-
Formació de l'assemblea Nacional
La formació de l'Assemblea Nacional el 17 de juny de 1789 va ser crucial a la Revolució Francesa. Representants del Tercer Estat es van declarar com la veritable veu del poble, trencant amb l'absolutisme de Lluís XVI i aplanant el camí cap a una monarquia constitucional. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Presa de la Bastilla
El fet es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només tenia set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució Francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un autèntic sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia. -
Period: to
la MONARQUIA CONSTUTICIONAL
Impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat) -
Constitució (liberalisme polític)
És un document essencial que estableix les normes i els principis d'un estat democràtic. Garanteix la llibertat individual, la igualtat davant de la llei i la protecció dels drets humans. En un sistema liberal, la constitució limita el poder de l'estat per evitar abusos. La separació de poders clau preveu la concentració d'autoritat i promou un sistema de control i promouen la participació ciutadana mitjançant eleccions lliures i justes. -
Assalt al palau reial
El fet principal va ser l'assalt del palau de les Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes «federades». El rei va buscar la protecció de l'Assemblea Legislativa, però va ser suspès de les funcions constitucionals i detingut juntament amb la seva família. -
Period: to
la REPÚBLICA SOCIAL
La burgesia radical, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari -
La Llei dels sospitosos
La Llei dels Sospitosos, creada el setembre de 1793 durant la Revolució Francesa, va permetre detencions arbitràries dels qui s'oposaven al règim revolucionari, generant arrestos massius i judicis ràpids sense garanties processals, instaurant un període de repressió conegut com el Regnat del Terror. -
Constitució (democràcia social)
La Constitució és la norma més important d'un estat que estableix els principis fonamentals de la seva organització política i social. En una democràcia social, la Constitució garanteix drets i llibertats individuals, promou la igualtat i la justícia social, i promou la participació ciutadana en prendre decisions. A més, estableix un sistema de separació de poders per evitar injustícies i garantir el funcionament democràtic, Així fomentant una societat més equitativa i solidària. -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI va ser rei de França i de Navarra des del 1774 fins al 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Al ser declarat culpable va tractar d'escapar, però va ser capturat i executat el matí del 21 de gener del 1793. Va ser guillotinat, a la llavors anomenada plaça de la revolució. -
Caiguda dels jacobins
La caiguda dels jacobins, en 1794, va marcar el final del període de Terror. Els jacobins, liderats per Maximilien Robespierre, van instaurar un govern autoritari per protegir la Revolució, però les seves mesures extremes i repressió política els van amargar els republicans. Robespierre i els seus seguidors van ser arrestats i executats, i el seu règim va caure. Això va significar una etapa de menor radicalitat en la política francesa i la disminució de la influència dels jacobins radicals. -
Period: to
la REPÚBLICA CONSERVADORA
Davant de la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució en el context del liberalisme polític reconeix els drets individuals, la separació de poders i les limitacions al poder estatal, promovent la llibertat i la igualtat davant la llei. -
Revolta dels "sans-culottes"
Els sans-culottes, que havien estat un grup important durant els primers anys de la revolució, van intentar recuperar influència política, però van ser reprimits pel govern conservador. -
Inici del retorn dels exiliats
L'esdeveniment es refereix al retorn d'espanyols que havien fugit a causa de la guerra i tensions polítiques, especialment durant la Guerra Gran (1793-1795) contra França. Després de la pau, van poder reconstruir la vida i integrar-se en una societat canviada. -
Insurrecció de Prairial
Aquesta revolta popular va ser impulsada per aquells que volien una tornada a les idees radicals de la revolució. Els manifestants exigien més mesures socials i econòmiques, però van ser reprimits pel govern del Directori. -
Tractat de Campo Formio
Aquest tractat va posar fi a la guerra entre França i Àustria, resultant en importants guanys territorials per a França. Va reforçar la posició del Directori i va augmentar la influència francesa a Europa. -
Cop d'estat de Napoleó
L'inici del cop d'estat de Napoleó Bonaparte, conegut com el 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), va marcar un moment decisiu a la història de França. Napoleó va aprofitar la inestabilitat política i social per dissoldre el Consell dels Cinquens, establint el Consolat amb ell mateix com a primer cònsol, posant fi a la Revolució Francesa i començant al seu règim autoritari.