-
Period: to
La Pau armada
Va ser un període de la història política d'Europa que s'estén des de la fi de la Guerra Franco-Prusiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial i que es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències i per la creixent tensió en les relacions internacionals. Aquesta cursa armamentística entre les potències europees, o ajudades pel creixement de la Belle Époque de finals de segle XIX i principis del segle XX. -
Creació de la Triple Aliança
Fou una coalició inicialment integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per iniciativa d'Otto von Bismarck per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès.
Quan Rússia es va unir amb Anglaterra i França per a formar la Triple Entesa, Alemanya i Àustria-Hongria buscaren Itàlia per unir-s'hi, raó per la qual els integrants d'aquesta coalició passaren a ser coneguts com els imperis centrals. -
Alemanya ajuda al Soldà del Marroc contra França i Espanya
Aquesta crisi va estar a punt de desencadenar una guerra entre França i el Regne Unit contra l'Imperi alemany, el que podria haver ocasionat la Primera Guerra Mundial, només que gairebé una dècada abans. -
Conferència d’Algecires
L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat. -
Creació de la Triple Entesa
Va unir l'Imperi rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.[3] La nova política mundial alemanya iniciada per Guillem II de Prússia el 1890 va aconseguir que tres potències que tenien diferències importants entre si. -
Primera Guerra balcànica
va ser un conflicte armat entre l'imperi otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària). S'inicià el 8 d'octubre de 1912 i acabà parcialment el 30 de maig de 1913, amb la Batalla d'Adrianòpolis (1913) i el Tractat de Londres, que concedí considerables guanys territorials als països de la Lliga. Entre el tractat i la pau definitiva, però, es produïren diferents enfrontaments que s'han anomenat Segona Guerra Balcànica. -
Segona Guerra balcànica
va ser un conflicte que va esclatar quan Bulgària, insatisfeta amb la seva part del botí de la Primera Guerra Balcànica en el repartiment de Tràcia i Macedònia, i incitada per austríacs i alemanys, va atacar els seus antics aliats, Sèrbia i Grècia, el 16 de juny de 1913. Sèrbia i Grècia van rebutjar l'ofensiva de Bulgària i van contraatacar penetrant a Bulgària.[1] -
Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran
va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. -
Inici de la Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. -
Period: to
Guerra de moviments
Es coneix com a "guerra de moviments" com a primera fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el 1914, portava un cap per Alemanya, que volia derrotar una França per a posteriorment centrar-se a Rússia, a través d'una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes. -
Batalla de Tannenberg
va ser una batalla del front oriental de la I Guerra Mundial que va enfrontar el II exèrcit rus, sota comandament d'Aleksandr Samsónov i el VIII exèrcit alemany a les ordres de Paul von Hindenburg entre el 25 d'agost i el 30 d'agost de 1914. Fou una gran operació d'envoltament, destacable per l'ús del ferrocarril per al transport ràpid de tropes entre dos punts del front, que resultà en una clara derrota russa i implicà la renúncia a la penetració cap a Prússia Oriental. -
Period: to
Guerra de trinxeres (12 de setembre de 1914 - 1917)
-
Batalla de Verdún
va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun (Mosa) que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses. -
Batalla del Somme
fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'1 de juliol de 1916 i que s'allargà fins al novembre d'aquell any. Fou una de les batalles més grans de la guerra i una de les que provocà més baixes de tota la història, amb més d'un milió, entre morts, ferits i desapareguts. La batalla és recordada principalment pel seu primer dia, l'1 de juliol, en què els britànics van patir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortalsl. -
Triomf de la Revolució Soviètica
fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució, es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. En la segona, «Revolució d'Octubre», -
Naixement de la República de Weimar
va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler. Integrant la república subsistien alguns dels estats anteriors a la unificació (vegeu mapa). Porta el nom de Weimar, la ciutat on va tenir lloc l'Assemblea Constituent. -
Period: to
Entreguerres (1918-1939)
cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental. Es tracta de dues dècades marcades pel canvi radical en la relació de forces internacional; la consolidació de la Unió Soviètica; el desenvolupament del moviment comunista internacional entorn de la III Internacional; l'eclosió del feixisme i l'establiment de règims d'aquest signe. -
Period: to
Feliços anys 20
fou el període de creixement econòmic i de no preocupació dels Estats Units dels anys 1920. El fenomen va estendre's per l'Europa capitalista de manera que l'expressió també canvia segons el país. Al Regne Unit són els "anys daurats", mentre que a França són les "années folles" (en francès, anys bojos[1]). Es pot trobar igualment golden twenties, feliços anys vint, les vint daurades, roaring twenties o bojos anys vint. -
Segona Batalla del Marne
va ser l'última gran ofensiva alemanya en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial. L'atac va fracassar quan un contraatac aliat encapçalat per les forces franceses i nord-americanes, equipades amb diversos centenars de tancs, va desbaratar el flanc dret alemany, causant greus baixes. La derrota alemanya va marcar el començament de l'avanç aliat implacable, que va concloure en l'armistici signat amb l'Imperi alemany uns cent dies més tard. -
Alemanya signa l’armistici
va ser un tractat de pau signat l'11 de novembre de 1918 entre els Aliats de la Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial. -
Benito Mussolini crea els Fasci di Combattimento
fou un moviment polític creat, entre altres, per Benito Mussolini, a Milà el 23 de març de 1919. Aquesta organització forma el nucli del que serà el Partit Nacional Feixista, fundat el 1921. -
Aixecament Espartaquista
fou la vaga general i les lluites armades a Berlín del 5 al 12 de gener de 1919, que en ser sufocades van donar pràcticament per finalitzada la Revolució de Novembre. El nom s'ha generalitzat en l'ús, encara que la Lliga Espartaquista, que es va convertir en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD) ni van iniciar l'aixecament ni el van dirigir, però van cooperar amb l'aixecament una vegada començat. -
Signatura del Tractat de Versalles
va ser signat per les tres nacions :França, Espanya i Gran Bretanya. Constituint la contrapart del Tractat de París (1783), signat pels britànics i els membres de les Tretze Colònies dels EUA que havia posat fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units.[1] En aquesta guerra els francesos i espanyols hi havien participat al costat dels insurgents. -
Period: to
La Nova Política Econòmica (NEP)
ou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar el col·lapse de l'economia russa. Permetia algunes pràctiques capitalistes com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i les grans indústries. Els seus objectius eren:
-Aturar alguns dels grans canvis socials
-augmentar amb major rapidesa la producció.
-Millorar -
Marxa sobre Roma
. La marxa marca convencionalment el principi del règim feixista i el final del règim parlamentari precedent, però la manera de la qual Mussolini es va convertir en cap de govern estava paradoxalment d'acord amb el Statuto Albertino (constitució italiana). La dictadura va entrar en vigència més endavant, amb l'assassinat de Giacomo Matteotti i la prohibició de partits de l'oposició. -
Mussolini puja al poder
fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero («Sa excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de l'Imperi»). -
Putsch de Munich
conegut en alemany com el Hitlerputsch o Hitler-Ludendorff-Putsch,[1] va ser un intent fallit de cop d'estat que es va produir entre el 8 i el 9 de novembre de 1923, quan el líder del NSDAP Adolf Hitler, el militar Erich Ludendorff, i d'altres militants nazis van tractar sense èxit de prendre el poder a Munic, Baviera i Alemanya. -
Inici de dictadura feixista italiana
Sorgint del moviment obrer, dividit al començament de la Primera Guerra Mundial entre l'internacionalisme pacifista i el nacionalisme irredentista, es van crear l'1 d'octubre de 1914 els Fasci d'Azione rivoluzionaria internazionalista en reivindicació de l'entrada d'Itàlia en el conflicte en contra dels Imperis Centrals. Fusionat amb el Fasci autonomi d'azione rivoluzionaria es va redenominar com Fasci d'azione rivoluzionaria, ja dirigit per Benito Mussolini, i conegut com a Fascio de Milà. -
Period: to
Estatalització de l’economia soviètica
a Unió Soviètica va conèixer, tot i els danys causats per la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial, un període d'esplendor i desenvolupament (entre d'altres, va aconseguir ser el primer a llançar el primer satèl·lit artificial i el primer home a l'espai), fins a, aproximadament el 1965, el final de la dècada de Nikita Khrusxov. La Guerra Freda i la cursa armamentista que s'imposà, sumat a errors estratègics i demores burocràtiques, van portar a greus crisis. -
Crac borsari a Wall Street
representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929. Va començar el 24 d'octubre,[1] anomenat Dijous negre i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts negre, quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange) va baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic intercalat amb períodes breus de recuperació. -
Creació dels gulags
Va ser la branca del servei de seguretat i la policia soviètica que dirigiria el sistema penal de camps de treballs forçosos, de presoners i de trànsit. Mentre aquests camps albergaven criminals de tota classe, el sistema gulag s'ha conegut principalment com un lloc per a presoners polítics i com un mecanisme de repressió a l'oposició política a l'Estat soviètic. Encara que va empresonar milions de persone. -
Period: to
La Gran Depressió
ue una gran crisi financera mundial que es va perllongar durant la dècada de 1930, en els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. La seva durada depèn dels països que s'analitzin, però en la majoria va començar al voltant de 1929 i es va estendre fins a finals de la dècada dels anys trenta o principis dels quaranta. -
Period: to
L’Era feixista
presenta com una "tercera via" o "tercera posició»[5] que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com ara Anglaterra, França o Estats Units, els quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917. -
Incenci del Reichstag
un moment crucial en la història de l'Alemanya nazi va començar a les 9.14 de la tarda del 27 de febrer de 1933, quan els bombers de Berlín van rebre l'alarma informant que el Reichstag estava en flames.
La investigació inicial i els nazis van acusar el comunista neerlandès Marinus Van der Lubbe d'haver-lo perpetrat, però pòstumament la justícia alemanya va commutar la sentència per vuit anys de presó i posteriorment la mateixa va ser derogada pel govern democràtic alemany vigent l'any 2008. -
Creació de la Gestapo
coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a Alemanya nazi.[1] Va ser un aparell de polícia criminal durant el període del Nacionalsocialisme, del 1933 al 1945. Es va originar poc després de la pressa de poder del partit nazi l'any 1933. Al 1939 la Gestapo es va incorporar a l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (RSHA). Com a instrument del govern nazi. -
Inici de l’era nazi
La designació de Hitler com a canceller (30 de gener de 1933) significà la fi de la República de Weimar i la transformació de l'Estat amb línia a les doctrines del nazisme: fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats il·limitades; substitució del sistema federal per una rígida centralització; conversió del partit nacionalsocialista en partit únic i dissolució de les altres organitzacions polítiques i dels sindicats -
Itàlia envaeix Etiòpia
va ser una guerra colonial que començà a l'octubre de 1935 i acabà al maig de 1936. Va ser combatuda entre les forces armades del Regne d'Itàlia i les de l'Imperi Etíop (també conegut com a Abissínia). La guerra acabà en l'ocupació militar d'Etiòpia i la seva annexió a la nova colònia de l'Àfrica Oriental Italiana -
Inici dels processos de Moscú
van ser una sèrie de campanyes de repressió política i persecució que van tenir lloc a la Unió Soviètica entre 1937 i 1938, orquestrades per Ióssif Stalin. Alguns autors també l'anomenen com un Holocaust Soviètic, que embolcallà la purga del Partit Comunista de la Unió Soviètica, la repressió de la pagesia, les deportacions de les minories ètniques i la persecució de gent sense afiliació, caracteritzada per la brutalitat dels mètodes policials, l'empresonament i les morts. -
Period: to
Guerra Civil Russa
va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa. -
Nit dels vidres trencats
iteralment Nit de Cristall del Reich, també conegut com a Reichspogromnacht o Novemberpogrome, Pogrom de Novembre) va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços.
