Les revolucions

  • Period: to

    Les revolucions Liberals

    Les revolucions liberals van ser una sèrie de moviments polítics i socials, marcant un període de transformació profunda a Europa i Amèrica. Aquestes revolucions van ser impulsades per les idees de l'Il·lustració, que promovien la llibertat, la igualtat i els drets individuals, així com per les necessitats econòmiques i socials emergents de la burgesia.
  • Acte de Te

    Acte de Te
    L'Acte del Te va ser una de les mesures que van desencadenar la revolta contra el domini britànic a les colònies americanes. Aquest acte permetia a la British East India Company vendre te directament a les colònies, eliminant els intermediaris i reduint el preu del te. No obstant això, l'acte també mantenia un impost sobre el te, que els colons consideraven injust, ja que no tenien representació al Parlament britànic.
  • Declaració de la Independència

    Declaració de la Independència
    La Declaració d'Independència dels Estats Units, adoptada el 4 de juliol de 1776, és un document fonamental que va marcar la separació formal de les tretze colònies britàniques d'Amèrica de Gran Bretanya.
  • Derrota de Yoktown

    Derrota de Yoktown
    La derrota de Yorktown va ser un moment decisiu en la Guerra d'Independència dels Estats Units. Aquesta batalla va enfrontar les forces britàniques, comandades pel general Cornwallis, amb les tropes americanes liderades pel general George Washington i les forces franceses sota el comandament del comte de Rochambeau.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles, signat el 3 de setembre de 1783, va ser l'acord que va posar fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. Aquest tractat va ser signat entre Gran Bretanya i els Estats Units, i va reconèixer formalment la independència de les tretze colònies americanes.
  • Period: to

    Creació d'un nou estat

  • L'espurna revolucionària

    L'espurna revolucionària
    L'espurna revolucionària de la Revolució Francesa es va produir en un context de profunda crisi social, política i econòmica a França a finals del segle XVIII. La situació es va veure agreujada per l'augment del deute públic, les males collites i la insatisfacció generalitzada entre les classes populars i la burgesia, que buscaven més poder polític i social.
  • Convocatòria dels Estats Generals

    Convocatòria dels Estats Generals
    La convocatòria dels Estats Generals a França el maig de 1789 va ser un esdeveniment crucial que va marcar l'inici de la Revolució Francesa. Aquesta assemblea, que representava els tres estaments de la societat francesa de l'Antic Règim, no es reunia des de 1614, i la seva convocatòria va ser una resposta a la greu crisi econòmica i política que afectava el país.
  • Period: to

    Revolució francesa

    La Revolució Francesa va ser un esdeveniment fonamental en la història d'Europa i del món, marcant el final de l'Antic Règim i l'inici d'una nova era política i social.
  • Period: to

    L'assamblea legislativa

    L'Assemblea Legislativa de França va ser un òrgan de govern. Va ser creada per la Constitució de 1791, que va establir un sistema de govern constitucional després de la Revolució Francesa. Aquesta assemblea va succeir l'Assemblea Nacional Constituent i es va compondre principalment de nous membres, ja que els diputats de l'assemblea anterior no podien ser reelegits.
  • Period: to

    La convenció

    La Convenció Nacional va ser un òrgan de govern. Va ser creada en un moment de gran turbulència política i social, després de la dissolució de l'Assemblea Legislativa, i va jugar un paper fonamental en la Revolució Francesa.
  • Period: to

    El directori

    El Directori va ser el règim polític que va governar França després de la Convenció Nacional. Va ser establert com una resposta a la inestabilitat política i social que havia caracteritzat els anys anteriors de la Revolució Francesa.
  • Period: to

    El consolat

    Després del cop d'estat, es va establir el Consolat, un nou règim polític que estava dirigit per tres cònsols, sent Napoleó Bonaparte el més destacat.