-
Period: to
Període Constituient
-
Exili Primo de Rivera
El dictador espanyol Miguel Primo de Rivera va ser exiliat el 1930 després de perdre suport polític i militar a Espanya. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià es va signar el 17 d'agost de 1930 al País Basc.
Aquest acord va reunir representants de diversos partits republicans espanyols amb l'objectiu de posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i convertir a Espanya en un estat republicà. -
Eleccions Municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser un moment crucial en la història de la república. Els resultats van ser favorables a les candidatures republicanes i socialistes, que van obtenir la majoria dels regidors en 42 de les 50 capitals de província. Aquest resultat va ser el fet clau per la proclamació de la Segona República Espanyola i l'exili del rei Alfons XIII. -
Proclamació de la Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola es va proclamar el 14 d'abril de 1931 després de les eleccions municipals. Això va posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i va instaurar una nova forma de govern. -
Exili de Alfons XIII
Just després de la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931, Alfons XIII va exiliar-se a Roma. Va abandonar el país clandestinament aquella nit mateix deixant, però un comunicat oficial en el qual explicava la seva decepció cap al seu poble. -
Restitució de la Generalitat de Catalunya
Després de la proclamació de la Segona República, el govern provisional va decidir restituir la Generalitat de Catalunya. Aquest acte es va dur a terme gràcies a la pressió del govern català per tenir un Estatut d'autonomia propi. La Generalitat va recuperar la seva històrica funció com a govern autònom de Catalunya, i va ser presidida per Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana. -
Eleccions Generals
Les eleccions generals del 28 de juny de 1931 van ser les primeres eleccions després de la instauració de la República. Van ser convocades per elegir les Corts que redactarien la nova constitució. Els resultats van ser una victòria aclaparadora pels republicanosocialistes. -
Period: to
Bienni Progresista
-
Instauració de la Constitució Republicana
La Constitució de la Segona República Espanyola va definir a Espanya oficialment com una república democràtica, i va donar als civils un cúmul de drets socials. -
Cop d'Estat de San Jurjo
La Sanjurjada va ser un intent de cop d'estat que va tenir lloc a Madrid. Va ser liderat pel general José Sanjurjo i involucrar a gran part de l'exèrcit espanyol. Tot i això, el cop va fracassar i Sanjurjo va ser condemnat a mort, encara que finalment va ser exiliat a Portugal. -
Estatut d'Autonomía de Catalunya
Es declara l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la llei que defineix l'organització de Catalunya dins de l'estat Espanyol. Aquest estatut estableix els drets i deures dels ciutadans catalans, així com les competències de la Generalitat de Catalunya. -
Eleccions Autonómiques Catalanes
Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre pel govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià. Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de vint-i-cinc anys. L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment elegirien al president de la Generalitat de Catalunya i el president del Parlament Català. -
Fundació de la Confederació Espanyola de Dretes Autónomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) van ser una agrupació de partits polítics d'extrema dreta creada per defensar els valors catòlics i conservadors que s'havien perdut anteriorment. -
Triomf Electoral de Centredreta
La CEDA i els radicals de Lerroux obtenen una victòria significativa a les eleccions generals, inaugurant el Bienni Conservador. Aquest fet va suposar un endarreriment sobre les reformes republicanes que va generar una forta confrontació política. -
Period: to
Bienni Conservador
-
Govern Radicalista de Lerroux
Lerroux, cap del Partit Republicà Radical de dretes surt elegit com a president del govern espanyol. -
Llei de Contractes de Conreu i Llei de Bases
La Llei de Contractes de Conreu va protegir els pagesos amb les seves terres, garantint lloguers mínims de sis anys i la possibilitat de comprar la terra després de 18 anys. La Llei de Bases va promoure la redistribució de terres i la productivitat agrícola. Ambdues lleis van servir per a potenciar l'economia i millorar les condicions dels camperols. Més tard, al juny del mateix any aquesta llei va ser declarada inconstitucional pels nous governs feixistes. -
La CEDA arriba al Poder
El partit feixista de Confederació Espanyola de Dretes Autònomes governa l'estat Espanyol. -
Enfrontament amb la Generalitat i Suspensió de l'Estatut Català
El president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquesta acció va ser una resposta a la involució conservadora del govern central. El govern espanyol va reaccionar ràpidament, suspenent l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i empresonant els membres del govern català. -
Insurreció d'Asturies
Com a métode de protesta per la arribada de la CEDA al poder, un grup d'obrers asturians prenen la ciutat amb les armes. -
Dimisió de Lerroux (Fi Govern de Dretes)
Alejandro Lerroux dimiteix com a president del govern a causa dels diversos escàndols de corrupció i l'augment de la pressió política. -
Period: to
Front Popular
-
Triomf Electoral del Front Popular
El Front Popular, un gran grup de parits d'esquerres guanyen les eleccions generals amb una victòria significativa del 59% dels vots.
Aquest triomf de les esquerres va permetre la formació d'un govern republicà que va decretar l'amnistia per als presos polítics i va restablir l'Estatut d'Autonomia Català. -
Inici de la Insurrecció Militar
El 17 de juliol de 1936, els militars revoltats i frustrats per la pèrdua de privilegis i recursos de l'exèrcit van iniciar un cop d'estat que va començar a Melilla. Els líders del cop, Francisco Franco i Emilio Mola, van coordinar el moviment amb els militars, provocant enfrontaments amb la República. Això va dividir el país en dues zones: la zona republicana i la zona nacionalista, controlada pels revoltats. Aquest conflicte va iniciar la Guerra Civil Espanyola.