La Guerra Civil Espanyola

By rurru3
  • COP D'ESTAT

    COP D'ESTAT
  • INTENT DE CONQUESTA A MADRID

    INTENT DE CONQUESTA A MADRID
    Les que venien d'Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid.En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat
  • Period: to

    GOVERN DE GIRAL

  • Period: to

    PRIMERA ETAPA DEL CONFLICTE

    Objectiu: La capital, Madrid.
  • CONQUESTA D'ALMENDRALEJO, MÉRIDA I BADAJOZ

    CONQUESTA D'ALMENDRALEJO, MÉRIDA I BADAJOZ
    Al mes d'Agost, les tropes dels nacionals sota el comandament del general Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió.
  • TANCAMENT DE LA FRONTERA FRANCESA

    TANCAMENT DE LA FRONTERA FRANCESA
    El tancament de la frontera francesa, a causa del pacte de no-intervenció en el conflicte, va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana.
  • OCUPACIÓ DE SANT SEBASTIÀ I IRUN

    OCUPACIÓ DE SANT SEBASTIÀ I IRUN
    El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià el setembre de l'any 1936.
  • Period: to

    GOVERN DE LARGO CABALLERO

  • GRAN OFENSIVA SOBRE MADRID

    GRAN OFENSIVA SOBRE MADRID
    A partir del mésd’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.
  • Period: to

    GOVERN DE NEGRÍN

  • Period: to

    BATALLA DEL JARAMA

    La Batalla del Jarama fou un dels enfrontaments militars més importants de la Guerra Civil Espanyola. El febrer de 1937, els nacionals van atacar el Sud de Madrid, concretaent al voltant del riu Jarama, però no van
    aconseguir aïllar la capital espanyola. En la resistència de Madrid, van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. Queipo de Llano va ocupar Màlaga.
  • OFENSIVA A GUADALAJARA

    OFENSIVA A GUADALAJARA
    El més de març de l'any 1937, els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República.
  • Period: to

    SEGONA ETAPA DEL CONFLICTE

    Ocupació de la franja cantàbrica.
  • OFENSIVA AL PAÍS BASC I BOMBRDEIG DE GERNIKA

    OFENSIVA AL PAÍS BASC I BOMBRDEIG DE GERNIKA
    L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, en la qual es va produir el bombardeig de Guernika (Operación Rügen) el 26 d’abril de 1937. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. Queda retratada en el quadre més famós de l'artista Picasso.
  • OCUPACIÓ BILBAO

    El juny del 1937 i després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao.
  • Period: to

    BATALLA DE BRUNETE

    La Batalla de Brunete foren un conjunt d'operacions militars que van succeir durant el 5 i el 25 de juliol de l'any 1937 a la zona oest de Madrid. Les operacions foren impulsades per l'exèrcit republicà amb l'objectiu de disminuir la pressió que les forces nacionsls estaven exercint sobre Madrid.
  • CONQUESTA DE SANTANDER I ASTÚRIE

    CONQUESTA DE SANTANDER I ASTÚRIE
    Al més d’agost les tropes franquistes van entrar a Santander i a Astúries.
  • Period: to

    BATALLA DE BELCHITE

    La Batalla de Belichite (Saragossa), fou una gran ofensiva de l'exèrcit nacional per tal de conquerir la zona de Saragossa, però els republicans van poder-la aturar a Belchite i enviar més tropes, fent que els n acionals no puguessin avançar.
  • OFENSIVA SOBRE TEROL

    OFENSIVA SOBRE TEROL
    Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
  • Period: to

    TERCERA ETAPA DEL CONFLICTE

    Batalla de l’Ebre.
  • ENTRADA DELS NACIONALS A CATALUNYA I OCUPACIÓ DE LLEIDA

    ENTRADA DELS NACIONALS A CATALUNYA I OCUPACIÓ DE LLEIDA
    El 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans.
    Per altre banda, el 13 d’abril, les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana
  • DEROGACIÓ ESTATUT DE CATALUNYA

    DEROGACIÓ ESTATUT DE CATALUNYA
    Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya,
  • Period: to

    BATALLA DE L'EBRE

    La Batalla de l'Ebre va ser un conflicte entre el bàndol republicà i el nacional iniciat el 25 de juliol de l'any 1938 i va finalitzar el 16 de novembre del mateix any. Aquest enfrontament fou el que va donar pas a la pèrdua de la Catalunya republicana. Fou la batalla més llarga de la Guerra, va durar exactament 115 dies. La ofensiva la van començar els republicans abançant cap al riu Ebre, on els nacionals, amb Franco al cap, els poder van vèncer.
  • Period: to

    QUARTA ETAPA DEL CONFLICTE

    Ocupació de Catalunya.
  • ENTRADA A TARRAGONA

    ENTRADA A TARRAGONA
    Després de la Batalla de l'Ebre els nacionals van entrar a Tarragona.
  • ENTRADA A BARCELONA

    ENTRADA A BARCELONA
    El 26 de gener l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona.
  • CAIGUDA DE GIRONA

    CAIGUDA DE GIRONA
    El 4 de febrer va caure Girona.
  • LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

    LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES
    El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”. A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana.
  • FI DEL CONFLICTE

    FI DEL CONFLICTE
    Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
  • FI DE LA REPÚBLICA A ESPANYA

    FI DE LA REPÚBLICA A ESPANYA