-
És una etapa que s'inicia, aproximadament, fa 3 milions d'anys i finalitza al 3500 aC; amb l'aparició de l'escriptura.
-
-
La Mesopotàmia es coneixia com a (terra entre dos rius), és el concepte que amb el qual els grecs van anomenar a les primeres civilitzacions i cuitat estat. -
La societat caçadora - recol·lectora va començar a utilitzar sílex; una roca dura que, col·lpejant-la, es parteix en làmines i hi queda una artesa molt esmolada. Amb això fabricaven bifaços, és a dir, eines tallades per totes dues cares. -
L'Alt Mesopotàmia és on es va establir el poble assiri.
El Baix Mesopotàmia és on es va establir el poble sumeri i acadi.
A poc a poc aquests pobles van anar acumulant més poder. -
L'alt, l'Egipte Mitjà i El Baix Egipte són tres parts d'Egipte per on passa el riu Nil. -
Tots tenien en comú que el riu Nil passava entre ells.
-
Servia per fer una forma com d'u invertida. -
La volta va ser un invent famós perquè va ser una forma que les columnes poguessin funcionar d'una altra manera. -
-
-
La Mesopotàmia es deia terra entre dos rius.
-
A dalt de tot estava el faraó, després els alts funcionaris, per sota els nobles, sota els sacerdots, més avall els escribes i per últim el poble. -
A dalt està el Faraó després està el visir més avall els governadors i per últim els Funcionaris. -
L'alta Mesopotàmia es va establir al poble Assiría.
La baixa Mesopotàmia es va establir el poble sumeri i acadi, van anar acumulant més poder. -
Els primers imperis van ser el Sumer, regne Accad, imperi babilònic i imperi assiri. -
Primera fase la inundació, la segona sembra i la tercera recol·lecció.
La primera fase és de juny a setembre, quan el riu puja de nivell.
La segona fase és de l'octubre fins al gener, és quan el riu baixa el nivell i la terra es crea el llim.
La tercera fase des de febre fins a maig, és quan poden recollir el que s'ha sembrat. -
Van tenir diverses èpoques La primera la Minoica, Micènica, Fosca, Arcaica, Clàssica, Hel·lenística.
-
La Volta es va crear pel motiu que les portés del regne poguessin ser més grans i còmodes de fer.
-
L'Arc va permetre que la volta poguessin fer el seu propòsit.
-
El càlcul i la geometria, construcció hidràulica i el calendari egipci. -
És una etapa històrica que comença l'any 3500 aC.
Amb l'aparició de l'escriptura i finalitza l'any 476 dC.
Amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident.
Podem destacar 3 fets/esdeveniments: -Aparició de la democràcia Atena. -Naixements d'estats. -
Els primers imperis van ser els sumeris, el regne d'Accad, l'imperi babilònic i l'imperi assiri.
-
La Civilització miceica i minoica totes dues van tenir una guerra aquesta època i van ser unes de les civilitzacions més importants de Grècia l'any 1700 al 1400 aC.
-
La Marató quan Esparta va guanyar la guerra un home va recórrer 44 km per dir-li que havien guanyat a la resta dels seus es van posar content, però l'home va caure mort del Venanci per això van posar als jocs olímpics la marató.
-
-
Al primer mil·lenni a.C. (1000 aC) la península Itàlica estava habitada per tres pobles i cultures diferents:
Al centre hi havia els llatins, un poble de pastors i agricultors.
Al nord hi residien els etruscos.
Al sud hi vivien els grecs, que hi havien fundat colònies a la Magna Grècia. -
Els patricis eren la classe privilegiada mentre que els plebeus no i es posaven al servei dels patricis.
Els patricis es diferenciaven dels plebeus perquè tenien els següents drets:
Votar.
Presentar-se per ser escollit com a cònsol o senador.
Casar-se.
Tenir propietats i fer negocis.
Denunciar als altres, si creia que li havien fet alguna cosa. -
Les Guerres Mèdiques la primera va durar des del 499-490 aC i la segona des del 480-449 aC.
-
-
Les Guerres del Peloponès va durar des del 431-404 aC va ser la guerra d'Esparta i Atenes quan va acabar la guerra, Esparta va guanyar la guerra.
-
La crisi i la fi de la República va ser causada per tres motius:
El sistema administratiu no estava preparat per gestionar un territori tan gran.
Desigualtats socials que van provar revoltes socials.
Algunes persones es van enriquir molt i la majoria dels pagesos es va empobrir, ja que van haver d’abandonar les seves terres.
Revoltes de la plebs urbana.
Revoltes dels esclaus.
Enfrontaments entre els caps militats per obtenir més poder. -
Octavi August, era el fill adoptiu de Juli Cèsar i va ser el primer emperador, ja que va vèncer els seus rivals en una guerra civil.
Octavi va concentrar tots els poders militars i civils. També era qui:
Convocava al Senat.
Reunia als comicis.
Nomenava als magistrats.
Dictava totes les lleis.
També va tenir el títol de:
Cònsol vitalici i Pontífex Màximus. -
L’any 380 dC, Teodosi, amb l’edicte de Tessalònica, va convertir el catolicisme com a religió oficial.
L’any 395 dC, l’emperador Teodosi, per facilitar la defensa de l’Imperi, va dividir l’Imperi entre els seus dos fills; Arcadi (Imperi Romà d’Orient) i Honori (Imperi Romà d’Occident). -
És una etapa històrica que comença 476 dc amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident finalitzat l'any 1492 amb l'arribada. De Cristobal Colom a Amèrica.
Pdem destacar 3 esdeveniments/ets; - Pota Negra S. XIV.
- Naixement de les ciutats.
- Aparició estits agricultors. -
Un cop estabilitzat el territori peninsular, aquest territori va rebre el nom d’al-Àndalus i va esdevenir un emirat dependent de la dinastia omeia. La capital escollida de l’emirat va ser Còrdova, el representant de la nova província va rebre el títol de valí o emir que significa (poders polítics, econòmics i militars). -
Un cop estabilitzat el territori peninsular, aquest territori va rebre el nom d’al-Àndalus i va esdevenir un emirat dependent de la dinastia omeia. La capital escollida de l’emirat va ser Còrdova, el títol de valí o emir que significa (poders polítics, econòmics i militars), el va rebre el representant de la nova província.
-
Es va enfrontar als musulmans en la batalla de Covadonga (722) i això li va atorgar prestigi per refermar el seu poder i crear el regne d’Astúries. Va establir la seva cort a Oviedo, A partir d’aquest moment, es va iniciar l’expansió del regne cap al sud.
-
L’any 755, una revolta de la dinastia abbàssida, va fer caure la dinastia omeia i va encarregar l’assassinat de tots els seus membres entre els quals hi havia el príncep Abd-ar-Rahman I. El va proclamar emirat independent de Bagdad, però respectant l’autoritat religiosa del califa. -
L’any 755, una revolta de la dinastia abbàssida, va fer caure la dinastia omeia i va encarregar l’assassinat de tots els seus membres entre els quals hi havia el príncep Abd-ar-Rahman I.
-
L’any 870, Guifré el Pelós, membre de la casa comtal de Carcassona, va ser nomenat comte d’Urgell i de la Cerdanya pel rei Carles el Calb i el 878 comte de Girona i Barcelona, oc a poc, els comtes van anar afeblint les relacions amb la monarquia franca, L’any 985, Borrell II no va rebre l’ajuda sol·licitada per fer front a l’atac dels musulmans.
-
Durant el s. X, el regne de Lleó va entrar en crisi deguda a la crisi interna, Incursions dels musulmans (ràtzies), aquest fet va comportar una frenada en l’expansió. Paral·lelament, el comtat de Castella, que depenia d’aquest regne, es va enfortir.
-
L’any 929, Abd ar-Ramen III (912 - 961) es va sentir prou fort i va proclamar la independència religiosa de l’emirat i això va convertir l’emirat en califat. Aquest canvi va ser causat per dos motius:
-Reforçar la posició de la dinastia dels omeies a l’interior del domini (causa interna). -Garantir les relacions comercials per la Mediterrània, garantir les relacions econòmiques amb l’Imperi Romà d’Orient i assegurar-se el subministrament d’or. -
L’any 929, Abd ar-Rahman III (912 - 961) es va sentir prou fort i va proclamar la independència religiosa de l’emirat i això va convertir l’emirat en califat. Aquest canvi va ser causat per dos motius: -Reforçar la posició de la dinastia dels omeies a l’interior del domini (causa interna).
-Garantir les relacions comercials per la Mediterrània, garantir les relacions econòmiques amb l’Imperi Romà d’Orient i assegurar-se el subministrament d’or. -
Fins al s. XI. Es va dividir en circumscripcions formades per una vila o ciutat. D’aquest en depenien llogarets,A partir del s. XI. Es van conquerir grans extensions poc poblades i Davant de la perillositat i el despoblament inicial, el comerç va desaparèixer.
-
La Fitna va venir causada, en primer lloc, arran de la mort d’Almansor (1002) i, en segon lloc, per l’abús de poder que van duu a terme diferents regents en nom de Hixam II, fills d’Almansor. Aquest període de guerra, fitna, va comportar:
Hi va haver més de trenta califes en els anys que va durar. La fi del Califat de Còrdova.
L’inici del regne de taifes que va comportar un debilitament del poder andalusí davant dels regnes cristians del nord. -
La Fitna va venir causada, en primer lloc, arran de la mort d’Almansor (1002) i, en segon lloc, per l’abús de poder que van duu a terme diferents regents en nom de Hixam II, fills d’Almansor. Aquest període de guerra, fitna, va comportar:
Hi va haver més de trenta califes en els anys que va durar.
La fi del Califat de Còrdova.
L’inici del regne de taifes que va comportar un debilitament del poder andalusí davant dels regnes cristians del nord. -
El regne de taifes es divideix en tres etapes.
1rs taifes - 1031 - 1090
Almoràvits - 1090 - 1145
2es taifes - 1145 - 1172
Almohades - 1172 - 1231
3es taifes - 1231 - 1238
L’any 1031, al-Àndalus estava dividit en més de 25 taifes (regnes independents). -
El regne de taifes es divideix en tres etapes.
1rs taifes - 1031 - 1090 Almoràvits - 1090 - 1145 2es taifes - 1145 - 1172 Almohades - 1172 - 1231 3es taifes - 1231 - 1238 L’any 1031, al-Àndalus estava dividit en més de 25 taifes (regnes independents). -
Amb la mort de Ferran I, el regne es va unir i separant fins que l’any 1230, quan es va dur a terme la unificació definitiva de Castella i Lleó amb Ferran III.
-
Batalla de Muret (1231). Es posa fi a la influència catalana a Occitània. Jaume I va conquerir Mallorca (1229), Menorca (1231), Eivissa (1235) i València (1238) i Tractat d’Almirra (1244), Va posar els límits meridionals al territori d’Alacant entre Castella i la Corona d’Aragó. -
Les activitats econòmiques més rellevants van ser l’agricultura i la ramaderia, Van proliferar fires i mercats locals.
Intercanvis amb al-Àndalus.
Augment del comerç marítim (s. XIII). Aquest va estar relacionat amb l’expansió del domini de la Mediterrània. Davant de disputes van néixer els consolats de mar. -
Els remences eren pagesos catalans adscrits a un domini senyorial. Aquests estaven obligats a pagar una quantitat (remença) a canvi d’obtenir la llibertat,Aquesta pressió juntament amb les conseqüències de la Pesta Negra i “Lo Mal Any Primer (1333)” van provocar dues guerres de remences.
-
Els orígens de la guerra civil els hem de trobar, en primer lloc, en el conflicte remença i, en segon lloc, en els conflictes de la Biga i la Busca, La guerra llarga i cruenta va acabar amb la victòria de les tropes del rei Joan II i la signatura de la capitulació de Pedralbes (1472) força condescendent amb els vençuts.
-