-
370
Visigots
Els visigots es van instal·lar l'any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L'acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d'altres pobles -
395
Teodosi divideix l'Imperi Romà
Teodosi va reunir les parts oriental i occidental de l'Imperi, sent l'últim emperador a governar tot el món romà. Després de la seva mort, les dues parts de l'Imperi van ser definitivament separades. -
Period: 395 to 1453
Imperi Romà d'Orient Bizantí
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. -
Period: 401 to 500
ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. El seu nom significaria 'gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García, defensa que els gots eren d'origen bàltic -
476
Caiguda de Romà hi a l'Imperi Romà d'Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l' Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. -
481
L'IMPERI CAROLINGI
Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l'any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia.
El regne franc va ser el regne més important de tots els que van crear els pobles germànics arran de la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident. -
Period: 501 to 600
Justinià
l'imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre. -
Period: 601 to 700
Musulmans
els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori. -
Period: 701 to 800
lluites iconoclastes
que es van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones, i van intentar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se dels béns d'aquests. La prohibició va desencadenar conflictes socials entre els segles viii i ix; al final, però, es va imposar el culte a les imatges. -
Period: 701 to 800
Regnes Germànics
Els regnes germànics, regnes romanogermànics o monarquies germàniques van ser els estats que es van establir a partir del segle v a l'antic territori de l' Imperi Romà d'Occident. Procedien d'Europa del Nord i de l'Est. Les seves institucions polítiques peculiars, en concret l'assemblea de guerrers lliures ( thing) i la figura del rei -
Period: 1001 to 1100
Bizanci va travessar una crisi profunda
Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l'imperi. -
1054
Cisma d'Orient
que va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l'Església occidental o romana i l'oriental. Aquesta darrera, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa, va estendre l'àrea d'influència per Europa oriental amb l'evangelització dels pobles eslaus.