-
Period: to
Testament Carles II
Carles II va fer el testament i v deixar la corona hispànica en mans de Felip d'Anjou (Felip V).
Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal no van acceptar aquesta succesió i van defensar els drets a la corona de Carles, arxiduc d'Àustria. -
Mort Carles II
L'1 de novembre de 1700 va morir Carles II sense descendència -
Period: to
Constitucions de Catalunya
Inicialment els catalans van reconèixer Felip V com a rei, i aquest va jurar les Costitucions de Catalunya en les Corts de 1701-1702. En aquestes Corts es va evidenciar una divisió entre els favorables a Felip V, coneguts amb el malnom de botiflers, i els partidaris de Carles d'Àustria, coneguts com a vigatans -
Guerra de successió
L'any 1702 van declarar la guerra a Lluís XIV de França i a Felip V, rei de la monarquia hispànica. Aquest conflicte, conegut com a la guerra de successió va tenir lloc a tota Europa. -
Pacte de Gènova
L'any 1705 els vigatans van signar el pacte de Gènova amb anglaterra. Així acordaven el suport català a Carles d'Àustria a canvi d'ajut militar. Aquell mateix any l'arxiduc va desembarcar a BCN, va foragitar les autoritats borbòniques i va jurar les constitucions de Catalunya. -
La batalla d'Almansa
L'arxiduc va entrar a Madrid tot i la seva derrota en la batalla d'Almensa -
Period: to
Negociacions
ELS CONTENDENTS ES VAN ENFRONTAR EN TERRITORI CATALÀ, DES DE 1711 ELS AUSTRACISTES NOMÉS CONTROLAVEN UNA PETITA PART DEL PRINCIPAT. ÉS ALESHORES QUE LES POTÈNCIES EUROPEES VAN POSAR FI A LA GUERRA. -
Tractat d'Utrecht
El 1713 es va signar el tractat d'Utrecht, mitjançant el qual es va reconeixer Felip V com a rei de la monarquia hispànica. Els acords, però, no van resoldre l'anomenat cas dels catalans, que van continuar lluitant, tots sols, contra les tropes hispàniques i Framceses. -
El setge de BCN
Les tropes borbòniques van anar ocupant tot el territori, fins que només Barcelona i Cardona van quedar fora del seu control. El setge de Barcelona es va iniciar el juliol de 1713. Uns 50.000 homes a les ordres del Duc de Berwick es van enfrontar a uns altres 7.000 comandants pel conseller en cap de la ciutat, Rafael Casanova. -
L'11 de setembre de 1714
La resistència va ser tan terrible com l'atac, i l'11 de setembre, amb els enemics a l'interior de la ciutat, el cap militar de l'exèrcit català, Antoni de Villarroel, va prendre la decisió de rendir-se.
