-
comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya, des del Pirineu al Delta, travessant el límit Segre-Ebre.
L'ofensiva franquista sobre Catalunya va començar el 23 de desembre de 1938, amb l'objectiu de conquerir tot el territori català. Les tropes nacionals van avançar des del Pirineu fins al Delta de l'Ebre, travessant la línia del riu Segre, en una campanya que va dividir en dues parts la zona republicana. -
Revolta de l’exèrcit al protectorat del Marroc
La revolta de l'exèrcit al protectorat del Marroc el 1936 va ser un dels detonants de la Guerra Civil espanyola, en què els militars rebels, encapçalats per Francisco Franco, es van aliar amb grups conservadors per expandir la insurrecció a la península. -
Revolta de l’exèrcit a la Península
Va ser el desencadenant de la Guerra Civil espanyola el 1936. Els militars rebels, liderats pel general Francisco Franco, es van alçar contra el govern de la Segona República. Malgrat els intents de la lleial Guàrdia Civil i les milícies populars de sufocar l'alçament, els insurrectes van aconseguir controlar gran part del territori espanyol. Això va donar lloc a un conflicte armat prolongat entre els defensors de la República i els partidaris d'un règim autoritari. -
Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears, la part d'Espanya i del riu Ebre. En grans ciutats la revolta ha triomfat a Sevilla, però ha fracassat a Madrid i Barcelona.
Els rebels, encapçalats per Franco, van aconseguir el control de gran part de l'Espanya peninsular i les Canàries. Van dominar la zona marroquina, les Balears i el nord d'Espanya, excepte Astúries, Cantàbria, el País Basc i Catalunya. La revolta va reeixir a Sevilla, però va fracassar a Madrid i Barcelona, iniciant així la Guerra Civil espanyola. -
Amb la conquesta de Badajoz, els nacionals aconsegueixen unir els dos territoris que dominaven.
La conquesta de Badajoz per part dels rebels nacionals va permetre unir els seus territoris del nord i sud d'Espanya, donant-los un control més ampli del país. Això va enfortir la posició dels insurgents i va dificultar encara més la resistència de la República. La dominació territorial dels nacionals va comportar una divisió efectiva d'Espanya en dues zones sota control oposat, marcant una etapa decisiva del conflicte. -
Franco es converteix en cap d’estat i Generalíssim de la zona nacional.
Després de la victòria dels rebels a Badajoz, Franco va ser proclamat cap d'estat i generalíssim de la zona nacional. Això el va consolidar com el líder indiscutible del bàndol insurrecte. Amb aquest nomenament, Franco va aconseguir centralitzar el poder i el comandament de les forces nacionals, reforçant la seva autoritat durant la Guerra Civil. Aquesta posició de lideratge li va permetre dirigir l'avanç dels seus exèrcits cap a la victòria final sobre la República. -
el govern republicà trasllada la capital a València davant la proximitat de les tropes franquistes.
Davant l'avanç de les tropes nacionals liderades per Franco, el govern republicà es va veure forçat a traslladar la capital d'Espanya de Madrid a València. Aquesta mesura buscava protegir el govern republicà de la imminent amenaça de caure en mans dels rebels. El trasllat de la capital va ser un cop dur per a la República, que es va veure debilitada per haver de deixar enrere la seu del poder. Aquest moviment marcava l'erosió del control republicà sobre el territori. -
arriben les Brigades Internacionals, voluntaris antifeixistes, en suport de la República.
Davant el perill d'una victòria franquista, la República va rebre el suport de les Brigades Internacionals, formades per voluntaris antifeixistes d'arreu del món. Aquests combatents estrangers es van unir a les milícies republicanes per intentar aturar l'avanç dels insurrectes. La participació de les Brigades Internacionals va donar un impuls important a la resistència de la República, però no va aconseguir revertir definitivament el curs de la guerra. -
els franquistes intenten l’assalt a la capital sense aconseguir-ho.
Malgrat l'intent dels franquistes de conquerir Madrid, la capital va resistir els seus atacs. Les forces republicanes, reforçades per les Brigades Internacionals, van aconseguir mantenir el control de la ciutat durant un temps. Aquesta tenaç defensa de Madrid va representar un important revés per als plans de victòria ràpida dels rebels. Tot i això, la superioritat de l'exèrcit franquista acabaria per decantar la balança a favor dels insurgents en aquesta decisiva batalla. -
Caiguda de Màlaga en mans franquistes. Els republicans es retiren cap a Almeria.
La caiguda de Màlaga en mans dels franquistes va suposar un dur cop per a la República. L'exèrcit rebel va aconseguir prendre el control d'aquesta important ciutat andalusa. Davant aquesta derrota, les forces republicanes es van veure obligades a retirar-se cap a Almeria, perdent així el domini sobre una part significativa del territori. Aquesta victòria dels insurgents va enfortir encara més la seva posició a la zona sud d'Espanya. -
Batalla del Jarama. Els franquistes fracassen en l’intent d’encerclar Madrid.
La Batalla va enfrontar les tropes republicanes i nacionals en un intent dels segons d'encerclar Madrid. Malgrat els esforços dels franquistes, les forces lleials a la República van aconseguir resistir i aturar l'avanç enemic. Aquesta batalla va ser un fracàs per als plans dels rebels de conquerir ràpidament la capital espanyola. Tot i no aconseguir el seu objectiu, l'experiència adquirida en aquesta confrontació va permetre als nacionals millorar la seva estratègia per futures confrontacions. -
Decret d’unificació. Franco crea un partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista, FET y de las JONS) amb les forces que li donaven suport, feixistes i carlins.
Amb l'objectiu d'unificar les forces que li donaven suport, Franco va promulgar el Decret d'unificació. Mitjançant aquesta mesura, es va crear el partit únic Falange Española Tradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), que englobava els moviments feixistes i carlins afins als revoltats. Aquesta acció va permetre a Franco consolidar el seu lideratge i el control sobre el bàndol insurgent. -
bombardeig de Guernika per l’aviació Cóndor alemanya.
El bombardeig de Guernica va ser un atac aeri devastador realitzat per la Legión Cóndor alemana el 26 d'abril de 1937 durant la Guerra Civil espanyola, amb més de 3.000 projectils incendiaris llançats sobre la ciutat, causant un nombre estimat de 1.500 morts. Aquest atac va ser un experiment per l'exèrcit alemany per avaluar la seva capacitat de destrucció urbana i va esdevenir un símbol dels horrors de la guerra. -
Batalla de Guadalajara. Els franquistes fracassen de nou en l’intent d’encerclar Madrid.
Va suposar una nova derrota per a les forces franquistes en el seu intent d'envair i encerclar Madrid. Aquesta vegada, les tropes republicanes, van aconseguir rebutjar l'avanç dels rebels.. Aquesta victòria republicana va encoratjar la resistència contra l'aixecament militar i va demostrar la capacitat de defensar-se de les forces lleials al govern legítim. -
S’inicia l’ofensiva nacional contra la franja republicana del Cantàbric.
Els franquistes van llançar una ofensiva per conquerir la franja republicana del Cantàbric. Avançant des dels seus territoris al nord, les tropes nacionals van aconseguir penetrar progressivament en aquesta zona sota control de la República. Aquesta campanya estratègica buscava tallar les comunicacions i l'abastiment de les forces lleials al govern legítim a la costa cantàbrica. La pèrdua d'aquest front suposaria un dur revés per a la resistència republicana. -
cau Bilbao en mans dels nacionals.
Aquesta victòria va representar un punt d'inflexió en el conflicte, ja que Bilbao era un important bastió republicà. Les forces nacionals, amb unes 60.000 tropes, van aconseguir prendre el control de la ciutat, posant fi a una lluita intensa que va durar diversos dies. Aquest esdeveniment va ser significatiu perquè Bilbao era la capital del govern basc establert per la República i la seva caiguda va reforçar la posició dels nacionals en la guerra. -
Batalla de Belchite. Els republicans intenten una ofensiva sobre Saragossa que fracassa.
La batalla de Belchite va ser una ofensiva republicana llançada el 24 d'agost de 1937 per intentar conquerir Saragossa i obligar els nacionals a distreure forces del front nord. Malgrat els esforços, la resistència franquista a Belchite va ser tenaç i l'ofensiva republicana va fracassar, desembocant en una batalla urbana que va desangrar les tropes del govern. -
Batalla de l’Ebre. Ofensiva republicana que travessa l’Ebre per distraure l’ofensiva franquista sobre València.
La batalla de l'Ebre va ser una ofensiva republicana llançada el 25 de juliol de 1938 amb l'objectiu de travessar el riu Ebre i distreure l'ofensiva franquista sobre València. Malgrat els esforços, la superioritat aèria i artillera dels nacionals va acabar obligant els republicans a retirar-se després de quatre mesos de combats intensos. -
El govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
El govern de la II República Espanyola es va traslladar de València a Barcelona l'octubre de 1937, després d'haver estat a València des del 6 de novembre de 1936, quan va haver de fugir de Madrid per l'avanç de les tropes franquistes. Barcelona va ser la seu del govern republicà fins al final de la guerra. -
els republicans prenen Terol.
Els republicans van prendre Terol el 21 de desembre de 1937, després d'una lluita intensa i després de vèncer la resistència de la guarnició franquista. La ciutat va ser assetjada i els defensors van rendir-se el 7 de gener de 1938, després de combats violents i grans pèrdues humanes. -
Batalla de Terol
La Batalla de Terol va ser un conflicte militar clau durant la Guerra Civil espanyola, on les forces republicanes van intentar prendre la ciutat, però van ser derrotades pels nacionals en una batalla cruenta i marcada per les duríssimes condicions hivernals. -
els franquistes reconquereixen Terol i els republicans es retiren cap a València.
Els franquistes van reconquerir Terol el 22 de febrer de 1938, després d'una llarga batalla que havia començat el 15 de desembre de 1937. Els republicans es van retirar cap a València, després de patir greus pèrdues i veure la ciutat caure en mans de Franco. -
Els franquistes arriben al Mediterrani a Vinaròs i parteixen en dos el territori republicà.
Els franquistes van arribar a Vinaròs el 15 d'abril de 1938, dividint en dues parts la franja republicana de la costa mediterrània. Aquesta acció formava part de l'Ofensiva de Llevant, una campanya llançada per Franco amb l'objectiu de capturar la ciutat de València. -
cau Barcelona
La caiguda de Barcelona el 1939 va ser un moment crític en la Guerra Civil espanyola. El 26 de gener, les tropes franquistes, comandades pel general Juan Yagüe, van entrar a la ciutat, marcant el final de la resistència republicana a Catalunya i precipitant la derrota de la República. -
cau Girona. L’exèrcit republicà queda desintegrat.
Girona va caure en mans franquistes el 4 de febrer de 1939, després de l'avanç ràpid de les tropes nacionals per terres catalanes. La caiguda de Girona va significar la desintegració de l'exèrcit republicà a Catalunya i va precipitar la derrota final de la República en la Guerra Civil espanyola. -
cau Madrid.
Madrid va caure en mans franquistes el 28 de març de 1939, després de gairebé tres anys de guerra. La caiguda de la capital va ser el darrer acte de la derrota republicana, marcant el final de la Guerra Civil espanyola. -
Franco proclama la seva victòria.
El 1 d'abril de 1939, Franco va proclamar la seva victòria en la Guerra Civil espanyola, posant fi a més de tres anys de conflicte. Aquesta victòria franquista va marcar l'inici de la dictadura del general Franco, que es va perllongar fins a la seva mort el 1975