-
-
Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona. També es destaca Beatriu de Dia, una de les poques trobairitz.
-
La poesia trobadoresca seguia una estructura:
1. Fenhedor: on l'amor és tímid.
2. Pregador: el jo poètic (el qual és separat de l'autor) demana alguna cosa a la dama.
3. Entenedor: l'amor és correspost per la dama i la seva relació és secreta. (En cas de que la dama digués que no, només la mort podria treure el seu enamorament)
4. Drutz: la seva relació es torna carnal. La dama rebia un pseudònim per a no revelar la seva identitat, el qual s'anomenava senyal. -
Les seves poesies van ser les primeres manifestacions de literatura en català. Els seus temes principals era l'amor, el qual s'anomenava com amor cortès, un tipus d'amor noble i lleial que repeteixen les relacions de vassallatge de la societat medieval, on el trobador és sota la influència de la dama.
-
Els habituals es diferenciaven pels seus trets formals i temàtics. Eren: alba, balada, cançó, pastorel·la, plany i sirventès. La rigidesa formal determinaven l'estil d'escriptura de cada trobador:
- TROBAR LÈU: estil planer i fàcil de comprendre.
- TROBAR CLUS: temes complexos i difícils de comprendre.
- TROBAR RIC: lèxic de major dificultat formal i lingüística. -
(1232? - 1316)
Era de classe privilegiada. Va tenir un despertar religiós que li va fer educar-se en diferents àmbits i aprendre llatí i àrab. Els seus objectius en vida era portar a terme conversió d'infidels, crear llibres per divulgar la fe cristiana i fer que papes i reis fundessin institucions formatives per a futurs divulgadors religiosos. Va ser el primer escriptor en llengua catalana. -
(1274 - 83)
Obra de Ramon Llull. És la primera obra de ficció escrita en català. Té aspectes que s'inclouen de nous a la literatura medieval. Tracta del cristianisme i el matrimoni. Aquest llibre, també anomenat només Blanquerna, és el més rellevant de les obres de Ramon Llull, i el que més influència va tenir en l'Edat Mitjana. -
(1283 - 1288)
L'autor va ser Bernat Desclot, de qui no se sap molt. Es divideix en dues parts: en la primera, el procés de formació de la corona d'Aragó, i en la segona, explica a l'estil d'una novel·la cavalleresca el regnat de Pere II el Gran. -
(1325 - 1328)
La va escriure Ramon Muntaner, un cavaller, sobre les seves memòries. Estava ideat per ser-ne llegit en veu alta. Comença amb Jaume I i acaba a la coronació d'Alfons III. -
(1327? - 1409)
Va néixer a Girona a una familia burgesa. Va formar-se intel·lectualment a diferents universitats de prestigi a Europa. Les seves obres estaven caracteritzades per tenir textos senzills, tenir parts didàctiques, tradicions medievals i un estil planer i amb exemples. -
(1329)
És l'obra més famosa de Francesc Eiximenis. Crea una nova forma de retre culte als àngels. -
(1343)
Es tracta de la biografia de Jaume I, rei d'Aragó. Va ser redactada per diferents col·laboradors, que explicaven tota la seva vida juntament amb les seves batalles i conquestes més importants. -
L'autor és el rei Pere III (1336 - 1387), i explica el regnat d'Alfons el Benigne, el pare d'aquest i el seu propi. Aquesta obra vol justificar les accions del rei i no busca exaltar el seu heroisme. -
(1396)
Escrita per Francesc Eiximenis. És una obra misògina que critica a les dones i explica com hauria de comportar-se una bona dona cristiana. -
Va nèixer a principis del segle XV a una familia burgesa, i va treballar de metge. Va morir l'any 1478.
-
Va nèixer a València, i va ser una dona molt culta de la que només s'ha conservat una obre, tot i que hi ha evidències de que va escriure més llibres.
-
Escrit per Jaume Roig. També es conegut com "Llibre de les dones", i una altre vegada, és una crítica misògina en contra de els dones, seguint les tradicions medievals de l'època. Té característiques cristianes al remuntar-se a l'argument de que Eva és la responsable del pecat original. -
Escrit per Isabel de Villena, tracta de Déu, posant èmfasis en les dones que van estar en contacte amb ell. Es creu que el seu objectiu era ser una resposta a les crítiques misògines cap a les dones, especialment a l'obra "L'Espill".