-
Period: 1516 to 1556
CARLES I
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i I de Castella, també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó -
1521
Conflictos en Castilla
El ejército del rey Carlos I derrotó a los hombres de Padilla, que habían abandonado el castillo de Torrelobatón camino de Toro. Ese fue el final de la revuelta comunera. Hubo la batalla Villalar -
1522
L'organització de la monarquia hispànica
Amb el retorn del rei Carles I a Castella el setembre de 1522, es van emprendre una sèrie de reformes per integrar les elits socials al govern i administració de la Monarquia -
1523
Conflictos en Aragón
Als territoris del Regne de València i de Mallorca es va produir el moviment de les Germanies. El 1520 quan es va produir una epidèmia de pesta a València i els nobles van abandonar la zona, les milícies van aconseguir el poder i van desobeir l'ordre d'Adrià d'Utrecht de la seva immediata dissolució. En pocs dies el moviment va arribar a les illes Balears on va durar fins al 1523. Després de la derrota dels comuners, l'exèrcit va acabar amb el conflicte de les Germanies. -
1523
Control sobre l´Església
Entre el 1508 i el 1523 els papes van haver de concedir prerrogatives als reis d'Espanya o de la Monarquia Hispànica; però ja el 1516 havien concedit privilegis semblants al rei de França i abans encara al rei de Portugal. -
Period: 1556 to
FELIP II
Felip II de Castella, dit el Prudent, va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. -
1567
La pragmàtica
El 1567 Pere de Deza, president de l'Audiència de Granada, proclama la Pragmàtica sota l'ordre de Felip II. L'edicte limita les llibertats religioses, lingüístiques i culturals de la població morisca. -
1575
Reformes administratives
Felip II com el seu pare, va ser un rei absolutista i va continuar amb les institucions heretades d'ell. Castella va esdevenir el centre de l'Imperi de Felip, amb una administració localitzada a Madrid. No va viatjar als territoris de fora la península i els va administrar a través d'oficials i virreis. -
1580
Rei de Portugal
El 31 de gener de 1580 moria sense hereu legítim el rei-cardenal Enric I de Portugal, Felip II va fer valdre els seus drets dinàstics al tron portuguès i va enviar l'exèrcit amb el duc d'Alba al capdavant -
Finances
Es parla de tres fallides econòmiques durant el regnat de Felip II, el 1557, 1575 i 1596. Però realment van ser suspensions de pagaments, tècnicament molt ben elaborades, segons l'economia moderna però totalment desconegudes en aquells moments. -
Period: to
FELIP III
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós, fou monarca d'Espanya, rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes. -
Expulsió dels moriscs
El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscs d'Espanya pels motius següents:
L'actitud de cristians poc convençuts en un Estat defensor del catolicisme.
La seva possible aliança amb els turcs i barbarescos que atacaven constantment les costes de Llevant.
La seva impopularitat entre la població.
La necessitat de lEstat de controlar les seves riqueses i valors. -
Destitució del duc de Lerma
La corrupció i l'enriquiment del duc de Lerma, i els seus adherents com el comte de Lemos i el marquès de Siete Iglesias, va arribar a ser escandalosa. El seu últim èxit diplomàtic va ser obtenir la pau d'Itàlia amb Savoia i Venècia a la pau de Pavia -
Etapa del Comte-duc d'Olivares
Quan s'aproximava la fi del regnat de Felip III, les intrigues palatines es disputaven la confiança del futur rei, el príncep d'Astúries que arribaria a ser Felip IV. El vàlid del rei, el duc de Lerma, lluitava per obtenir el favor del monarca amb el suport del seu gendre, el comte de Lemos i del seu cosí, Ferran de Borja, gentil home de la cambra del príncep, davant dels seus dos fills , el duc d'Uceda i el comte de Saldaña. -
Period: to
FELIP IV
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta, fou monarca d'Espanya. El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares, que va intentar reformar la monarquia per aconseguir una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava. -
Política interior
Durant la seva etapa com a vàlid, el comte-duc va realitzar una sèrie de reformes per poder mantenir l'hegemonia a Europa. Aquests canvis es van concretar en quatre aspectes: reformar la vida pública, fomentar leconomia, millorar la hisenda i impulsar la formació dun exèrcit comú. -
La crisis de 1640
Castella, l'únic regne que havia col·laborat amb les despeses de les empreses de la Monarquia, mostrava senyals d'esgotament. Per això, el vàlid va exigir als altres regnes una contribució equivalent i es va disposar a pal·liar les traves institucionals que hi poguessin existir. Durant aquesta darrera etapa es produeixen les diferències amb Catalunya, Portugal i Andalusia. -
Etapa de govern personal
Després de la caiguda d'Olivares, el rei va semblar decidit a portar personalment les tasques d'Estat, però aviat va prendre la decisió de nomenar com a vàlid Luis Méndez de Haro, nebot d'Olivares, amb el títol de primer ministre. El seu objectiu va ser acabar amb els conflictes interiors i assolir la pau a Europa. -
Period: to
CARLES II
Carles II de Castella, dit l'Encantat va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. -
Mort
Al final de la seva vida ja no no podia mantenir-se dempeus, s'estava pràcticament tot el dia al llit. Se li inflava el ventre, la cara, els peus i també la llengua, cosa que li dificultava la parla, fet que s'ha relacionat a possibles símptomes d'una insuficiència renal o insuficiència cardíaca.