-
El 14 de juliol de 1789, davant els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es varen manifestar i assaltaren la Bastilla (antiga presó de Lluís XIV i símbol de l’absolutisme) -
El rei va convocar una assemblea de notables per intentar convèncer els privilegiats de què també ells paguessin impostos, però aquests es negaren a fer-ho. -
Es declarà la fallida, al rei només li quedava la sortida de convocar els Estats Generals per aprovar nous impostos (les corts estamentals franceses, que no s’havien reunit des de 1614)
Els Estats Generals es reuniren el maig de 1789 a Versalles. -
Els membres del tercer estat es passaren a anomenar-se Assemblea Nacional i es consideraren els únics amb legitimitat per representar el país. A les hores foren expulsats pel rei dels estats generals, però es continuaren reunint al Jeu de Paume (trinquet) on juraren redactar una constitució (per això l’Assemblea Nacional passa a anomenar-se Assemblea Constituent) -
El 14 de juliol de 1789, davant els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es varen manifestar i assaltaren la Bastilla (antiga presó de Lluís XIV)
En 1789 s’aprova el Decret d’abolició dels drets feudals i poc després la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i la propietat (suposen la fi de l’absolutisme i el triomf del liberalisme). En 1791 es promulga la 1ª constitució -
-
Després d’aprovar la constitució hi va haver eleccions a l’octubre de 1791.La nova assemblea resultant rep el nom d’assemblea legislativa.Molts de privilegiats varen emigrar i varen començar a conspirar contra la Revolució des de l’exterior.
Àustria i Prússia varen declarar la guerra a França al 1792. El 10 d’agost de 1792 les masses populars assaltaren el palau de les Tulleries.El rei Lluís XVI fou destituït per l’Assemblea, això suposa el final de la monarquia i l’establiment de la república. -
La Constitució de 1791 establia:
- la monarquia parlamentària ( reconeix els drets fonamentals i la sobirania nacional)
- la divisió de poders: el legislatiu estava en mans de l’Assemblea Nacional, l’executiu el tenia el rei (a més, tenia la capacitat de vetar les lleis aprovades a l’assemblea) i el judicial el controlaven els tribunals.
- l’Assemblea s’elegiria per sufragi censatari (homes amb més de 25 anys i amb una determinada renta) -
-
Sans-culottes és la denominació que hom donava a la França de la Revolució al poble pla, que no vestien com la noblesa i la burgesia, amb calça curta i mitges, sinó amb calces llargues.
Inicialment, va ser un terme despectiu, però després va ser exhibit amb orgull pels revolucionaris. -
El 10 d’agost de 1792 les masses populars (que culpaven al rei de les derrotes i consideraven que les reformes eren insuficients) assaltaren el palau de les Tulleries (residència dels reis). -
Es convocaren eleccions per a una nova assemblea a l’agost de 1792, que donaren com a resultat una nova assemblea republicana anomenada la Convenció Nacional, que va ser controlada primer pels girondins (republicans moderats) i més tard pels muntanyesos (o jacobins, més radicals):
L'inici de la república va significar l'entrada en la fase radical i popular de la revolució. Es van perpetrar les matances del setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París. -
-
L'execució de Lluís XVI a la guillotina (21 de gener de 1793) va dur Espanya, Nàpols, Províncies Unides i Gran Bretanya a unir-se a la Primera Coalició, amb la qual cosa, França es trobà atacada en totes les seves fronteres. -
Els muntanyesos (o jacobins) van elaborar una nova constitució democrática (1793) :
- que reconeixia la sobirania popular,
- el sufragi universal (masculí)
- però que debilitava la separació de poders.
Robespierre ho va aprofitar per concentrar en la seva persona tots els poders i implantar, de fet, una dictadura. -
El juny de 1793 , per temor d’una derrota de la república, es produeix el cop d’estat dels sans-culottes contra els girondins.
Això permet els muntanyesos (republicans radicals) arribar al poder dirigits pel seu líder
Maximilien de Robespierre
A poc a poc Robespierre va anar perdent suports també entre els seus.
Finalment la burgesia moderada recupera el control per la força mitjançant el cop d’estat del 9 de termidor (1794).
Robespierre i els líders jacobins van ser jutjats i executats. -
-
-
Per evitar una nova dictadura, es va crear un govern moderat que va redactar una nova constitució, la constitució de l’any III. Els realistes provocaren una nova revolta, la del vendemiari de 1795 en un intent de restaurar els Borbó, però va ser frenada per Napoleó Bonaparte. En la campanya d’Itàlia de 1796 el mateix Napoleó Bonaparte va derrotar a la 1ªcoalició estrangera. Però novament les potències europees formaren una segona gran coalició i el 1799 comença una altra vegada la guerra. -
Els realistes provocaren una nova revolta, la del vendemiari de 1795 (5 d’octubre) en un intent de restaurar els Borbó, però va ser frenada per l’encarregat de la guarnició de París, Napoleó Bonaparte. -
-
En la campanya d’Itàlia de 1796 el mateix Napoleó Bonaparte va derrotar definitivament a la 1ªcoalició estrangera.
Però novament les potències europees formaren una segona gran coalició i el 1799 comença una altra vegada la guerra. -
Napoleó, considerat un heroi, amb el suport de l’alta burgesia va fer el cop d’estat, es va proclamar el Consulat de la república i es suprimeix el Directori (el govern recau ara en tres cònsols: Napoleó, Ducós i Sieyès)
Era un règim personalista: Napoleó acaparà el poder i protagonisme. Això, va reflectir a la constitució de l’any VIII on es reconeix a Napoleó com a primer cònsol. L’any 1800, Napoleó va derrotar la segona coalició i va aprofitar la victòria per anomenar-se cònsol vitalici. -
-
