-
Presa de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà establert per l'Assemblea Constituent de França el 1789, és un document de drets civils de la Revolució Francesa.[1] -
Period: to
La monarquia constitucional
Impulsada per la burgesia
moderada, que aspirava a abolir l'Antic Régim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució. -
Constitució(liberalisme polític)
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. -
Asalt al palau reial
Les classes populars van provocar una revolta a causa de la traïció del rei i la invasió militar; van assaltar el palau on es trobava el rei i el van empresonar. -
Execució de Lluís XVI
Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució, anteriorment coneguda com a plaça de Luis XV. La Convenció Nacional havia sentenciat a mort el rei en una votació realitzada a viva veu per suggeriment de Jean-Paul Marat, i en què la pena de mort sense condicions es va imposar per 361 vots contra 290 vots per la presó perpètua o desterrament. -
Period: to
La república social
La burgesia radical, empesa per les 3 classes populars, va proclamar la república ¡ va democratitzar el siste-
ma polític (sufragi universal masculi) i la societat (lleis socials) en un
sentit igualitari. -
Caiguda dels jacobins
. En el moment màxim de la seva influència, n'hi havia entre cinc mil i vuit mil afiliats a tot França, amb un total d'uns cinc-cents mil membres. Després de la reacció Termidoriana, el club fou clausurat. -
Constitució (democràciaa social)
va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència.