-
753 BCE
Regnat de Ròmul, el primer monarca.
Ròmul va fundar la ciutat de roma, ja que volia governar un territori i la va fundar al mont palenti. Com no hi havia dones a roma les van raptar d'altres pobles. -
753 BCE
Fundació de Roma
Segons la llegenda roma va ser formada per Ròmul i remo tot i que hi ha més versions de la història. Ròmul i remo eren dos germans que van ser criats per una lloba, però la veritat és que roma es va fundar quan van pesar de la monarquia a la república quan es van aliar moltes aldees d'Itàlia. -
700 BCE
Calendari de Numa Pompili.
El calendari de Numa Pompili és un antic calendari romà atribuït al segon rei de Roma, Numa Pompili. Aquest calendari constava de 12 mesos lunars, alternant entre 29 i 30 dies, amb un total de 355 dies en un any. Encara que era menys precís que el calendari julià ,el calendari de Numa Pompili va ser utilitzat en l'antiga Roma abans de ser reemplaçat. -
534 BCE
Regnat de Tarquini el Superb.
Tarquini va ser l'últim rei a roma, ell tenia un fill que es deia sext. Sext un dia en va violar una de les ciutadanes de roma i la noia es va treure la vida, el poble estava tan enfadat que van desfer-se de Tarquini i van decidir que no volien tornar a ser governats per un rei i van formar una república. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
Roma va decidir formar una república perquè ja no volien ser governats per reis i van passar a tenir cònsols que eren dues persones les que governaven durant un any i després el poble votava als pròxims. En aquest moment la societat es basava en patricis (eren rics i tenien molts drets) i els plebeus (eren artesans comerciants i grangers, no tenien molts drets, però podien votar).Després d'un temps van crear la lei de les 12 taules per poder ser més igualitaris. -
450 BCE
Llei de les dotze taules
Les 1,2 i 3 estaven dedicades al dret processal privat.
Les 4 i 5 dedicades al dret de la família i successió també al dret que pares podien vendre als seus fills .
Les 6 i 7 dedicades a drets reals i obligacions.
Les 8 i 9 dedicades al dret penal i la igualtat entre patricis i plebeus.
La taula 10 dedicada al dret sacro i cerimònies
fúnebres.
Les taula 11 i 12 dedicades als injustos és a dir que els plebeus i els patricis no es podien casar entre d'altres. -
264 BCE
Les guerres Púniques
La primera GUERRA PÚNICA es va crear perquè un imperi que es deia Cartago no era gens compatible amb roma, ja que tots dos volien governar el Mediterrani. Un dia uns mamertins que habitaven a Sicília es trobaven en situació de guerra i van demanar ajuda a Cartago i roma, però es van adonar que Cartago es podria beneficiar i eliminar-los llavors els van deixar de costat, però no s'ho van prendre bé i van anar a atacar als mamertins.D'aquestes guerres n'hi ha tres en total -
60 BCE
Època dels triumvirats.
Durant l'època dels Triumvirats en l'antiga Roma, es van establir aliances polítiques entre tres líders per a compartir el poder i controlar l'estat. Els Triumvirats més coneguts són el Primer Triumvirat, format per Juli Cèsar, Pompeu i Cras, i el segon Triumvirat, compost per Octavio (futur emperador Augusto), Marco Antonio i Lépido. Aquestes aliances van portar a conflictes interns, guerres civils i finalment a l'establiment de l'Imperi Romà sota el govern d'Augusto. -
49 BCE
Guerres civils de Cèsar
Pompell tenia enveja de Cèsar i va inventar tota mena de coses per fer-lo fora. Quan ho va aconseguir Cèsar amb un exèrcit estava en camí a Roma i Pompell marxava perquè sabia que roma no aguantaria a l'atac. En la batalla farsalia pompell va perdre llavors pompell va marxar a Egipte, però el van matar perquè temien que Cèsar els eliminara per ahber servit a pompell pero quan va arribar es va enfadar perquè volia fer la pau amb pompell i aliar-se amb ell llavors es diu que va destronar al faraó. -
44 BCE
Assassinat de Juli Cèsar
Juli Cèsar es va fer dictador i cada vegada es feia més i més poderós el que va fer que la majoria dels ciutadans es preocuparen, els senadors estaven cansats d'ell i van decidir desfer-se'n apunyalant-lo. La seva mort va causar molt conflicte a roma. -
31 BCE
Batalla d'Actium
La batalla d' Actium, es va produir entre la flota de César Octavio, comandada per Agripa, i la de Marco Antonio i la seva aliada Cleopatra, enfront del golf de Ambracia i el promontori de Accio. Cèsar va guanyar la batalla. -
27 BCE
Establiment de l'imperi per August.
Després de la victòria en la batalla d'actium l'any 31 aC Octavi es va convertir en líder indiscutible de roma. En els següents anys transformo la república romana en un sistema imperial. L'any 27 aC Octavis va rebre el titulo d'august i es va convertir en el primer emperador de roma. Durant el seu regnat implemento reformes polítiques militars i socials i així roma va estar en un període de pau i prosperitat conegut com a "pax romana". Va marcar un començament de l'era romana. -
27 BCE
Regnat d'Octavi August
Aquest període es caracteritza per:
Consolidació del poder: Després de derrotar rivals com Marc Antoni i Cleopatra.
Reformes polítiques i socials: Millores en l'administració, finances i sistema judicial.
Expansió i defensa de l'Imperi: Ampliació i consolidació de les fronteres.
Cultura i propaganda: Promoció de les arts i la literatura, amb poetes com Virgili, Ovidi i Horaci.
Construccions monumentals: Projectes com la renovació del Fòrum Romà i la construcció del Panteó. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
Un imperi és una entitat política que exerceix el domini sobre un territori ampli i divers, generalment sota un govern centralitzat encapçalat per un emperador o una monarquia. Sol tenir una estructura jeràrquica i una administració central que gestiona les províncies o regions sotmeses al seu poder. Els imperis solen tenir una presència militar notable i han existit en diverses èpoques de la història, com l'Imperi Romà o l'Imperi Britànic. -
33
Conquista Britannia durant el regnat de Claudi.
Durant el regnat de Claudi, l'emperador romà, es va dur a terme la conquesta de Britània l'any 43 d. C. Aquesta va ser una important campanya militar que va resultar en l'annexió de gran part de l'illa a la província romana de Britània. La invasió va ser liderada pel general Aulo Plaucio i va marcar el començament de la presència romana a la regió, que va perdurar durant diversos segles. -
64
Persecució del cristianisme i crema de roma durant el regnat de Neró.
Durant el regnat de l'emperador Neró a l'Imperi romà, els cristians van ser cruelment perseguits i acusats de l'incendi de Roma el 64 d.C. Aquesta persecució va ser un exemple de diverses persecucions que van experimentar els cristians durant els primers segles de l'Imperi romà, fins que el cristianisme va ser finalment reconegut com a religió oficial amb constantí el gran al segle IV d.C. -
79
Erupció del volcà Vesubi de Pompeia.
L'erupció del mont Vesuvi a Pompeia a l'any 79 dC. va ser un esdeveniment catastròfic que va enterrar les ciutats de Pompeia i Herculà a Itàlia sota una capa de cendres i roques encara que va ser una tragèdia la seva preservació a permès als arqueòlegs aprendre molt sobre la vida a l'antiga Roma. -
80
Inauguració del Colosseu
El Coliseu, anomenat "Anfiteatre Flavi", va ser inaugurat el 80 d.C. sota el regnat de l'emperador Tità Vespasià. Va ser una ocasió de gran celebració amb espectacles de gladiadors i altres entreteniments. Des d'aleshores, el Coliseu ha estat un símbol de la grandesa de Roma i ha acollit una gran varietat d'esdeveniments durant els segles. -
138
Mur Adria Britannia
El Mur d'Adrià és una fortificació romana construïda entre el 122 i el 128 dC durant el regnat de l'emperador Adrià al nord d'Anglaterra. Té uns 117 quilòmetres de llarg i estava format per fortaleses, torres de guaita i petits forts. Servia per defensar la província romana de Britània i controlar el comerç i la immigració. Avui dia, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i una atracció turística important. -
235
La crisi de del segle lll dC
La crisi del segle III d.C. va ser un període de gran inestabilitat a l'Imperi Romà. Es caracteritza per crisis econòmiques, pressions militars externes, conflictes interns i canvis socials. Això va conduir a la instauració de l'Imperi Tetràrquic per part de l'emperador Dioclecià al final del segle com un intent de restaurar la estabilitat. -
284
Divisió de l'imperi en 4 parts.
Després de la mort de Teodosi I el Gran el 395 d.C., l'Imperi Romà es va dividir en quatre parts: l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Romà d'Orient, l'Imperi d'Hispania i l'Imperi de Gàl·lia. Aquesta divisió va ser heretada pels fills de Teodosi i va ser el resultat de factors polítics i pressions bàrbares. Això marca una etapa important en la desintegració de la unitat imperial romana. -
380
Conversió al Cristianisme de l'imperi i establiment de Constantinoble.
Va començar l'emperador Constantí I,qui va promulgar l'Edicte de Milà, que garantia la llibertat religiosa als cristians. Constantí va traslladar la capital de l'Imperi Romà de Roma a Bizanci, que va ser canviada de nom com Constantinoble en el seu honor. Avui dia, Constantinoble és coneguda com a Istanbul i continua sent una ciutat important a Turquia. Això va consolidar el cristianisme com a religió dominant i situant el centre de poder a l'orient. -
395
Divisió de l'imperi en dos.
Després de la mort de Teodosi I el Gran el 395 d.C., l'Imperi Romà es va dividir en quatre parts: l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Romà d'Orient, l'Imperi d'Hispania i l'Imperi de Gàl·lia. Aquesta divisió va ser heretada pels fills de Teodosi i va ser el resultat de factors polítics i pressions bàrbares. Això marca una etapa important en la desintegració de la unitat imperial romana. -
476
Caiguda de l'imperi romà.
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 d.C. va ser causada per les invasions bàrbares i va marcar el final de més de cinc segles de domini romà a Europa occidental. Odoacre, un líder bàrbar, va derrotar l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul August, abolint l'ofici d'emperador romà d'Occident i governant Italia com a rei independent. Aquest esdeveniment va marcar el començament de la Edat Mitjana a Europa occidental. -
Period: 753 to 509 BCE
MONARQUIA
La Monarquia és primera etapa de l'antiga Roma, on governava un monarca. -
1453
Caiguda final Constantinoble contra els trucs.
La caiguda final de Constantinoble contra els turcs va tenir lloc el 29 de maig de 1453. Després d'un llarg setge, les defenses de la ciutat es van enfraqueir i els turcs, liderats pel sultà Mehmed II, van penetrar en les muralles. Aquest esdeveniment va posar fi a més de mil anys de domini bizantí i va marcar l'inici d'una nova era a la regió.