-
Creació de l'Aliança Republicana
La Aliança Republicana va ser una plataforma política espanyola que va agrupar diversos partits republicans durant la dictadura de Primo de Rivera.
Es va crear el 1926 i la componien quatre partits el Partit Republicà Radical, d'Alejandro Lerroux, fundat el 1908; el Partit Republicà Federal; el Grup d'Acció Republicana, format el 1925 , encapçalat per Manuel Azaña; i el Partit Republicà Català, fundat el 1917, de Marcelino Domingo i Lluis Companys. -
Sanjuanada
Com antecedents a la Segona República, tenim cops d'Estat com la Sanjuanada. Fou un intent de canvi de govern el 24 de juny de 1926 per cop militar organitzat pels principals opositors a la dictadura de Primo de Rivera, els líders dels antics partits dinàstics i els sectors de l'exèrcit. La intenció era expulsar del poder a Primo de Rivera i que el general Francisco Aguilera passés a la presidència del Govern. -
Dimissió Primo de Rivera
Cada vegada la figura de Primo s’anava fent més impopular. A més, des de 1929, la conjuntura econòmica ha canviat i el món ha entrat en crisi. Dins els seguidors del dictador hi ha dissensions... Alfons XIII, temorós que el desprestigi creixent de la dictadura afectés la mateixa imatge de la monarquia, va optar per retirar la confiança al dictador, que va dimitir el gener de 1930. -
La Dictablanda i el Pacte de Sant Sebastià
El substitueix un altre militar, el general Berenguer, amb l’encàrrec de tornar a la normalitat constitucional. Aquest període és conegut amb el nom de la dictablanda. L’oposició es va començar a organitzar i els republicans, els catalanistes d’esquerra i el PSOE, van acordar la signatura conjunta del Pacte de Sant Sebastià: es comprometien a proporcionar una alternativa a la monarquia, constituint un comitè revolucionari que s’hauria de convertir en el govern provisional de la futura República. -
Eleccions 1931
El febrer de 1931 es constitueix el darrer govern de la monarquia, presidit per l’almirall Aznar, el
qual va assumir el compromís de convocar eleccions, començant per les municipals, i més tard al
congrés i senat per tornar a la “normalitat” d’abans de la dictadura.
Aquestes eleccions municipals s’acaben convertint en una votació a favor o en contra de la
monarquia. Es realitzen el 12 d’abril de 1931 i a les grans ciutats com Madrid guanyen les eleccions els partits d’esquerra o socialistes. -
Proclamació de la República
Quan es va conèixer el resultat de l’escrutini, a diferents ciutats es va anar proclamant la República
de manera “natural”. El 14 d’abril, la primera ciutat a proclamar la república va ser Eibar, després
altres. La gent sortia al carrer per celebrar l’adveniment del nou règim. Davant la nova situació,
Alfons XIII suspengué la potestat reial i va decidir abandonar el país i partir cap a l’exili. -
La Constitució de 1931
Les eleccions del 28 de juny van donar la majoria a la coalició republicanosocialista i representaren
una aclaparadora victòria de les forces d’esquerra. El desembre del 31 ja havien redactat la nova constitució. Tenia un marcat caràcter democràtic i
progressista; definia l’Estat espanyol com “una República de treballadors de totes classes”, Aquesta constitució defenia la separació entre Estat i Església, concedia el vot a les dones, es reconeixia el matrimoni civil i el divorci,... -
Govern d'Azaña
Entre el desembre del 1931 i el setembre del 1933, Manuel Azaña presidí un govern, integrat
majoritàriament per republicans d’esquerra i socialistes, que impulsà un programa d’ampliació i
aprofundiment de les reformes iniciades durant el període constituent.
El govern es va veure atacat per la dreta i l’esquerra: es va donar un intent de cop d’estat per part del general Sanjurjo. La dreta no volia que hi hagués autonomia, separació d'estat i l’església i estava en contra de la reforma agrària -
Dimissió d'Azaña
A mitjan del 33 eren evidents els símptomes d’inestabilitat, encara que la república havia fet molt.
La situació era especialment greu al camp per la tardança de la reforma agrària. Tal
vegada el fet més greu va passar a Casas Viejas (Cadis) que va acabar amb una dura repressió que va
fer entrar en crisi el govern. Mentre el partit radical començava la seva col·laboració amb la CEDA.
Al setembre del 33 Azaña dimiteix i el president de la República, Alcalá- Zamora, convoca noves eleccions. -
Bienni negre: 1933 - 1936
Les eleccions generals de novembre de 1933 donaren la victòria als partits de centredreta. El nou executiu va orientar la seva acció política cap al
desmantellament de tota l’obra reformista del bienni anterior. Els partits majoritaris a la nova
cambra seran el partit radical d’Alexandre Lerroux i la CEDA, un partit aglutinador de la dreta i que tenia com a líder José María Gil Robles, amb un programa que proposava la revisió de la Constitució, refroma agrària,.. -
La revolució d'octubre
En un primer moment governava només el partit radical sense ministres de la CEDA, però quan a
l’octubre del 34, per la pressió de Gil Robles i indicació d’Alcalá-Zamora, es forma un nou govern
amb 3 membres de la CEDA esclata una revolució: la revolució d’octubre.
L’entrada de membres de la CEDA al govern va ser interpretada per l’esquerra com un camí obert cap al feixisme, i la reacció no es va fer esperar. Es produïren vagues generals a les grans ciutats, per defensar la democràcia republicana -
Victòria del Frente Popular
La dura repressió després de la revolució d’octubre va unir les forces d’esquerra, fins aleshores dividides, amb un programa comú que exigia, en primer lloc, l’amnistia per a tots els detinguts. Aquesta unió es denomina Frente Popular*. Està format tant per partits republicans liberals d’esquerra (Izquierda Republicana) com per partits obreristes marxistes (PSOE, PCE, POUM). Les eleccions del 16 de febrer el Front Popular va obtenir el 48% dels vots, mentre que les dretes van aconseguir el 46%