Edat Moderna a Espanya i Catalunya

  • 1469

    Matrimoni dels Reis Catòlics

    Matrimoni dels Reis Catòlics
    El matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó va suposar el primer pas per a la unió del regne de Castella i els estats de la Corona d’Aragó, que es va fer efectiva el 1479.
    -Les dues corones no es van ajuntar políticament i van conservar una personalitat diferenciada i independent.
    -Castella i els regnes de la corona d’Aragó van mantenir institucions, lleis, administració pública i moneda pròpies.
    -Les duanes no van desaparèixer.
    -Els súbdits d’una corona eren estrangers a l’altra.
  • Period: 1469 to 1516

    Regnat dels Reis Catòlics

    Aquest matrimoni va suposar el primer pas per a la unió del regne de Castella i els estats de la Corona d’Aragó, que es va fer efectiva el 1479.
    El 1516, el matrimoni dels Reis Catòlics finalitza amb la mort dels dos.
  • 1478

    Creació de la Inquisició

    El 1478, els Reis Catòlics van crear la inquisició, que és un grup que perseguia els “” heretges“”.
  • 1479

    Unió entre els regnes de Castella i Aragó: Inici de la monarquia Hispànica

    S'uneixen en matrimoni Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Això a part de portar molts beneficis polítics, econòmics, socials i geogràfics, va donar pas a l'inici de la Monarquia Hispànica.
  • 1492

    Conquesta de Granada

    El 1492, el regne de Granada va ser conquerida i passava a formar part del territori Espanyol.
  • 1492

    Expulsió dels musulmans o jueus

    El 1492, els Reis Catòlics van obligar als jueus i els musulmans (mudèjars) a convertir-se al cristianisme o abandonar la península.
  • 1492

    Descobriment d'Amèrica

    Descobriment d'Amèrica
    El 1492, Cristòfol Colom va arribar a Amèrica amb les seves 3 caravel·les: La niña, la pinta i la Santa María.
    Va sortir des del Puerto de Palos de la Frontera, i una vegada a Amèrica, va estar per l'actual Haití i R.D.
    Però ell es pensava que havia arribat a les Índies. De fet, va morir sense saber que havia descobert un nou continent.
  • 1512

    Annexió de Navarra

    Una de les accions destacables dels Reis Catòlics va ser la incorporació de Navarra sota el poder Espanyol.
  • Period: 1516 to 1556

    Regnat de Carles I

    Una vegada van morir els reis Catòlics, l'herència li va quedar a Joana la boja, però no se la va deixar governar. Per tant, li va quedar l'herència a Carles I.
    Carles junt amb el seu fill Felip II, van coincidir en un període de prosperitat demogràfica i econòmica per a Castella. Anomenat Siglo de Oro.
  • Period: 1556 to

    Regnat de Felip II

    Felip II, també conegut com a Felip el prudent, va establir la capital a Madrid (1561) va mantenir
    l’organització fixada pel seu pare, i tot i no heretar les seves possessions centreeuropees, va ampliar el territori (Filipines) i va annexionar Portugal i les seves colònies.
    En aquell moment, l'imperi de Felip II se'l coneixia com a “l'imperi on mai no es pon el sol”.
  • 1560

    Espanya annexiona Portugal i les seves colònies: l’imperi on mai no es pon el sol

    Després de certs matrimonis amb interès territorial, Espanya es va annexionar amb Portugal.
    Tot aquest imperi tan poderós anava dirigit per Felip II, que va ser en aquest moment on es va dir: “”l'imperi on mai no es pon el sol“”.
  • 1561

    S'estableix la capital a Madrid

    El rei Felip II (el prudent) va establir la capital a Madrid l'any 1561.
  • Period: to

    Regnat de Felip III

    Felip III formava part dels Àustries menors, junt amb Felip IV i Carles II. El privat d'en Felip III, era Duc de Lerma.
    Felip junt amb el seu pare Carles I, van coincidir en un període de prosperitat demogràfica i econòmica per a Castella. Anomenat Siglo de Oro.
  • Expulsió dels Moriscos

    El 1609, amb l'últim reducte a Granada, es va aconseguir expulsar tots els moriscos de la península Ibèrica.
  • Period: to

    Regnat de Felip IV

    Felip IV, igual que Felip III i Carles II, forma part dels Àustries menors.
    El privat de Felip IV era Comte-duc d'Olivares.
  • Les Corts catalanes es neguen a finançar un nou exèrcit

    Per tal d’augmentar l’exèrcit i guanyar les guerres, el privat del Rei, el comte-duc d’Olivares, decidir que cada territori aportés un nombre de soldats en funció de la seva riquesa i població.
    Això, però, comportava l’aplicació de lleis castellanes a la totalitat del país, i les Corts catalanes de 1626 i 1632 es van negar a finançar aquest nou exèrcit.
  • La Monarquia Hispànica entra en guerra amb França

    El 1635, la Monarquia Hispànica entra en guerra amb França, i el comte— duc d’Olivares va enviar l’exèrcit a Catalunya, per forçar així la participació de Catalunya a la guerra amb França. Això va suposar el trencament de les relacions entre les classes dirigents de Catalunya i la monarquia.
  • Els problemes que creen els soldats allotjats a catalunya creen revoltes.

    Com que els soldats no tenien on allotjar-se, els Reis van obligar els camperols a donar-los allotjament i menjar. Això, però, no va poder durar per sempre, ja que va acabar revoltant als camperols, cansats de servir i deixar casa seva a canvi de res. I és aquí, on per culpa d'aquesta revolta que comença la guerra dels Segadors.
  • Period: to

    Guerra dels Segadors

    El 1635, la Monarquia Hispànica entra en guerra amb França, i el comte duc d’Olivares va enviar l’exèrcit a Catalunya, per fer participar Catalunya en la guerra amb França.
    Els soldats s'hostejaven a les cases dels pagesos.
    Això, al cap d'un temps va revoltar als camperols, enfadats d'haver estat alimentant i acollint a soldats sense cap benefici.
    En aquesta guerra neix: l'himne dels segadors.
    I el moment més importants d'aquesta guerra és quan els segadors van matar al Virrei (Corpus de Sang).
  • Corpus de Sang. Els segadors revoltats maten el virrei de Catalunya

    Els segadors revoltats a la ciutat van matar el virrei de Catalunya.
  • Pau dels Pirineus: La guerra amb França acaba, Catalunya perd el Rosselló i la part nord de la Cerdanya

    El rei va confirmar l’autogovern català, però la guerra amb França va seguir fins al 1659, quan es va signar la Pau dels Pirineus, que deia que els territoris ultrapirinencs de Catalunya (el Rosselló i la part nord de la Cerdanya) passaven a ser francesos. Catalunya perdia així un 20% del seu territori i la seva segona ciutat més important, Perpinyà.
  • Period: to

    Carles II

    Carles II va ser un rei crucialment important per a l'inici de la guerra de Successió. Ja que en morir i no tenir descendents directes, va causar una gran revolta en la societat.
    I Carles II era l'últim dels Àustries menors.
  • Mor Carles II sense successió

    Va nomenar hereu Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de
    França i membre de la dinastia Borbó. Això preocupava altres països europeus perquè significava que França i Espanya podien unir-se en una gran potència.
  • Period: to

    Guerra de Successió

    Tot comença quan mor Carles II, sense descendents directes i decideix nomenar hereu Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de Franca i membre de la dinastia Borbó.
    Llavors, Carles d'Àustria (dels Hasburgs) també va reclamar el tron. I així van quedar els 2 bàndols:
    A favor de Felip V (Borbons): França i la Corona de Castella.
    A favor de Carles d’Àustria (Austriacistes o Carles III d’Espanya): l'Imperi Austríac, Anglaterra, Holanda, Portugal i la Corona d’Aragó (Catalunya, València, Aragó i Mallorca).
  • Period: to

    Guerra de Successió 2

    El 1705, els austriacistes van prendre el control de Barcelona, i l’arxiduc Carles va ser proclamat rei amb el nom de Carles III d’Espanya. Els catalans van rebre el suport d’Anglaterra i l’Imperi Austríac.
    Batalla d’Almansa: Els Borbons guanyen i ocupen el Regne de València i Aragó, imposant-hi el Decret de Nova Planta (elimina lleis i institucions pròpies).
    El 1711, l’arxiduc Carles es converteix en emperador d’Àustria.
    I el 1713 el Tractat d’Utrecht, que posa fi a la guerra a nivell europeu.
  • Els austriacistes guanyen a Catalunya

    Els austriacistes van prendre el control de Barcelona, i
    l’arxiduc Carles va ser proclamat rei amb el nom de Carles III d’Espanya.
  • Batalla d’Almansa: Els borbons conquereixen Aragó i València i hi imposen el Decret de Nova Planta

    Els Borbons guanyen i ocupen el Regne de València i Aragó, imposant-hi el Decret de Nova Planta, que eliminava les seves lleis i institucions pròpies.
  • Tractat d’Utrecht: La guerra acaba a nivell europeu. Anglaterra abandona a canvi de Menorca i Gibraltar

    El 1713 se signa el Tractat d’Utrecht, que posa fi a la guerra a escala europea. Felip V és reconegut rei d’Espanya, però a canvi ha de renunciar a la corona francesa i cedir territoris a Anglaterra, com Gibraltar i Menorca.
  • Period: to

    Felip V

    Felip IV va ser decisiu per la guerra de Successió, ja que va ser l'hereu de Carles II, i això va portar en la revolta social, que va acabar en guerra.
    Felip V era net de Lluís XIV i membre de la dinastia Borbó.
    També podem recalcar que a favor de Felip V durant la guerra estaven França i la Corona de Castella.
  • Barcelona és conquerida per l’exèrcit borbònic després de més d’un any de setge. Creació de la Ciutadella i Decrets de Nova Planta. Es prohibeix el català en l’àmbit oficial.

    Encara que la guerra ja havia acabat a Europa, Catalunya va decidir resistir-se i continuar lluitant per les seves institucions i llibertats. El juliol del 1713, les tropes borbòniques van assetjar Barcelona.
    Durant més d’un any, els barcelonins, dirigits per Rafael Casanova i Antoni de Villarroel, van resistir el setge.
  • Barcelona és conquerida per l’exèrcit borbònic després de més d’un any de setge. Creació de la Ciutadella i Decrets de Nova Planta. Es prohibeix el català en l’àmbit oficial. 2

    Després d’un dur atac final, Barcelona va ser derrotada. La guerra havia acabat.
    Es prohibeix el català a l’administració i l’ensenyament.
    Construcció de la Ciutadella de Barcelona: una fortalesa militar per vigilar la ciutat i evitar futures revoltes.
  • Caiguda de Barcelona a mans dels Borbons

    Caiguda de Barcelona a mans dels Borbons
    Durant més d’un any de patiment, els barcelonins, dirigits per Rafael Casanova i Antoni de Villarroel, van resistir el setge.
    Malauradament, després d’un dur atac final, Barcelona va ser
    derrotada. La guerra havia acabat.