-
Fi de la Segona Guerra Mundial a Europa
El 5 d'abril de 1945, les tropes soviètiques i estatunidenques es van trobar a Alemanya, i la caiguda de l'Alemanya nazi era imminent. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril i el 8 de maig Alemanya va signar la rendició. Però, com a Rússia ja era el 9 de maig, a Europa se celebra el final de la guerra el 8 de maig i a Rússia el 9 de maig. -
La declaració de Schumann i l'inici del procés d'integració Europeu
El 9 de maig del 1950, Robert Schuman va proposar la idea que França i Alemanya compartissin recursos importants com el carbó i l'acer sota una autoritat comuna per evitar que França i Alemanya tornessin a barallar-se després de la Segona Guerra Mundial. Altres països com Benelux, Alemanya Occidental i Itàlia es van unir a la proposta, creant així la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, primer pas cap a la Unió Europea. -
Acord de la CECA
L’acord de CECA va ser firmat per sis països, amb la finalitat de gestionar conjuntament els recursos essencials com l’acer i el carbó. També era per evitar que països com Alemanya i França tornessin a lluitar. -
Creació de la comunitat econòmica Europea (CEE)
Després de la Segona Guerra Mundial, Europa estava debilitada i temia per l'expansió del comunisme, Els països es van organitzar per ajudar-se en economia i van crear la CECA (1951) i després la CEE (1957), això va ajudar Europa a recuperar-se, amb el suport militar dels EUA a través de l'OTAN.
Després de la Guerra Freda, països de l'antic Bloc de l'Est es van unir a la CEE, que es va convertir en la UE el 1993. Rússia no va estar-hi d'acord, i va crear la Comunitat Econòmica Eurasiàtica. -
Tractat de Roma
El 25 de març de 1957 es van signar dos tractats importants: un va crear la CEE per establir un mercat comú entre 6 països i l'altre va crear la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). L'objectiu era fomentar el comerç i el creixement econòmic. Les decisions eren preses pel Consell de Ministres, amb l'Assemblea Parlamentària fent consultes. La primera reunió de l'Assemblea va ser el 1958, i els membres van començar a ser elegits directament el 1979. -
Creació de la EFTA
L’EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), es va crear el 1960 per alguns països com el Regne Unit, Noruega, Suïssa i Suècia volien eliminar barreres comercials, per fer més fàcil vendre i comprar productes entre ells, sense formar part de la CEE.
A diferència de la CEE, l’EFTA no buscava unir políticament aquests països, només facilitar el comerç. Amb el temps, alguns membres van deixar l’EFTA per unir-se a la Unió Europea, però altres, com Noruega i Suïssa, encara hi pertanyen. -
Primera ampliació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE)
La primera ampliació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va ser el 1973, quan tres nous països (Regne Unit, Irlanda i Dinamarca) s'hi van unir. Fins llavors, la CEE només tenia sis membres.
Aquesta ampliació va ser important perquè va fer créixer la CEE i va demostrar que cada vegada més països europeus volien treballar junts per tenir una economia més forta i mantenir la pau. -
La CSCE inicia la distensió a Europa
La CSCE va començar als anys 70 per ajudar a alleujar les tensions entre els països d'Europa durant la Guerra Freda. Europa estava dividida en dos blocs: l'oest, amb els EUA, i l'est, amb la Unió Soviètica. La CSCE va reunir aquests països per parlar, establir acords sobre drets humans i respectar les fronteres. Això va ajudar a reduir les tensions i va millorar les relacions, fent Europa més segura i menys conflictiu. -
Acord de Schengen
L'Acord de Schengen és un acord pel qual diversos països d'Europa van treure els controls a les fronteres interiors (entre aquests països) i van traslladar aquests controls a les fronteres exteriors. -
Tractat de Maastricht
Es va signar el Tractat de Maastricht als Països Baixos, que va ser un gran pas per unir Europa. Amb aquest tractat es va crear la Unió Europea (UE), que permetria als països treballar junts en política i economia. També es va decidir crear una moneda única, l’euro, que començaria a circular el 2002. -
L'ampliació de la UE
Àustria, Suècia i Finlàndia es van unir a l'Unió Europea, portant el total de països membres a 15. Aquesta ampliació va reforçar la cooperació europea i va incloure noves economies i cultures a la UE. -
Introducció de l’euro
L’euro va començar a utilitzar-se com a moneda per a pagaments electrònics i bancaris en 11 països de la Unió Europea. Això va facilitar el comerç i les transaccions entre països, perquè ja no calia canviar moneda cada vegada que es viatjava o comprava. -
Els països ex comunistes ingressen a la UE
La gran ampliació de la UE va passar el 1 de maig de 2004, quan 10 països d'Europa de l'Est es van unir a la Unió Europea. Aquests països eren: Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Lituània, Letònia, Estònia, Malta i Xipre. -
Romania i Bulgària s'uneixen a la UE
El 1 de gener de 2007, Romania i Bulgària es van unir a la Unió Europea. Aquesta ampliació va ser important perquè va portar dos països dels Balcans a formar part de la UE. -
Tractat de Lisboa
El Tractat de Lisboa va reformar la Unió Europea per fer-la més eficient. Es van crear nous càrrecs, es va donar més poder al Parlament Europeu i es van simplificar les decisions per facilitar la cooperació entre països. -
Croàcia entra a la UE
Croàcia es va unir a la Unió Europea el 1 de juliol de 2013. Va ser l'últim país en entrar fins ara, després de completar un llarg procés d'adaptació a les normes i lleis de la UE. Amb Croàcia, la UE va augmentar a 28 països. -
Referèndum Brexit
El 2016, el Regne Unit va celebrar un referèndum per decidir si volia seguir formant part de la Unió Europea. El 23 de juny de 2016, la majoria de la gent va votar per sortir, amb un 51,9% dels vots a favor del Brexit (una combinació de les paraules "Britain" i "exit"). Això va començar un llarg procés de negociacions per establir les noves relacions entre el Regne Unit i la UE. -
El Regne Unit marxa de la UE
El Regne Unit va sortir oficialment de la Unió Europea després de llargues negociacions. A partir d'aquell moment, van començar les converses per establir les relacions futures entre el Regne Unit i la UE, amb l'objectiu d'arribar a un acord comercial abans de final d'any.