-
Period: to
L’Assemblea Constituent
-
Assalt Bastilla
Els ciutadans parisencs es varen manifestar i assaltaren la Bastilla (antiga presó símbol del’absolutisme). -
Aprovació Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
S’aprova el Decret d’abolició dels drets feudals i poc després, al mateix any, la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i la propietat (suposen la fi de l’absolutisme i el triomf del liberalisme). -
1ª Consitució
- La monarquia parlamentària
- La divisió de poders
- L’Assemblea s’elegiria per sufragi censatari -
Eleccions a l’octubre de 1791.
La nova assemblea resultant (amb predomini dels moderats) rep el nom d’assemblea legislativa. -
Period: to
L’Assemblea Legislativa
-
Intent de fugida de Lluis XVI
La família reial intentà fugir de França, però foren detinguts a Varennes i conduïts presos a París. -
Àustria i Prússia vs França
Àustria i Prússia varen declarar la guerra a França -
Matances del setembre
Les matances del setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos. -
Eleccions 1792
Donen com a resultat una nova assemblea republicana anomenada la Convenció Nacional, que va ser controlada primer pels girondins i més tard pels muntanyesos. -
Period: to
La Convenció Girondina
-
Period: to
La radicalització de la Revolució Francesa
-
Assalt Palau Tulleries
Les masses populars (que culpaven al rei de les derrotes i consideraven que les reformes eren insuficients) assaltaren el palau de les Tulleries (residència dels reis a París).
El rei Lluís XVI fou destituït per l’Assemblea, això suposa el final de la monarquia i l’establiment de la república. -
1ª Coalició contra França
1ª Coalició contra França és derrotada a la batalla de Valmy -
Nou calendari
-
Política del Terror
L’assassinat de Jean-Paul Marat (líder dels sans-culottes), i l’atac anglès al port de Toulon provocaren l’inici de la política del Terror. -
Nova constitució (2ª)
Els muntanyesos (o jacobins) van elaborar una nova constitució democrática (1793) :
-que reconeixia la sobirania popular,
-el sufragi universal (masculí)
-però que debilitava la separació de poders. Robespierre va concentrar en la seva persona tots els poders i implantar, de fet, una dictadura. -
Period: to
La Convenció muntanyesa
-
Period: to
Alçament reialista i ultra catòlic a la Vendée
Derrota total dels contra-revolucionaris -
Lluis XVI, jutjat i executat
-
Cop d’estat dels sans-culottes
contra els girondins -
Cop d’estat del "9 de termidor"
Finalment la burgesia moderada amb l’ajut dels militars, recupera el control → Robespierre i altres líders jacobins van ser jutjats i executats. -
Constitució any III
-sobirania nacional i separació de poders
-executiu→ directori cinc membres.
-legislatiu →dues cambres.
-règim→ sufragi censatari -
Period: to
El Directori i la fi de la revolució
-
Revolta restauració Borbons
Els realistes iniciaren una nova revolta a la capital, el vendemiari en un intent de restaurar els Borbó, però va ser frenada per l’encarregat de la guarnició de París, Napoleó Bonaparte. -
Period: to
Derrotes de les coalicions contra França
En la campanya d’Itàlia de 1796 Napoleó Bonaparte va derrotar definitivament a la 1a coalició estrangera. Però les potències europees formaren una 2a gran coalició i el 1799 comença una altra vegada la guerra. -
Cop d’estat del 18 de Brumari
Amb el suport de l’alta burgesia. Proclamació del Consolat de la república i supresió del Directori (el govern recau ara en tres cònsols: Napoleó, Ducós i Sieyès) -
Constitució de l’any VIII
Es reconeix Napoleó com a primer cònsol -
Napoleó va derrotar a Marengo
Marengo era la segona coalició i Napoleón va aprofitar la victòria per anomenar-se cònsol vitalici mitjançant un plebiscit