-
Eleccions municipals (Esp.)
Aquest dia es van celebrar eleccions municipals a tot Espanya. Tot i que en conjunt les candidatures monàrquiques van obtenir més regidors, a les principals ciutats van triomfar les candidatures republicanes i socialistes. Aquest resultat va reflectir un desig de canvi polític cap a la república, ja que les zones urbanes mostraven un suport majoritari a les forces republicanes. -
Proclamació de la Segona República (Esp.)
Després dels resultats favorables als republicans en les eleccions municipals, es va proclamar la Segona República Espanyola. El rei Alfons XIII va abandonar el país sense abdicar formalment, iniciant així un període de reformes polítiques i socials. Aquesta proclamació va ser rebuda amb entusiasme en moltes ciutats, on la població va sortir als carrers per celebrar el canvi de règim. -
Eleccions generals a Corts Constituents (Esp.)
Es van celebrar eleccions generals per elegir les Corts Constituents encarregades de redactar una nova constitució. Les forces republicanes i socialistes van obtenir una àmplia majoria, la qual cosa va permetre impulsar un programa de reformes progressistes. Aquestes eleccions van ser fonamentals per establir les bases legals i institucionals de la nova república. -
Aprovació de la Constitució de 1931 (Esp.)
Les Corts Constituents van aprovar la nova Constitució, que establia Espanya com una república democràtica i laica. El text constitucional incloïa drets i llibertats individuals, reconeixia l'autonomia de les regions i separava l'Església de l'Estat. Aquesta constitució pretenia modernitzar el país i adaptar-lo als corrents democràtics de l'època. -
La Sanjurjada (Esp.)
El general José Sanjurjo va liderar un cop d'estat conegut com la "Sanjurjada", amb l'objectiu de derrocar el govern republicà. La insurrecció va fracassar, i Sanjurjo va ser detingut i condemnat. Aquest intent de cop d'estat va evidenciar les tensions entre sectors conservadors i el govern republicà, així com la resistència de certs sectors militars a les reformes en curs. -
Llei de reforma agrària (Esp.)
Va ser un projecte ambiciós de la Segona República que buscava solucionar la desigualtat social al sud d'Espanya. A la regió, existien grans latifundis, propietat d'uns pocs, mentre que gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en la misèria. La solució adoptada va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis, que es destinarien a petits lots de terra per als jornalers. -
Insurreccions anarquistes (Esp.)
Es van desencadenar revoltes anarquistes en diverses regions d'Espanya, amb l'objectiu de protestar contra les polítiques del govern. Aquestes insurreccions van ser respostes amb força per l'exèrcit i la Guàrdia Civil, que van dur a terme una dura repressió, resultant en moltes detencions i morts. -
Creació de la CEDA (Esp.)
Es va fundar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), un partit de dreta catòlica liderat per José María Gil-Robles, oposat a les reformes republicanes. -
Fundació de Falange Espanyola (Esp.)
La Fundació de Falange Espanyola va ser el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera. Va néixer com un partit feixista que defensava el nacionalisme i l'autoritarisme, oposant-se a la democràcia de la Segona República. Falange va guanyar influència durant la Guerra Civil Espanyola i es va convertir en el partit oficial del règim franquista. -
Eleccions generals amb sufragi femení (Esp.)
Es van celebrar eleccions generals en les quals, per primera vegada a Espanya, les dones van exercir el dret al vot. Les forces de dreta, agrupades principalment en la CEDA i el Partit Republicà Radical, van obtenir la majoria parlamentària. Aquest resultat va marcar un canvi en l'orientació política del govern, passant d'una etapa reformista a una de caràcter més conservador. -
Revolució d'Octubre (Esp.)
Una vaga general convocada per organitzacions socialistes i anarquistes va derivar en una insurrecció armada en diverses regions, destacant especialment Astúries. Els miners asturians van protagonitzar una revolta que va ser reprimida durament per l'exèrcit, amb un balanç de nombroses víctimes i detencions. Aquest esdeveniment va aprofundir la polarització política i social al país.