Baixa

LA HISTÒRIA DE LLORET

  • 300 BCE

    LA PRIMERA POBLACIÓ

    LA PRIMERA POBLACIÓ
    Les primeres persones que van viure aquí eren del paleolític, en les zones de Montbarbat, Puig de Castellet, Turó Rodó, Coll de Llop, eren ibèrics i tenien economia de subsistència, les seves activitats eren l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca.
  • 99 BCE

    ELS PRIMERS ROMANS

    ELS PRIMERS ROMANS
    Ja arribessin els primers romans a la nostra costa lloretenca quan l'assentament romà de la platja de Fenals va assolir la seva època més esplendorosa, també es dedicaven a la ceràmica.
  • 966

    NOM DE LLORET

    NOM DE LLORET
    Apareix per primera vegada el nom de Lloret en un document escrit. Es tracta d'una donació que es fa al monestir de Ripoll on ens diu que la donació territorial té els seus límits "in termino de LOREDO".
  • 1001

    CASTELL DE SANT JOAN

    CASTELL DE SANT JOAN
    L'origen de Lloret com a poble es remunta a l'any 1001, quan es va establir oficialment. Ramo Borrell, va separar Lloret del municipi veí de Maçanet i va cedir aquest territori al vescomte de Girona, en aquest mateix període es va construir el Castell de Sant Joan, que servia com a torre de vigilància i com a refugi quan hi havia perill per al poble, es dedicaven a comercialitzar els productes de l'interior i practicaven la pesca i la navegació.
  • 1301

    LA CRISIS DE DESPRESIÓ

    LA CRISIS DE DESPRESIÓ
    Es provoquen els fets que trasbalsament la població, **La pesta negra* va provocar veritables estralls entre la població, la guerra que enfrontà Pere III d'Aragó amb els genovesos, es produí una incursió d'aquests en el terme i provocaren la destrucció i l'incendi de les cases que estaven a vora de la platja, fins i tot, destrossaran el castell que hauria de ser reconstruït uns anys més tard. Totes aquestes desgràcies expliquen que en els cent anys 1359 només hi ha 320 habitants.**
  • 1500

    ESGLÉSIA PARROQUIAL

    ESGLÉSIA PARROQUIAL
    *El nucli urbà va fer edificar una nova església parroquial a dintre del centre, va acabar-se l'any 1522 i va costar 3000 lliures.
  • GUERRA DE SUCCESIÓ

    GUERRA DE SUCCESIÓ
    El segle XVIII, malgrat les súpliques, va estar marcat pels conflictes i les penúries. Durant la guerra de Successió, Lloret va haver de proporcionar homes, recursos i allotjament a les tropes, cosa que va generar malestar entre els lloretencs a causa dels abusos i injustícies comesos pels soldats.
  • CARLES III

    CARLES III
    Al segle XVIII, molts navegants de Lloret viatjaven clandestinament a Amèrica. El 1778, el rei Carles III va emetre el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes, impulsant l'activitat marítima de Lloret. Això va permetre als vaixells locals exportar i importar diverses mercaderies sense restriccions.
  • POBLACIÓ

    POBLACIÓ
    A principis del segle XIX, l'activitat marítima a Lloret va augmentar progressivament, amb la construcció de 130 vaixells entre 1812 i 1869. Aquest creixement va provocar un increment de la població, passant de 2.300 habitants el 1820 a 3.024 el 1840.
  • COMERÇ

    COMERÇ
    El comerç transoceànic del segle XIX va dinamitzar els pobles costaners i va mostrar les oportunitats de riquesa a Amèrica. Molts emigrants van aprofitar els vaixells de l'època per instal·lar-se al Nou Continent amb l'objectiu de fer fortuna. Aquells que tenien èxit tornaven a Lloret com a "americanos" o "indianos", enriquits i amb suficients diners per viure de renda.
  • AJUNTAMENT LLORET

    AJUNTAMENT LLORET
    L'alt nivell econòmic assolit per comerciants, naviliers i "americanos" a Lloret va propiciar la demolició de les cases antigues i la construcció de petits palaus. Es van edificar cases al passeig del Mar, al carrer Sant Pere i a la plaça d'Espanya, i el 1872 es va inaugurar el nou edifici de l'Ajuntament.
  • COSTA BRAVA

    COSTA BRAVA
    A principis del segle XX, els primers estiuejants van arribar a Lloret. Els primers xalets d'estiu es van construir el 1918 i el primer hotel, "Costa Brava", es va obrir el 1920. La transformació turística i urbanística va tenir el seu punt àlgid a partir de 1950. Als anys vuitanta, durant la temporada alta, el nombre de turistes ja superava els 150.000.