-
-
-
-
-
El 28 de juny del 1931 es van celebrar a Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va allargar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. -
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des del qual legitimar les altres reformes. -
Va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primer cop un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis i exercir determinades competències. -
Es coneix com la Sanjurjada al fallit cop d'Estat que es va produir el 10 d'agost del 1932 contra la Segona República Espanyola. Liderat des de Sevilla pel general José Sanjurjo, només hi va prendre part una fracció de l'Exèrcit espanyol, cosa que va suposar el seu fracàs des de pràcticament el començament. -
El retrocés del liberalisme a Espanya durant els anys 30 va estar marcat per diverses crisis polítiques i econòmiques. En aquest context, José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, va fundar la Falange Española el 1933, un partit polític d’ideologia feixista. -
El 19 de novembre de 1933 es va celebrar la primera volta de les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en què les dones van exercir el dret al vot. -
-
L'oposició a Espanya incloïa diversos grups que, inspirats pels bolxevics i la Revolució Russa, van utilitzar la vaga general revolucionària com una estratègia per intentar aconseguir un canvi polític i social significatiu. -
La insurrecció obrera a Astúries, també coneguda com la Revolució d'Astúries del 1934. Aquest moviment va ser part d'una vaga general revolucionària organitzada pels socialistes (PSOE) a tot Espanya.
La matinada del 5 d'octubre, els miners asturians van prendre la conca minera i van aconseguir la rendició de 23 instalacións de la Guàrdia Civil. -
La proclamació de l'Estat Català va tenir lloc a Barcelona, quan el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va declarar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Aquesta decisió va ser part d´uns aixecaments a tot Espanya en resposta a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes.
Tot i això, la insurrecció catalana va fracassar ràpidament a causa de la desorganització de les forces revolucionàries i la falta de suport de la Confederació Nacional del Treball. -
Pel que fa a la Revolució d'Octubre del 1934, aquest aixecament va ser un abancament a la Guerra Civil. La insurrecció, que va tenir lloc entre el 5 i el 19 d'octubre del 1934, va deixar milers de morts a tot Espanya, des d'Astúries fins a Catalunya i des de Madrid fins al País Basc. -
El Front Popular va ser una coalició electoral formada el gener del 1936 a Espanya, que agrupava diversos partits d'esquerra, incloent-hi Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM i Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta aliança va sorgir en un context de radicalització política, amb l'objectiu d'enfrontar les forces conservadores i feixistes de l'època. -
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
-
La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i l'1 d'abril de 1939. Aquest conflicte va enfrontar el bàndol republicà, que defensava la Segona República Espanyola, contra el bàndol revoltat o nacional, liderat pel general Francisco Franco.
Les causes de la guerra van ser la inestabilitat política, econòmica i social que vivia Espanya durant la Segona República.