-
1833 BCE
La defensa de l'absolutisme
La Monarquia absoluta és una obra de la raó i la intel.ligència; està subordinada a la llei divina, a la justícia i a les regles de l'Estat; per això ha estat necessari un poder sobirà absolut, per prescriure als súbdits tot el que fa referència a l'interès comú, i obligar a l'obediència els qui s'hi neguen. -
1823 BCE
El trienni liberal (1820-1823)
El 1823 el pronunciament del Coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar prou suports per trimofar, i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. -
1814 BCE
El Sexenni Absolutista (1814-1820)
Desprès de recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes manifest dels preses, va derogar la constitució del 1812 i va anul.lar l'obra reformista de les corts. El país tornava a la situació anterior a la guerra del francès, com si res no haguès passat. -
1814 BCE
FERRAN VII: retorn a l'absolutisme (1814-1833)
Ferran VII, aclamat com el Desitjat, va tornar a Espanya el 1814. El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees lliberals durant la Guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
1812 BCE
LA CONSTITUCIO DE CADIS
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una “Carta atorgada” marcada pel segell napoleònic. -
1812 BCE
LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIO DEL 1812
Les abdicacions de Baiona van donar el tron espanyol a un monarca estranger. El Juny del 1808 es va crear una Junta Suprema de Catalunya i el 1810 la Junta Suprema Central, amb la finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals. Les corts van celebrar la seva primera sessió al Teatro Cómico de la Isla de León (Cadis), el 24 de Setembre de 1810. -
1810 BCE
1810 - 1813
Josep I (1810-1813) va emprendre algunes reformes amb elsuport d'alguns liberals espanyols, anomenats (afrancesats). -
1809 BCE
1809
Es coneix com a motí d'Álzaga, ocorregut l'1 de gener de 1809, a l'intent de destituir el virrei del Riu de la Plata, Santiago de Liniers, per part d'un grup afí al Cabildo de Buenos Aires encapçalat per un dels seus membres, el alcalde Martín de Álzaga. -
1808 BCE
LA GUERRA DEL FRANCES
Resistència popular (1808): es van formar guerres per fustigar els francesos. A Catalunya, els grups de voluntaris (miquelets i sometents) van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. Ofensiva francesa (1808 -1812): Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Victòries angloespanyoles (1812 -1814): l'excèrcit britànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles. -
1808 BCE
1808
El 2 de maig de 1808, els madrilenys es van rebel·lar contra l'ocupació francesa, però van ser anul·lats i molts van ser assassinats. Després de la usurpació del tron de Napoleó al rei, les estructures governamentals centrals i provincials de la península espanyola es van trencar. -
Causes del moviment independentista
-Els primer pricipis de llibertat i igualtat de la revolució francesa,també la proclamació de la dependència dels Estas Units 1776
-Descontentament de la burgesia criolla,causa de les fores càrregues fiscals i monopoli que Espanya exercia sobre el comerç.
-Feblesa la monarquia espanyola, que havia perdut part de la seva armada en la derrota de Trafalgar(1805)i havia patit la invasió napoleònica. -
La independència de l'Amèrica hispana
La crisi de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb el moviment d'independència de les còlonies a Amèrica.
L'aixecament va ser dirigit per la burgersia criolla (descendents d'espanyols però nascuts a Amèrica).
El moviment emancipador el van dirigir militars liberals (Simón Bolívar, Antonio José de Sucre i José San Martín. -
Etapes del procés d'independència
Primera fase (1808 -1814)
A Amèrica durant la Guerra del Francès també es van formar juntes controlades per les elits criolles.
El 1811 el Paraguai va ser pioner a proclamar la independència.
Segona fase (1816 -1826)
El 1816, després de la indepenendència d'Argentina, la insurreció es va generalitzar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials. -
La Defensa de la Constitució
Espanya està vivint a mercè d'un poder arbitrari i absolut(...).El rei, que deu el seu tron a tots els qui van lluitar a la Guerra del Francès,no ha jurat la Constitució del 1812,És necessari,perquè Espanya se salvi, que el rei juri i respecti aquesta Constitució(...)de tots els espanyols. -
La Dècada Ominosa (1823- 1833)
L'última dècada del regnat de Ferran VII va comportar l'anul.lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal. Retorn a l'absolutisme. Problemes econòmics van portar la monarquia absoluta a la seva crisi definitiva.
L'àmbit econòmic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i habia deixat la Hisenda en bancarrota. -
El suport dels isabelins
Quan Ferran VII va morir el 1833, els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer Isabel, que només tenia tres anys.
Davant l'aixecament absolutista, la regent va buscar el suport dels lliberals. D'aquesta manera, es va formar un govern liberal moderat. -
Els Ideals del carlisme:"déu,pàtria,rei i furs"
Defensava l'origen diví i el poder absolut del rei,la presència activa de l'Englesia en la vida pública i el manteniment dels furs dels antics regnes de la Corona d'Aragó i Navarra.
La reivindicació foral es la força sobretot al País Basc,NAvarra i Catalunya. Els carlins defensaven el restabliment dels furs i les institucions tradicionals,un sistema fiscal propi i l'exempció del sistema de reclutament militar obligatori(lleves). -
La regència del general Espartero (1840-1843)
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Monument va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero. -
Els carlins, defensors de l'Antic règim
L'estat liberal es va implantar a Espanya enmig d'un conflicte armat, la guerra carlina (1833 -1839), que va tenir un fort impacte a Catalunya. -
La Dècada Moderada (1843-1854)
La arribada al tron d'Isabel II va significar el predomini dels moderats, sota la direcció del general Narváez. -
El Bienni Progressista (1854-1856)
Una nova desamortització que va afectar els béns comunals i dels ajuntaments (Desamortització de Madoz 1855).
Una llei de ferrocarrils i una llei de mines per impulsar la xarxa ferroviària i l'explotació minera, malgrat que les van posar en mans de capital estranger. -
Isabel II i la contrucció de l'Estat liberal
Durant la minoria d'edta Isabel II (1833-1843) va començar la construcció d'un Estat Liberal a Espanya, que es va institutcionalitzar durant la Dècada Moderada i va entrar en crisi a partir del 1856. -
La descomposició del sistema (1856-1868)
Nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell, que havia creat la Unió Liberal.
Des del 1856 unionistes i moderats es van alternar en el poder, mentre que els progressistes es van quedar marginats.
L'oposició al règim moderat es va ampliar i van néixer nous grups entre els exclosos del sistema, com ara els demòcrates. -
Causes de la revolució 1868
Descontentament popular derivat de la crisi econòmica del 1866, que va comportar un augment de l'atur i la pujada dels preus.
Oposició al monopoli del poder excercit per moderat i unionistes.
Poca imparcialitat de la monarquia, que donava suport als moderats, i impopularitat d'Isabel II.
Difusió entre les classes populars dels ideals democràtics i republicans basats en el sufragi universal masculí. -
La revolució i el govern provisional (1868-1869)
1868 va ser impulsada per progressistes i demòcrates, els quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prim (progressistes) Serrano (unionista).
Arreu del país es van formar juntes revolucionaries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la Batalla d'Acolea. -
Les bases socials del carlisme
Recollia l'herència dels malcontents, va aglutinar els diferents sectors socials. Entre els privilegats, la noblesa rural i el clero tenien por d'haver de pagar impostos sobre les seves terres. -
La monarquia d'Amadeu (1870-1873)
L'opció escollida va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuït a la unificació d'Itàlia.
Va tenir el suport de progressistes, unionistes i demòcrates, i el govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica. -
EL SEXENNI DEMOCRATIC (1868-1874)
Setembre de 1868 la crisi de la monarquia isabelina va conduir a la "Gloriosa Revolució":
Tanmateix, els governs sorgits de la revolució no van aconseguir donar estabilitat al nou sistema democràtic. -
La primera república (1873-1874)
Les divisions en el republicanisme entre unitaris i federals i entre moderats i intransigents, que aspiraven a una revolució social més gran.
La dificultat de fer front a la insurreció a Cuba.
Una insurreció cantonal a Cartagena el 1873, es va proclamar cantó independent.
L'oposició dels monàrquics, que van conspirar per preparar la restauració de la monarquia en Alfons, el fill d'Isabel II. -
La proclamació de la república
La República va venir per on menys esperàvem. En obrir-se la sessió del Congrés el 10 de Febrer de 1873. Les resistències ja estan vençudes. Llegida l'abdicació del rei, es refonen en una sola assemblea les dues cambres i gairebé sense debat accepten la República. -
La Restauració borbònica
En 1874 pronunciament a Segunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com rei, i començava a les restauració de la monarquia borbónica. -
Les guerres carlines
La Primera Guerra Carlina (1833 -1839) va começar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van controlar bona part de l'interior. El 1839 van ser derrotats per les tropes liberals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara.
La Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1846- 1848) va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisi i econòmica.
La Tercera Guerra carlina (1872-1876) es iniciar durant el Sexenni Revolucionari. -
Bipartidisme i torn pacífic
El Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, enpçalat per Sagasta.El torn pacífic s'alternaven en el poder. Pacte d'El Prado va consolidar l'alternança en el poder. -
El sistema canovista
Antonio Cànovas del Castillo un polític conservador que aspirava una monarquia constitutcional.El primer objectiu era la planificació del país,el 1876 es va posar fi la guerra carlina i posar Pau de Zanjón.Per el nou règim va proclamar la Constitució del 1876. -
El caciquisme i el falsejament electoral
Caciquisme era un sistema de coerció social,que es produÏa ales zones ruras.I mitjançant tota mena de trampes (tupinada). -
El sorgiment dels nacionalismes
Catalunya,la revindicació de la llengua i la identat catalanes va donar pas a la creació dels partits polítics que defendia l'organització federal de l'Estat.
Al País Basc,la Tercera Guerra Catalina va generar moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc.
Galicia,va sorgir el Resxurdimento, un moviment de caràcter més cultural i literal que no pas polític. -
La crisi del 1898
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.Cuba no era el primer conflicte internacional deslligat pel control de les colònies espanyoles. L'oligarquia anhelava la independència per poder comerciar lliurement.