-
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia electiva
La naixent ciutat estat és governada per un rei triat per un consell d'ancians. Constituïda en els seus començaments per tres pobles: Llatins, Sabinos i Etruscos. Els set reis mítics o semi-mítics són: Ròmul, Numa Pompilio, Tulo Hostilio, Anco Marcio, Lucio Tarquinio Prisco, Servio Tulio i Tarquinio el Soberbio. Sota els primers quatre reis l'economia romana va ser agrícola, basada en el cultiu de les terres i el pasturatge.
https://es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma -
Period: 509 BCE to 27
Roma republicana
La República, segons els últims escrits de Tito Livio, quan el rei va ser bandejat, i un sistema de cònsols va ser col·locat en el seu lloc. Però van haver de lluitar contra el senat romà, que va créixer en grandària i poder amb l'establiment de la República.11 En aquest període es forjarien les seves institucions més característiques: el senat, les diverses magistratures, i l'exèrcit https://es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma -
94 BCE
Classes socials
La societat romana, com moltes altres societats antigues, es basava en la desigualtat. Les classes que es van distingir van ser cinc: patricis, plebeus, esclaus, clients i lliberts. La tensió entre patricis i plebeus i les rebel·lions dels esclaus van ser les més importants notícies polítiques; les tres primeres van ser les classes amb més activitat política; les altres dues, menys. -
Period: 27 BCE to 476 BCE
Roma imperial
l vencedor ulterior de totes aquestes guerres civils, Cèsar Augusto, abolirà de facto la República i consolidarà un govern unipersonal i centralitzat conegut com l'Imperi romà. A partir d'aquest moment, l'estabilitat política de l'Imperi quedarà lligada al caràcter dels emperadors que succeiran August, alternant-se els períodes de pau i prosperitat amb les èpoques de crisi. https://es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma -
96
L'Exèrcit
Durant quatre mesos, els nous reclutes eren sotmesos a un entrenament implacable. En concloure aquest període els supervivents ja podien anomenar-se soldats —milits—. Els que no podien resistir l'entrenament eren rebutjats. -
98
Els comicis
Les decisions a Roma s'adoptaven als comicis, és a dir, en les votacions de les assemblees. Els comicis més antics són els comitia calata, convocats pel rei per solemnitzar certs actes religiosos. Els comicis polítics eren aquells en què votava la població organitzada en cúries (inicialment una cúria eren deu gens). Es convocaven el 24 de març i el 24 de maig i quan el rei ho considerava convenient. -
99
El senat
Davant del rei s'erigeix la institució del Consell d'Ancians (senatus) per contrabalancejar la institució real. Els primers senadors són els representants designats per cada gens. Tenen caràcter vitalici. Com que el nombre de gens és invariable (les successives famílies sorgeixen sempre d'un tronc comú i per tant s'integra en alguna de les gens existents) també és invariable el nombre de senadors. -
100
El rei
Roma és governada per un rei, representant de la institució monàrquica, al qual correspon tot el poder (imperium) i dicta les ordres (dictador), el qual era elegit entre el poble com a cap d'una gran família política (magister populi). -
Period: 100 to 100
Estructura social i política
La primera estructura social i política dels llatins va ser la família: el pare (pater famílies), l'esposa (unida al pare de família pel ritu sagrat de la coca), els fills, les esposes dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. De l'agrupació d'algunes famílies del mateix tronc, en van sorgir les gens i d'un conjunt de famílies en van sorgir les tribus. -
Period: 284 to 305
Caiguda de l'Imperi occidental
Dioclecià va emprendre una gran reorganització de l'Imperi, instituint la Tetrarquia. El seu successor Constantino I el Gran va destacar per legalitzar el cristianisme i fundar la ciutat de Constantinoble com a nova capital. Poc després, el 395, l'emperador Teodosi I el Gran va dividir l'Imperi entre els seus dos fills, Arcadi i Honori, donant com a resultat la divisió a l'Imperi romà d'Orient, amb seu a Constantinoble, i l'Imperi romà d'Occident, amb capital a Rávena. -
Period: 700 to 753
La ciutat
La fundació de Roma s'atribueix a tres tribus: els ramnes, els ticis i els lúcers. Aquests tres grups van fundar l'anomenada Roma Quadrata a la Muntanya Palatino. Una altra ciutat fundada per un altre o altres grups al Quirinal, es va unir a la Roma Quadrata, sorgint així la civitas ('ciutat') anomenada Roma.L -
753
Ròmul i Rem
Según la tradición romana,a Rómulo y su hermano gemelo Remo fueron los fundadores de Roma y del Senado romano. Parte sustancial de la investigación sigue siendo escéptica frente a esta tradición, fijando el origen de la ciudad a finales del siglo viii a. C.2 Las posibles bases históricas para la narración mitológica en su conjunto permanecen confusas y a debate.b https://es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Roma
