30

La Setmana Tràgica

  • Primeres restriccions

    Primeres restriccions
    El governador civil de Barcelona, Ángel Ossorio y Gallardo prohibeix les manifestacions i incomunica Barcelona amb Madrid. El ministre de Governació, Juan de la Cierva, prohibeix els mítings i les manifestacions, alhora que ordena que es detingui tot aquell que protesti públicament.
  • Period: to

    La Setmana Tràgica

  • Declaració de la vaga general

    Declaració de la vaga general
    Solidaritat Obrera anuncia que declararà la vaga general contra la guerra el dilluns 26 de juliol. Malgrat l’anunci, la central obrera i llibertària no assumirà la direcció del moviment.
  • De la vaga general a la revolta popular

    De la vaga general a la revolta popular
    Es crea el comitè de vaga. Solidaritat Obrera decideix no anar a la vaga sola, el que farà que l’organització obrera tampoc s’atreveixi a posar-se davant de la protesta quan aquesta es radicalitza i que el comitè de vaga no sigui mai un ens dirigent i ni tan sols coordinador.
  • Dia de preparatius

    Es transmeteren missatges arreu i es van fer reunions amb els delegats obrers arribats d’arreu a la recerca de consignes i notícies.
  • Inici de la revolta

    Inici de la revolta
    Comença la vaga general contra la guerra. La vaga estava convocada per 24 hores, però va durar més d’un dia.
    Ràpidament, els vaguistes passen a atacar els edificis religiosos, que era on menys resistència podien trobar i que alhora representaven el Poder que volien combatre. S’arriben a aixecar fins a 250 barricades, s’assalten les armeries i en algunes topades els soldats es neguen a disparar. Els catorze mil soldats de la guarnició de Barcelona són mobilitzats.
  • Protesta anticlerical

    Protesta anticlerical
    La revolta de Barcelona va prendre el caire més clarament anticlerical a partir de la nit amb la crema d’edificis religiosos de tot tipus (esglésies, escoles, convents, etc.) i perd el potencial revolucionari en no fer front directament al Poder i quedar-se en un dels seus representants. A Drassanes, s’ataca la comissaria i només a indrets com Gràcia, on l’organització obrera és prou potent, la lluita es desenvolupa directament contra l’Exèrcit, la policia i la Guardia Civil.
  • Assat de la Caverna de Veterans

    Assat de la Caverna de Veterans
    El dimecres 28 de juliol, s’assalta la caserna de Veterans i s’aconsegueixen armes però la revolta continua atacants edificis religiosos enlloc de bancs, fàbriques o casernes. El tinent general publica un ban prohibint cridar cap consigna.
    La revola canvia d’intencions, la revolució pren un aire francament radical. Ni el socialisme ni l’anarquisme tenen res que veure amb el moviment, que només va contra els convents i les esglésies.
  • Continuen els enfrontaments

    Continuen els enfrontaments
    Es mantenen els enfrontaments a bona part de la ciutat i l’Exèrcit rep reforços de València, Saragossa, Pamplona i Burgos. L’Exèrcit ocupa el Poble Nou i aconsegueix el control de Drassanes. Tercera nit d’incendis provocats.
    Coromines comenta els rumors que corren entre la gent quan diu que “La fantasia popular diu que són els capellans, els frares i els carlins els que tiren. Amb una lògica que comença a fer por se’ls acusa d’excitar la ràbia a les tropes perquè aquestes accentuïn la repressió'
  • Darrer dia de revolta

    Darrer dia de revolta
    Arriben més tropes des de Tortosa i València. es restableix la circulació pel centre de la ciutat i s’encén l’enllumenat públic en algunes zones. Moltes de les barricades construïdes són abandonades. El darrer dia de revolta, que no de revolució, Pere Coromines explica que algunes de les històries que la gent conta i que ell ha presenciat són pures invencions perquè ell en sap la veritat, pel que no s’acaba de creure molts dels relats que la gent li fa de coses que no pot constatar.
  • La ciutat torna a poc a poc a la normalitat

    El dissabte 31 de juliol, més de 10.000 soldats prenen la ciutat i tornen a funcionar el telèfon i el telègraf. Comença la neteja dels carrers i el desmantellament de les barricades, que estaven abandonades des del dia anterior. Malgrat la tranquil·litat general, encara hi ha trets, tot i que ja no grans enfrontaments. La nit anterior ja va ser de gairebé total tranquil·litat i tot i que encara no hi hagué premsa sí que es restabliren els transports i s’obriren els edificis municipals.
  • Tornen a publicar-se els diaris

    Es van tornar a publicar els periòdics i els diaris a la ciutat de Barcelona.
  • Els obrers tornen a treballar

    El dilluns 2 d'Agost els obrers de Barcelona van tornar al treball amb la promesa, per part del patronal, de que cobrarien el salarisetmanal com si no hagues passat res.

    A altres localitats catalanes la normalitat no es va recuperar fins el dia 5 d'Agost.