-
Assalt al Palau de le Tulleries (Agost del 1792)
La traïció del rei i la invasió militar van provocar una revolta de les classes populars de París (sans-culottes).
Van assaltar la residència dels monarques, el palau de les Tulleries, i als reis Lluís XVI i Maria Antonieta van ser empresonats. Tot seguit la monarquia va quedar invalidada. -
Convenció Nacional (Setembre del 1792)
Es van convocar eleccions per sufragi universal masculí per escollir una nova assamblea aconstituent, la Convenció Nacional, que va proclamar la república i va abolir la monarquia. També es va aconseguir una victòria militar sobre els exèrcits austríac i prussià a Valmy.
Aquest període va representar una nova etapa de la Revolució, la més radical, amb dos grups de disputats : els girodins, que eren republicans modernats, i els jacobinas, que representaven els seus sectors més radicals. -
El Govern dels Jacobins i la Política del Terror durant la Revolució Francesa (1793)
Els jacobins van accedir al poder amb suport popular, establint un govern dictatorial sota Robespierre que va impulsar mesures radicals per controlar la Revolució.
Van crear un exèrcit ciutadà per defensar la nació i van promoure una nova Constitució amb drets socials.
Les reformes incloïen educació obligatòria i redistribució de terres, beneficiant les classes populars i pageses.
Malgrat això, la seva política va ser autoritària i violenta, amb la política del Terror que castigava opositors. -
L'execució dels reis (1793)
Van obrir un debat on es va decidir jutjar als reis per la Convenció i condemnar-los a mort per conspiració. L'execució a la guillotina va intensificar les divisions entre els revolucionaris, ja que molts disputats van votar en contra de la condemna. També va causar una reacció furiosa entre els absolutistes que es van rebel·lar contra la nova república.
A nivell intern les revoltes contraevolucionàries van crèixer en algunes regions. A nivell extern les potències europees es van unir en contra. -
De la Convenció Jacobina al Directori
Les victòries militars no van estabilitzar la Convenció jacobina, provocant rebuig de la burgesia.
Els republicans moderats van fer un cop d'estat el (1794), establint un Directori (1795) format per cinc membres. El Directori va impulsar el liberalisme econòmic i va crear una nova societat burgesa amb més desigualtats socials i noves elits.
El règim va patir inestabilitat social i conspiracions radicals, amb una oposició neojacobina que exigia sufragi universal i retorn a la Constitució de 1793.