decisió de suïcidar-se. -
117
Mort de l'emperador Trajà
Marc Ulpi Trajà, fou emperador romà entre el 98 i el 117. Declarat «òptim príncep» pel Senat, és recordat com un gran soldat-emperador que dirigí l'expansió militar més important de la història de Roma. És conegut per la seva filantropia: els seus ambiciosos programes d'obres públiques i les mesures de benestar social adoptades durant el seu regnat feren que passés a la història com el segon dels cinc bons emperadors que portaren pau a l'imperi i prosperitat a la Mediterrània. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà (llatí: Edictum Mediolanense; grec: Διάταγμα τῶν Μεδιολάνων, Diatagma tōn Mediolanōn) va ser un decrer promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I pel que s'acordava el tracte benevolent dels cristians a l'Imperi Romà.[1] Confirmava l'edicte de tolerància de Sàrdica i en precisava els seus termes.[2] -
476
Fi de l'imperi romà d'occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient. -
554
Naixement de l'emperadriu Suiko
Suiko (554 - 628) va ser la 33a emperadriu del Japó, segons l'ordre tradicional de successió i la primera dona en ascendir al Tron del Crisantem. Va regnar entre els anys 593 i 628. Abans d'ascendir al tron, el seu nom personal era Mikekashiya-hime-no-mikoto, també coneguda com a Toyomike Kashikiya hime no Mikoto. Va tenir altres noms com Princesa Nukatabe i Toyomike Kashikiya. -
620
Inici del calendari islàmic (hègira)
Es tracta de l'antic calendari dels àrabs. Es basa en cicles lunars de 30 anys Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i en uns altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i en uns altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. -
710
Els àrabs entren a la Península Ibèrica
Entre els anys 711 i 716, els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica. Aquesta conquesta, encara que va tenir alguns moments puntuals de violència, fou una entrada pacífica. Així, per exemple, l'establiment dels àrabs a l'est peninsular començà propiciada pel pacte d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr amb Teodomir, que canviava terra per privilegis. D'aquesta manera no hi hagué invasió com a tal, simplement els àrabs s'hi instal·laren i no hi va haver majors problemes. -
814
Mort de Carlemany
Una vegada consolidat el seu poder al Regne dels Francs, es dedicà a expandir-lo en una sèrie de campanyes militars. Les Guerres Saxones, que duraren des del 772 fins al 804 foren un conflicte especialment cruent i costós que tenia com a objectiu subjugar els saxons i obligar-los a convertir-se al cristianisme. El 774 conquerí el Regne Longobard. El 778, una expedició franca contra els musulmans del nord d'Hispània acabà en desastre a la batalla de Roncesvalls. -
988
Naixement de Catalunya com a país (Borrell II - trencament del pacte de vassallatge)
El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l'Imperi Romà. Els musulmans la van conquerir l'any 712, Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un territori independent que es va confederar el 1137 amb la Corona d'Aragó, com que era una unió dinàstica cada país va conservar el seu poder polític i administratiu. -
Oct 30, 1046
Mort de l'abat Oliba
L'abat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. A més a més, va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona. Oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l'art romànic. -
1122
Naixement de Frederic Barbarroja:
Jeireddín fue uno de los más importantes corsarios del siglo XVI, y junto con su predecesor y hermano Aruj fundó una organización pirata que llevó a los magrebíes a alcanzar gran poder sobre el comercio del Mediterráneo. Muy pronto demostró una capacidad tal, que llegó a suceder merecidamente a su hermano, e incluso logró superar ampliamente las hazañas de este, convirtiéndose en una verdadera pesadilla para el Imperio español de la época y buena parte de la Europa cristiana. -
Dec 31, 1229
Conquesta de Mallorca per Jaume I
La conquista para los reinos cristianos de la isla de Mallorca fue lograda definitivamente por el rey Jaime I de Aragón entre 1229 y 1231. La ciudad de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca) cayó en diciembre del primer año, pero la resistencia musulmana en las montañas duró dos años más. -
1333
"Lo mal any primer"
Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle xiv, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors. -
Oct 12, 1492
Descobriment d'Amèrica
El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.[1] Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. -
Feb 18, 1564
Mort de Miquel Àngel Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement. -
Mort de Cervantes
A la presó «engendra» El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, segons diu el pròleg d'aquesta mateixa obra. No se sap si amb aquest terme va voler dir que va començar a escriure mentre estava pres o, simplement, que allà se li va ocórrer la idea. L'altre empresonament documentat de Cervantes va ser molt breu, a Castro del Río (Còrdova). No consta oficialment que hagués estat mai a la cova de Medrano, a Argamasilla de Alba. -
Fi del setge de Barcelona per part de les tropes de Felip V
El setge de Barcelona va ser una operació militar dins de la Guerra dels catalans, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abansimplicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans es va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. -
El timbaler del Bruc
El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves (amb grafia històrica: Isidre Llussà i Casanoves), nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler. -
L'origen de les espècies de Charles Darwin
L'origen de les espècies (The origin of species, en anglès) és un llibre escrit per Charles Darwin, publicat el 24 de novembre del 1859; és una obra fonamental de la literatura científica, considerada com la base de la biologia evolutiva. El seu títol complet era L'origen de les espècies mitjançant la selecció natural -
Entrega del Premi Nobel de química a Marie Curie
L'any 1911 Marie Curie va rebre el Premi Nobel de Química «en reconeixement als seus serveis per a l'avançament de la química amb la descoberta dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element» -
Primer vol transoceànic
El 21 de maig del 1927 Charles Lindberg va ser el primer pilot a creuar l'oceà Atlàntic en un vol sense escales. -
Es tira la primera bomba atòmica
Trinity va ser el nom en clau de la primera detonació d'una arma nuclear, realitzada per l'exèrcit dels Estats Units el 16 de juliol de 1945, com a part del Projecte Manhattan. La prova va ser d'una bomba de plutoni de disseny d'implosió, del mateix disseny que la bomba Fat Man que va detonar més tard sobre Nagasaki, Japó, el 9 d'agost de 1945. Les preocupacions sobre si el complex disseny de Fat Man funcionaria va provocar a la decisió de realitzar la primera prova nuclear. -
Fundació de Facebook
Facebook va ser fundat inicialment per Mark Zuckerberg, estudiant d'informàtica a la Universitat Harvard (Estats Units); Dustin Moskovitz, Chris Hughes i Eduardo Saverin, el 4 de febrer de 2004, i, en un principi, la xarxa estava limitada als estudiants de la seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de coneixement per als alumnes i que fos un espai en el qual poguessin intercanviar una comunicació fluida i compartir contingut de forma senzilla a través d'Internet.