-
Dimissió de Primo de Rivera
El 28 de gener de 1930, el general Primo de Rivera (dictador espanyol entre 1923 i 1930) va presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII. Algunes de les raons d'aquest esdeveniment van ser: la condició diabètica del general, el fracàs de la dictadura per establir un nou règim, el deteriorament de la relació entre el rei i Rivera, i els problemes socials i polítics del país... -
Pacte de Sant Sebastià
Va ser un consens adoptat pels partits republicans, catalanistes i socialistes d'esquerra, amb la intenció d'acabar amb el règim monàrquic i de negociar la instauració de la República -
Eleccions Municipals
Les eleccions municipals del 12 d'Abril de 1931 es van considerar com un plebiscit entre la monarquia o la república. La victòria dels republicans a les grans ciutats va causar que Alfons XIII abandonés el país, ja que es va mostrar la pèrdua de la confiança en la monarquia. “Las elecciones celebrades el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo". -
Proclamació de la II República
Els resultats municipals van evidenciar el clar desig espanyol de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República. El 14 d'abril de 1931, un nou règim polític republicà va succeir a la monarquia borbònica d'Alfons XIII, es va proclamar la Segona República. -
Govern Provisional (14 d'Abril - 28 de Juny)
El govern provisional de la Segona República va ostentar el poder des de la proclamació de la República fins a les eleccions generals del juny de 1931. El cap de govern fou Niceto Alcalá Zamora. Algunes de les primeres reformes foren:
L'establiment d'una amnistia política per als presos polítics i la llibertat de partits i sindicats.
L'establiment d’una Generalitat Provisional de Catalunya. -
Period: to
Bienni Reformista
-
Generalitat de Catalunya
El 14 d'abril, aprofitant la proclamació de la República, Francesc Macià va declarar l'Estat Català, La República catalana. Però aquesta només va durar tres dies, ja que Niceto Alcalà Zamora va aconseguir que s'instaurés la Generalitat de Catalunya. A més a més, s'acordà l'elaboració d'un Estatut d'Autonomia. -
Eleccions generals 1931
Les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola, celebrades el 28 de juny de 1931, van donar un triomf rotund a la conjunció republicana-socialista, a la coalició d'esquerres. Niceto Alcalá Zamora va esdevenir President de la República. El Cap del govern va ser Manuel Azaña. -
La Constitució de 1931
La primera gran acció del govern va ser l'elaboració de la Constitució de 1931. Els principis d'aquest van ser: La desvinculació de l'Estat amb qualsevol religió, convertint-se en laic. L'extensió de les llibertats públiques i privades. L'establiment d'un model territorial descentralitzat amb el reconeixement d'algunes entitats autònomes. El reforçament de la democràcia, incloent el sufragi universal per a homes i dones, així com la separació de poders. -
Casas Viejas (10-12 de gener)
Una de les províncies on es van registrar més disturbis protagonitzats per comitès anarquistes durant el bienni Reformista va ser Cadis. Tot i que la majoria van ser sufocats, la matinada de l'11 de gener de 1933, un grup de camperols va iniciar una revolta a Casas Viejas, que va prosperar. En assabentar-se, el govern va enviar una gran unitat de guàrdies d'assalt, que va obrir foc "sense pietat contra tots els que atacaven les tropes". 22 persones van ser executades. -
Eleccions generals de 1933
Les reformes del Bienni Reformista van descontentar gairebé tothom: els conservadors s'hi van oposar, i els progressistes van criticar la lentitud dels canvis. La crisi de Casas Viejas va empitjorar la situació, i a les eleccions generals de 1933 van guanyar els partits de centredreta i dreta, amb la CEDA al capdavant. Per primer cop, les dones van votar. -
Period: to
Bienni Conservador
-
Revolució d'octubre (5-12 d'octubre)
Durant el Bienni Conservador, les reformes del Bienni Reformista van quedar paralitzades. Això va provocar la Revolució de 1934 (o Revolució d'octubre), una revolta obrera contra l'ascens de posicions feixistes i d'ultradreta. La revolta va tenir èxit sobretot a Astúries, però també es va estendre a Catalunya i el País Basc. Lluís Companys va declarar l'Estat Català, però la rebel·lió va ser sufocada, i molts polítics catalans, inclòs Companys, van ser empresonats. -
Eleccions generals de 1936
Els conflictes interns de l'Estat, la radicalització de l'esquerra i el malestar dels nacionalistes van portar a noves eleccions generals al febrer de 1936. Els partits d'esquerra es van agrupar en el Front Popular, que va guanyar amb majoria absoluta. El nou govern va començar recuperant les reformes i concedint l'amnistia a alguns presos polítics, entre ells Lluís Companys. -
Inici del cop d'Estat
Les accions del govern del Front Popular van fer que l'extrema dreta reclamés un cop d'estat, que es va iniciar al juliol de 1936 amb la sublevació de les tropes al nord d'Àfrica. Tot i així, el cop no va triomfar a tot arreu, i això va desencadenar la Guerra Civil, entre els republicans i els sublevats. Al final, els republicans van ser derrotats, i es va instaurar la dictadura franquista.