-
Period: to
Cop d’estat de Napoleó.
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Period: to
1799-1804: Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. -
Period: to
Napoleó, cònsol vitalici
Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsol vitalici el 1802, consolidant el seu poder absolut. Va implementar reformes clau, com el Codi Civil i la creació del Banc de França, i va establir un règim autoritari. Aquesta etapa va conduir a la seva proclamació com a emperador el 1804. -
Period: to
Codi civil napoleònicç
El Codi Civil Francès, conegut com el Codi Napoleònic o Codi de Napoleó, és un dels codis civils més coneguts del món. Va ser aprovat per la llei del 21 de març de 1804 i es troba encara en vigor, encara que amb nombroses i importants reformes. -
Period: to
Imperi napoleònic
L'Imperi napoleònic (1804-1815) va ser governat per Napoleó Bonaparte com a Emperador.
Punts clau:
Coronació: Emperador el 2 de desembre de 1804.
Expansió: Conquestes a Europa, amb victòries a Austerlitz (1805) i Jena (1806).
Reformes: Implementació del Codi Civil.
Declivi: Desastre a Rússia (1812) i derrota a Waterloo (1815).
Això va posar fi al seu imperi i va remodelar Europa. -
Period: to
Napoleó, emperador francès
Napoleó I Bonaparte (Ajaccio, 15 d'agost de 1769 - Santa Elena, 5 de maig de 1821). Militar i polític francès. Va ser Primer Cònsol (1799-1804) i Emperador dels francesos (1804-1815). Segon fill de Carlo de Bonaparte (1746-1785) i de Letícia Ramolino (1750-1836). -
Period: to
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar es va lliurar el 21 d'octubre de 1805.
Punts clau:
Contendents: Flota franco-espanyola vs. Royal Navy britànica.
Resultat: Victòria britànica; 22 vaixells enemics destruïts, cap britànic perdut.
Consequències: Mort de Nelson, frustració dels plans d'invasió de Napoleó i consolidació del domini naval britànic.
Va ser un punt d'inflexió en les Guerres Napoleòniques. -
Period: to
Màxim domini napoleònic sobre Europa
El 1812 va ser l'any de màxim domini napoleònic sobre Europa:
Punts clau:
Extensió territorial: França controlava gran part d'Europa occidental i central, amb estats satèl·lits i aliats.
Exèrcit: Napoleó va reunir un exèrcit de més de 600.000 homes per a la invasió de Rússia.
Oposició: Gran Bretanya era l'únic rival significatiu, però aïllat al mar.
Aquest domini va ser efímer, ja que la invasió de Rússia va marcar l'inici del declivi de l'Imperi. -
1813 Fracàs de la invasió de Rússia
El fracàs de la invasió de Rússia es va produir el 1812, amb conseqüències que es van fer evidents el 1813:
Resum molt breu:
Invasió (1812): Napoleó va envair Rússia amb un exèrcit de 600.000 homes, però va patir grans pèrdues.
Retirada: Només uns 40.000 soldats van sobreviure a la retirada desastrosa.
Conseqüències (1813): Formació de la Sisena Coalició contra França i derrota a Leipzig.
Aquest fracàs va debilitar significativament Napoleó i va conduir a la seva caiguda. -
El 1814 marca la fi de la Guerra de la Independència Espanyola amb:
Ocupació de París per les forces aliades.
Abdicació de Napoleó el 6 d'abril.
Exili a l'illa d'Elba.
Restauració de Fernando VII al tron espanyol.
Així, es tanca l'etapa napoleònica a Espanya. -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) va entrar a París el 31 de març de 1814 després de derrotar les forces franceses.
Aconseguiments clau:
Final de la guerra: Marcà el final de la Sisena Coalició.
Abdicació de Napoleó: Va forçar Napoleó a abdicar i exiliar-se.
Restauració borbònica: Es va restaurar Lluís XVIII al tron francès.
Això va significar el col·lapse de l'Imperi Napoleònic i un canvi significatiu a Europa. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Napoleó Bonaparte va ser desterrat a l'illa d'Elba el 6 d'abril de 1814 després de la seva abdicació.
Punts clau:
Exili: Va ser nomenat príncep soberà d'Elba.
Retorn: El 26 de febrer de 1815, va escapar i va tornar a França, iniciant els "Cents Dies".
Aquest període va acabar amb la seva derrota a Waterloo el juny de 1815. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Napoleó Bonaparte va escapar de l'illa d'Elba el 26 de febrer de 1815 i va recuperar el poder a França, iniciant l'Imperi dels 100 dies.
Punts clau:
Desembarcament: L'1 de març, va arribar a Cannes.
Arribada a París: Va entrar a la ciutat el 20 de març sense resistència.
Última batalla: Derrota a Waterloo el 18 de juny de 1815.
Això va portar al seu exili definitiu a l'illa de Santa Elena. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
Napoleó va ser derrotat a la Batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815 per la coalició antifrancesa, formada per les forces britàniques i prussianes.
Punts clau:
Comandants: Wellington (GB) i Blücher (Prússia).
Consequències:
Fi del seu govern dels Cent Dies.
Caiguda definitiva del seu poder.
Exili a l'illa de Santa Elena.
Aquesta derrota va marcar el final de l'era napoleònica i el retorn de la monarquia borbònica a França. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Napoleó Bonaparte va morir a l'illa de Santa Elena el 5 de maig de 1821, després de ser desterrat per segona vegada.
Punts clau:
Exili: Desembarcà a Santa Elena el 17 d'octubre de 1815, després de la seva derrota a Waterloo.
Condicions: Va viure vigilat i en condicions precàries, amb una vida limitada.
Mort: La causa oficial va ser una malaltia hepàtica, tot i que ell sospitava d'enverinament.