-
Atac per part dels marroquins a el ferrocarril de la Sociedad Norteafricana amb la consequencia de molts morts de treballadors
-
Atac per part dels marroquins a el ferrocarril de la Sociedad Norteafricana amb la consequencia de molts morts de treballadors
-
la mobilització de 20.000 reservistes per a un servei obligatori i actiu al Marroc.
-
els rifenys van produir noves baixes a l’Exèrcit d’ocupació. La revolta ja no era només això sinó que havia esdevingut una autèntica guerra oberta
-
Sis mil obrers es van reunir en un míting-assemblea contra la guerra organitzat per socialistes i anarquistes i en el qual ja es barrejava l’antimilitarisme amb l’anticlericalisme
-
el governador civil de Barcelona, Ángel Ossorio y Gallardo prohibeix les manifestacions i incomunica Barcelona amb Madrid.
-
es crea el comitè de vaga, format pel socialista reusenc Antoni Fabra i Ribas, pel sindicalista Miquel Villalobos Moreno i per l’anarquista Francesc Miranda.
-
segons explica Josep Benet, va ser un dia de preparatius. Es transmeteren missatges arreu i es van fer reunions amb els delegats obrers arribats d’arreu a la recerca de consignes i notícies.
-
S’arriben a aixecar fins a 250 barricades, s’assalten les armeries i en algunes topades els soldats es neguen a disparar, cosa que sí fan els guàrdies de seguretat.
-
la revolta de Barcelona va prendre el caire més clarament anticlerical a partir de la nit amb la crema d’edificis religiosos de tot tipus (esglésies, escoles, convents, etc.) i perd el potencial revolucionari en no fer front directament al Poder i quedar-se en un dels seus representants.
-
es mantenen els enfrontaments a bona part de la ciutat i l’Exèrcit rep reforços de València, Saragossa, Pamplona i Burgos.
-
arriben més tropes des de Tortosa i València