-
Period: to
La Convocatòria dels Estats Generals
El rei accepta la proposta i convoca els estats generals i prèviament es va haver de votar un representant per a cada estament. Es van rebutjar les propostes de reforma social i només pretenien parlar de finances. Els representants del tercer estat van exigir el vot per representant i no per estament, ja que seria més representatiu a la població que representaven. -
Period: to
Assemblea Nacional (Jeu de Paume)
Davant la negativa del rei, els representants del tercer estat juntament i juntament amb alguns clergues i part de la noblesa liberal, van constituir l'assemblea nacional, la qual representava al poble Francès, de forma que no es dissoldrien fins que França no despongués d'una constitució i es van convertir en l'assemblea nacional constituent. -
Period: to
Assemblea Constituent
-Declaració dels drets i constitució:
Davant de les pressions del poble l’assemblea nacional van abolir el feudalisme: estaments i privilegis.
Després es van aprovar els Drets de l’Home i del Ciutadà. -Van aplicar la constitució civil del Clergat (1790) -L’assemblea va aplicar vàries reformes per tal de posar fi a l’Antic Règim- Representava un pacte entre la nació i el rei i definia una monarquia constitucional basada en la divisió de poders. S’establia la sobirania nacional.
-
Presa de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789 el poble de París va prendre la Bastilla, una presó considerada el símbol de l’absolutisme, perquè hi estaven empresonats totes aquelles persones que anaven en contra del règim absolutista. -
Period: to
La gran por
En forma de protesta a les ciutats i al camp revoltes antisenyorials per exemple: assalts a castells, incendis d’arxius, camps, etc). -
Period: to
-Assemblea Legislativa (Monarquia constitucional)
-Contrarevolució: Molts privilegiats es van oposar a les noves reformes. Molts van anar a Àustria (monarquia absolutista) per a refugiar-se.
Per a rebre suport del rei (cunyat de l'actual rei de França Lluis XVI) per tal de parar la revolució. -
Fugida a Varennes,
El propi Lluis XVI va pretendre unir-se a aquesta intervenció en fugir de París cap a Àustria. Finalment, va ser detingut i retornat a París, aquest fet va empitjorar la relació amb l'Assemblea Nacional malgrat l'acceptació de la constitució. -
Assalt a les Tulleries
En resposta a la poca col·laboració de la corona els “sans-culottes” de París juntament amb els diputats van assaltar el palau de les Tulleries i van detenir al monarca Lluis XVI i la seva família. Aquesta victòria va desembocar en unes eleccions. -
Period: to
La Convenció Nacional (República)
Va ser una nova assemblea constituent. Es va reunir el 20 de setembre, el mateix dia que l'exèrcit de voluntaris va vèncer la coalició absolutista (Àustria i Prússia). L'endemà es va proclamar la República.
La convenció Nacional estava dividida en: Girondins: Encapçalats per Brissot, moderats i creien que la revolució havia acabat. Jacobins: Líders: Robespierre, Danton i Marat, estretament relacionats amb els sans-culottes. Plana: la majoria dels diputats amb una ideologia menys definida -
La convenció Girondina
Els Girondins van dirigir la primera etapa de la república. Van decidir guillotinar al rei Lluís XVI i a la reina al mateix any.
Execucions reials van impulsar a una coalició europea antirevolucionària (Àustria, Prússia, Gran Bretanya, Espanya i Holanda). També hi va haver una insurrecció pagesa en contra d'aquesta coalició.