-
468 BCE
Naixement de Sòcrates
Sòcrates (en grec antic: Σωκράτης; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC)[1] fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit. De Sòcrates només ha arribat informació fins a l'actualitat per mitjà dels seus deixebles (com Xenofont i Plató) i d'alguns poetes com Aristòfanes. -
230 BCE
Mort (tradicional) de santa Cecília
Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al segle iii per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics[1] perquè, mentre s'estava morint, hauria cantat a Déu. L'autenticitat de la seva existència és discutida.[2] -
218 BCE
Principi de segona guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica és la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del segle iii aC, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que va ser el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga. L'escenari principal de les hostilitats fou l'illa de Sicília i les aigües que la banyen. Els cartaginesos es rendiren després de 23 anys. -
27 BCE
Mort de Cleopatra
Octavi (el futur emperador August) havia acusat l'any 32 aC públicament Cleòpatra de diversos càrrecs molt greus: màgia, incest, luxúria, adoració d'ídols animals… posant d'aquesta manera en contra seu el senat romà i tota la població.
Els plans d'Octavi implicaven agafar la reina com a presonera, però no va ser possible perquè, veient el seu futur com a esclava tal vegada en el seu propi país on havia sigut sobirana, Cleòpatra va triar morir i va prendre la decisió de suïcidar-se. -
117
Mort de l'emperador Trajà
Marc Ulpi Trajà, fou emperador romà entre el 98 i el 117. Declarat «òptim príncep» pel Senat, és recordat com un gran soldat-emperador que dirigí l'expansió militar més important de la història de Roma. És conegut per la seva filantropia: els seus ambiciosos programes d'obres públiques i les mesures de benestar social adoptades durant el seu regnat feren que passés a la història com el segon dels cinc bons emperadors que portaren pau a l'imperi i prosperitat a la Mediterrània. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà (llatí: Edictum Mediolanense; grec: Διάταγμα τῶν Μεδιολάνων, Diatagma tōn Mediolanōn) va ser un decrer promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I pel que s'acordava el tracte benevolent dels cristians a l'Imperi Romà.[1] Confirmava l'edicte de tolerància de Sàrdica i en precisava els seus termes.[2] -
476
Fi de l'imperi romà d'occident
-
554
Naixement de l'emperadriu Suiko
-
620
Inici del calendari islàmic (hègira)
-
710
Els àrabs entren a la Península Ibèrica
-
814
Mort de Carlemany
-
988
Naixement de Catalunya com a país (Borrell II - trencament del pacte de vassallatge)
-
Oct 30, 1046
Mort de l'abat Oliba
-
1122
Naixement de Frederic Barbarroja:
-
Dec 31, 1229
Conquesta de Mallorca per Jaume I
-
1333
"Lo mal any primer"
-
Oct 12, 1492
Descobriment d'Amèrica
-
Feb 18, 1564
Mort de Miquel Àngel Buonarroti
-
Mort de Cervantes
-
Fi del setge de Barcelona per part de les tropes de Felip V
-
El timbaler del Bruc
-
L'origen de les espècies de Charles Darwin
-
Entrega del Premi Nobel de química a Marie Curie
-
Primer vol transoceànic
-
Es tira la primera bomba atòmica
-
Fundació de Facebook
