-
Decret d'unificació
Decret d’unificació. Franco crea un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las
Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, FET y de las JONS) amb les forces que li donaven suport,
feixistes i carlins. -
Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
es va produir la insurrecció militar que va iniciar la guerra civil més cruenta de la història contemporània d'Espanya. La insurrecció militar del dia 17 al Marroc es va estendre per la majoria de les guarnicions militars. Manuel Goded Llopis va prendre el poder a les Illes Balears, el general Francisco Franco a les Canàries, Queipo de Llano a Sevilla, Andrés Saliquet a Valladolid i Emilio Mola, principal planificador de la revolta, a Pamplona. -
Revolta de l’exèrcit a la Península
Fins i tot l'assalt dels carlins de Navarra contra Irun haurà d'esperar, per triomfar, un reforç de la Legió. El gran problema és el transport d'aquestes forces d'intervenció del Marroc a la Península. En aquest punt, l'ajuda estrangera serà fonamental. -
Conquesta de territoris
Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries,
Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre
(excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). En grans ciutats la revolta ha triomfat a Sevilla,
però ha fracassat a Madrid i Barcelona. -
Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven.
L'estiu de 1936, uns 10.000 soldats de tropes regulars de l'Exèrcit d'Àfrica van ser transportats en ponts aeris alemanys i italians al sud d'Espanya superant l'Estret de Gibraltar. El bàndol revoltat es va reunir a Sevilla i l'1 d'agost el general Francisco Franco va ordenar dirigir-se cap al nord per enllaçar amb les forces del general Mola. -
Period: to
Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que fracassa.
La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avanç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació. -
Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.
Francisco Franco va ser nomenat cap de l'Estat pel bàndol nacional l'1 d'octubre del 1936 a Burgos, per un decret del dia anterior, quan feia poc més de dos mesos que havia esclatat la guerra civil posterior al seu alçament militar.4 de juny 2019 -
Traladacio de la capital
El govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes. -
Arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República.
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia. -
Period: to
Els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho.
L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència. -
Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
La batalla de Màlaga va ser la culminació d'una ofensiva a principis de 1937 per una força combinada de nacionalistes i italians per arrabassar el control de la província de Màlaga als republicans durant la Guerra Civil espanyola. La participació de regulars marroquins i tancs italians del nouvingut Corpo Truppe Volontarie va conduir a la retirada dels republicans i la capitulació de Màlaga en menys d'una setmana. -
Period: to
Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.
La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. De resultat final incert, hi participaren, per part franquista, columnes mòbils de regiments de la Legió i tropes mores, mentre que se'ls enfrontaren per part republicana les tropes reorganitzades de l'Exèrcit del Centre, que incloïen la participació de diverses Brigades Internacionals. -
Period: to
Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.
Madrid segueix sent l'objectiu franquista. Franco va ordenar bombardejar Madrid des de l'aire i va organitzar tres grans ofensives consecutives per encerclar Madrid: la primera, el mes de gener de 1937, la batalla de la carretera de la Corunya va ser molt costosa en vides humanes i va estabilitzar el front; la Batalla del Jarama, el gener i febrer de 1937, no va ser decisiva; i la Batalla de Guadalajara, al març, va acabar amb una desbandada -
S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.
L'Ofensiva del Nord, també anomenada Campanya del Nord o Front del Nord, és el nom que rep el conjunt d'operacions i combats que van tenir lloc a la franja cantàbrica des de la primavera a la tardor de 1937, entre les forces revoltades i les de la zona lleial al govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola. -
bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir-ne la destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la mort, al·legant que els republicans havien cremat -
cau Bilbao en mans dels nacionals.
Bilbao era la capital del govern basc establert per la República després del començament de la guerra. Aquesta autonomia va ser atorgada després del suport mostrat pel nacionalisme basc a la República. El mes de setembre de 1936, l'Eusko Gudarostea (exèrcit dirigit pel govern basc de José Antonio Aguirre i format per batallons de diferents ideologies fidels a la República) lluitava contra les tropes del general insurrecte Mola a Biscaia i la zona oest de Guipúscoa -
el govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
el govern republicà es trasllada de València a Barcelona. -
Period: to
Batalla de Terol
La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre.
L'ofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola. Fou l'últim gran enfrontament del conflicte i va sentenciar la derrota republicana, que ja no seria capaç d'articular cap resistència. -
els republicans prenen Terol.
La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.
Després d'això, el camí estava obert i el 22 de febrer la ciutat de Terol tornava a mans de Franco. Encara que les operacions van constituir un greu desgast per a tots dos exèrcits, ho van ser especialment per als republicans -
Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà.
El 15 d'abril del 1938 l'exèrcit franquista va aconseguir arribar a Vinaròs (el Maestrat) i va dividir en dues parts la franja republicana de la Mediterrània. Aquesta acció formava part de l'anomenada Ofensiva de Llevant, una campanya llançada pel colpista Franco amb l'objectiu de capturar la ciutat de València. -
Period: to
Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València.
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. -
Cau barcelona
Amb el front perforat per Martorell l'esperança que el Llobregat es convertís en el Manzanares de Catalunya es va esvair. El dia 24 de gener de 1939, Franco va ordenar una maniobra d'encerclament i assalt a la capital catalana.
Per capturar Barcelona els nacionals destinarien dos cossos d'exèrcit sencers, el marroquí i el navarrès, atacant pel litoral i pel nord respectivament. Una mica més al nord, també disposaran del suport del cos d'exèrcit italià. -
Cau girona L’exèrcit republicà queda desintegrat.
L’editorial L’Avenç ha publicat ‘Girona, 1939: porta de l’exili’, un recull d’articles a cura de Quim Nadal (1948), alcalde de la ciutat entre 1979 i 2002, que expliquen, a través de testimonis literaris i periodístics de l’època, com van ser els dies previs a l’arribada de les tropes franquistes a la ciutat, consumada el 4 de febrer del 1939. Girona, la capital provincial de les que encara defensaven la república més propera a la frontera francesa, va haver d’acollir exiliats de tot arreu -
cau Madrid
La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola. Les condecoracions militars més importants de la República Espanyola, la Placa Laureada de Madrid i el Distintiu de Madrid -
Franco proclama la seva victòria.
L'últim comunicat de la Guerra Civil espanyola signat per Francisco Franco, publicat l'1 d'abril de 1939, dia final de la guerra, és un breu text molt popular a Espanya, que resa el següent: « En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit Roig, han aconseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat.