-
Period: 50,000 BCE to 3100 BCE
Prehistòria
La música prehistòrica era simple, amb instruments com a flautes d'os i tambors. S'usava en rituals, cerimònies i per a comunicar-se. Encara que no sabem com sonava exactament, es creu que acompanyava danses i ajudava a enfortir els llaços socials. -
40,000 BCE
Flauta d'os
Aquestes flautes es van trobar a les coves del sud-est d'Europa i estaven fetes d'ossos d'ós joves amb forats circulars que s'assemblaven als forats dels dits. Trobada en una cova eslovena l'any 1995, la Divje Babe és la més coneguda d'aquestes flautes. -
Period: 3100 BCE to 30 BCE
Egipte dels Faraons
La música en l'antic Egipte era crucial en rituals i festivitats. Usaven instruments com l'arpa, la lira, flautes i tambors. Acompanyava danses, cerimònies religioses i celebracions en la cort del faraó. -
Period: 3000 BCE to 539 BCE
Mesopotàmia
La música a Mesopotàmia era fonamental en cerimònies religioses i festivitats. Usaven instruments com la lira, l'arpa, la flauta i el sistre. Els músics tocaven per a honrar als déus, i la música acompanyava danses i cants en temples i palaus. Era una part clau de la vida social i religiosa de la regió. -
2700 BCE
Sistre
El sistre és un antic instrument musical amb plats metàl·lics en pals, també metàl·lics, que produeixen so quan s'agiten. Es classifica com un instrument de percussió, similar a les maraques o castanyoles. Encara es poden trobar representacions i exemplars del sistre a museus com el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, el Museu Britànic i el Louvre. -
2400 BCE
Lira d'Ur
La lira d'Ur, també coneguda com a Arpa d'Ur, es reconeguda com el instrument de corda més antic. Es remunten al 2400 aC i va ser creada durant l'època de la civilització sumèria, que es va propagar pel sud de Mesopotàmia. -
Period: 800 BCE to 20 BCE
Antiga Grècia
La música en l'antiga Grècia era clau en l'educació, el teatre i els rituals religiosos. Usaven instruments com la lira, la cítara i el *aulos. La música acompanyava la poesia i el drama en el teatre. Es creia que la música influïa en les emocions i el caràcter de les persones. -
100 BCE
Epitafi de Seikilos
L'Epitafi de Seikilos és la composició musical completa més antiga que es conserva actualment. -
Period: 27 BCE to 475
Imperi Romà
En l'Imperi Romà, la música era essencial en teatres, banquets i festivitats. Usaven instruments com la cítara, l'aulos, la lira i la timbala. La música acompanyava representacions teatrals i celebracions religioses o militars. Encara que influenciats pels grecs, els romans també la usaven per a l'entreteniment i l'espectacle. -
Period: 476 to 1492
Edat Mitjana
En l'edat mitjana, la música va estar dominada per l'Església, amb el cant gregorià en els serveis religiosos. Els instruments com la lira i l'arpa s'usaven en contextos seculars. Es va començar a desenvolupar la notació musical, que permet composicions més complexes. També van sorgir les músiques de trobadors i joglars a l'Europa feudal. -
950
Organistrum / Zanfona
L'organistrum o zanfona, és un instrument de corda fregada de la música medieval utilitzat com a acompanyament. El organistrum tenia una longitud pròxima als dos metres. Com la seva grandària requeria dues persones per tocar-lo, una d'elles manejava la roda a través d'una manovella, mentre que la segona tocava la música mediant l'activació de tecles. Xemelgas, Muiñeira de Agra -
Period: 1400 to
Renaixement
En el Renaixement, la música es va caracteritzar per la polifonia, amb diverses veus que es combinaven harmoniosament. Compositors van crear obres més complexes per a cant i instruments. Instruments com el llaüt, l'orgue i la viola de gamba eren comunes. La música secular, com el madrigal, va guanyar popularitat, expandint la seva presència fora de l'Església. -
Period: to
El Barroc
En el Barroc, la música es va tornar més emocional i complexa, amb el desenvolupament del baix continu i la polifonia. Compositors com Bach, Vivaldi i Händel van crear concerts, òperes i oratoris. Es van popularitzar instruments com el violí i l'orgue. La música barroca buscava expressar emocions intenses mitjançant contrastos de dinàmiques i tempos. -
Bach
Entre els 120 aproximadament membres de la família musical més notable de la història hi havia el compositor i organista barroc Johann Sebastian Bach.
El seu extens conjunt d'obres és considerat com el cim de la música del barroc i un dels millors exemples de la música universal. Compositors posteriors com Ludwig van Beethoven i Wolfgang Amadeus Mozart es van inspirar en Bach. -
Toccata i fuga en re menor, BWV 565
Va ser compost per Johann Sebastian Bach. La data de composició no s'ha establert definitivament i varia entre els experts entre 1704 i la dècada de 1750. Típic del barroc, aquesta obra comença amb una breu tocata seguida d'una fuga amb coda al final. J.S. Bach - Toccata and Fugue in D minor BWV 565 -
Period: to
El Classicisme
En el Classicisme, la música es va tornar més clara i equilibrada, amb estructures com la sonata i la simfonia. Compositors com Mozart, Haydn i Beethoven van crear obres elegants, destacant el piano i l'orquestra simfònica. La música buscava simetria i moderació. -
Mozart
Wolfgang Amadeus Mozart va ser un compositor austríac, un dels més grans de la història de la música occidental. La seva influència va ser profunda tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor de la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i, per tant, va destacar per sobre dels altres. -
Beethoven
Ludwig van Beethoven va ser un pianista, compositor i director musical alemany. La seva musica va anar des de l'època del classicisme fins als inicis del romanticisme. Beethoven, reconegut com el millor compositor del classicisme de Viena, va aconseguir fer famosa la música del romanticisme. -
Simfonia núm. 40
La Simfonia núm. 40 en sol menor és una simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart que va completar el 25 de juliol de 1788. Va ser la seva penúltima simfonia. Aquesta simfonia es considera la "gran" simfonia de sol menor.
Mozart - Symphony No. 40 in G minor -
Period: to
El Romanticisme
En el Romanticisme, la música es va caracteritzar per una major expressivitat emocional i la llibertat creativa. Compositors van explorar temes dramàtics, personals i nacionals, utilitzant orquestres més grans i nous instruments. La música es va tornar més complexa i dinàmica, amb èmfasi en la individualitat i la interpretació emocional.