-
Sembradora Jethro Tull
Jethro Tull va inventar la sembradora a l'any 1701. El seu funcionament es basava amb una tolva per guardar la llavor, el cilindre per moure-la i l'embut per moure's. El benefici de la màquina és un benefici per plantar de manera eficaç. -
Arad de Rotherham
L'arad de Rotherman va ser una mena de sembradora inventada per l'holandès Joseph Foljambe en el 1730. La seva funció d'aquest invent era igual a una sembradora però al tenir una forma triangular va fer que fós més fàcil de utilitzar-la ja que estava adaptat perquè també tiressin els cavalls.
La "sembradora" va marcar un abans i un després, a la fabricació industrial. -
Carbó de coc als alts forns ( A. Darby)
El carbó de coc es un combustible per escalfar al forn i allibera monòxid de carboni. Va tenir un gran valor a la industria ja que va ajudar a la fabricació d'acer i energia, La diferència d'aquest carbó es que disposa d'una forma de plàstic i això ajudar a fer formes a altes temperatures. -
Llançadora volant
La llançadora volant va ser inventada per l'anglès John Kay a França al 1733. Va ser l'inici del moviment de la mecanització tèxtil, això va provocar un augment de peticions. El seu moviment consistia en un mecanisme de palanques que empenyien la llançadora per una pista i això formava la fabricació de teles amples i així cosir diferents trossos en major velocitat. -
Period: to
Primera Revolució Industrial
-
Spinning Jenny (Filadora Jenny)
La filadora Jenny va ser una màquina creada per James Hargraves també conegut com Thomas Highs al 1764 a Anglaterra. La idea principal de la filadora va ser de Lewis Paul, però l'autor de la spinning va convertir-la en una unitat totalment operativa que la seva funció era convertir les fibres com el cotó en llana. Aquesta màquina va beneficiar a molts treballadors ja que treballaven el mateix temps però amb més d'una bobina i això augmentava la producció de teles. -
Màquina de Vapor
La màquina de vapor va ser creada per James Watt al 1769 a Anglaterra amb un funcionament bàsic. Es basava en una màquina amb motor de combustible que funcionava a través la vaporació de aigua, que feia moure el pistó per crear el moviment de la màquina. Aquesta màquina va beneficiar a la recol·locació de carbó i també el transport de les màquines. -
Vacuna contra la verola
La vacuna contra la verola va ser la primera vacuna de la historia creada pel "pare de la immunologia" ja que va salvar més de milers de persones per la seva creació. Edward Jenner històricament conegut com investigador, metge, etc. Tot va començar, quan al 1796 un nen de tan sols 8 anys es va infectar del virus per la llet de una vaca. -
Water Frame (Filadora hidraulica)
La filadora hidràulica va existir en general des de l'antic Egipte, però va ser Richard Arkwright qui la va definir i perfeccionar en 1770. Abans de la hidràulica va crear un disseny pel "terreny" tèxtil l'any 1765. La filadora hidràulica era capaç de girar més de 96 fils a la vegada, bàsicament era com la filadora Jenny, però aquesta en comptes de 8 eren 96. S'anomena Water Frame pel seu mecanisme, ja que utilitzar una roda que impulsa l'aigua de forma rotatòria -
Teler mecànic
El primer teler mecànic va ser dissenyat per Edward Cartwright al 1784 i construit al 1785 posteriorment de la perfecció de William Horrocks. El seu funcionament és basa en un sistema de mecanismes que provocar el moviment a base de un eix en formar de transmissió. Va beneficiar a la producció de teixits i formar ràpidament teles. -
El primer vaixell de vapor
El creador que va obtenir l'èxit va ser l'inventor i fabricador John Fitch que es va inspirar al vaixell idealitzat d'Estats Units al 1787. Al desenvolupament va inspirar a molts enginyers com Robert Fulton que va portar a terme la construcció del primer vaixell. Qui ho van aconseguir amb un èxit comercial i seguretat va ser William Murdoch conjuntament amb Fulton. El seu mecanisme és el mateix que la màquina de vapor. -
Primera locomotora de vapor
George Stephenson va ser qui va construir el primer ferrocarril l'any 1814. Es va inspirar a base de dues idees importants; La primera en la dels carrils de ferro "creats" per Richard Reynolds i la segona la del francès dels camins (vies) al 1769. També es va inspirar en les mines on treballava de jove però això li va costar feina en el sentit de convèncer l'autoritat. Els avantatges són desplaçament amb major velocitat, reduint el temps d' espera a les persones o altres objectes. -
Telègraf
El telègraf es un dispositiu que funcionar a través de les senyals a distància. Va ser creat pel metge i físic Francesc Salvà al 1795, el que coneixem a dia d'avui no es aquest sinó el creat per Samuel Morse al 1833. El dispositiu creat per Morse va ser construït a base d'una transmissora i receptora que s'enllaçava a través d'un sol fil conductor. Va aportar l'ús diari ja que ajudava a comunicar-te des de qualsevol punt del món per molt que fós limitat. -
Convertidor Bessemer
El convertidor Bessemer va ser el primer procés de fabricació químic descobert de forma independent per William Kelly l'any 1851. El descobriment va ajudar a la creació de bona qualitat de acer desfet. El convertidor es una mena de forn que es on es fa el procediment de l'acer desfet.
El seu sistema de funcionament es tractar de transmetre aire al fons per desfer el ferro i així suavitzar-lo. Aquest procediment es diu així en honor a Henry Bessemer, treballador de la fàbrica. -
Internacional I
La primera internacional del treballadors va ser una associació organització fundada a Londres l'any 1864. Gràcies a la associació es van agrupar diversos partits polítics; Els sindicats anglesos, els anarquistes els socialistes francesos etc. El seu objectiu era organitzar el proletariat per comentar problemes en comú i posar-los fi. Van col·laborar diverses persones entre elles; Karl Marx -
Period: to
Segona Revolució Industrial
-
Internacional I
La segona internacional va ser un altre organització formada l'any 1889 pels partits socialistes i "laboristes" que el seu objectiu era coordina la seva activitat com a partit. En aquesta organització la dirigien independentment partits solitaris i no grupals de cada estat.