-
552
La Seda
En temps de l'Imperi Romà, la seda aplegava des de la Xina a través de la coneguda ruta de la seda, que recorria tota Àsia. Pensem en els mitjans de comunicació d'aleshores: cavalls i poc més. I pensem en els perills de ser robats que tenia aquella gent per tal d'atravessar tot un continent. Els comerciants que venien de la Xina a on havien comprat les teles de seda, feien pagar sumes fabuloses per la seda. Era més cara que el or. -
700
La Porcellana
Cap a l'any 700 a la Xina van aprendre a fer pocellana, que és una espècie de ceràmica molt brillant, gairebé com el vidre, molt dura i blanca, que a més sonva com una campana quan se la colpejava. Quan al poc de temps els comerciants ho portaren a Occident, els nobles es tornaren bojos per aquells plats, i figures tan brillants i se'n gastaven autèntiques fortunes comprant-se'n. -
770
La Ferradura
En l'any 600 es va inventat una nova arada "l'arada de vertedera" que tenia una fulla de ferro que es clavava profunda en la terra i remenejava molta terra, però clar, això també necessitava que el cavall tingués més força. I es van posar a pensdar i van intentar les ferradures. Així el cavall podia agafarse, sense esbarar, a la terra. -
850
El Café
Ja en feia molt de temps que en n'hi havia el costum de ficar a l'aigua algunes fulles de té perquè l'aigua no fera mal gust.Molta gent el que feia era que no bebia mai aigua sinó crevesa o vi, que feien millor gust. Als musulmans com que no se'ls està permés beure alcohol i per aquells anys encara no coneixien el té, van haver d'invertar-se alguna cosa. Pareix ser que el café es va descobrir a Etipia, a una zona que es coneix amb el nom de Kaffe. Allí el café creixia salvatge. -
1050
La Ballesta
Quanta més força s'aplica a l'hora de tensar un arc major serà la força amb la que eixirà la fletxa. En França es va inventar aquest aparell que consisteix en un dispositiu que permet estirar moltíssim la corda de l'arc sense que aquesta es trenque, perquè la corda era metàl·lica. Clar, això a mà no es pot fer de cap de les maneres. Les fletexes que eixien d'una ballesta abastaven uns 300 metres i eren capaces de travessar una cota de malla. -
1071
Les Forquilles
Els ganivets i les culleres tenen un origen prehistòric, però les forquilles son relativament moderns. Els nobles bizantins els gastaven, en una època en què, En Europa Occidental, rics i nobles menjaven amb els dits. Una princesa bizantina es va casar amb un noble venecià i se'n va dur cap a Venècia la seua coberteria, i entre els coberts estava la forquilla. Al començament els feia un poc de risa allò de punxar l'aliment, però a la fi, es va acabar per imposar el seu ús. -
1180
Els Molins de Vent
Els molins d'aigua i les sènies es coneixien des de feia mols anys, ja des de les primeres civilitzacions. Però, clar, si no n'hi ha aigua, no n'hi ha energia. Va ser un francés qui va pensar d'aprofitar la força del vent i construir el que avui coneixem amb el nom de molí de vent en Europa. -
1185
La Bruíxola
N'hi ha un mineral, que es diu magnetita que té la propietat d'atraure a certs metalls. Això seria un iman natural. Més tard es va descobrir que si un tros de ferro es fregava amb la magnetica quedava magnetitzat. Seria aleshores, un iman artificial. I el que és més curiós, si s'imantava una agulla i se li donava voltes, sempre es parava assenyalant la direcció Nord-Sud. Sembla que van ser els xinesos vora el segle II de la nostra era qui es van adonar d'aquesta característica. -
1228
El Carbó
El primer combustible utilitzat per a alimentar el foc, i que encara és molt comú, va ser la llenya. Però la llenya es consumeix amb molta rapidesa i en faria falta moltíssima per a alimentar un foc molt gran. L'ésser humà si trobava carbó l'utilitzava, però no va ser sinó fins el segle XIII que a la Xina es va començar a furgar la terra per trobar mines de carbó. Tot i això, les priemres mines de carbó de què en tenim notícia són d'una ciutat anglesa, Newcastle. -
1249
Les Ulleres
Més que ulleres podríem parlar de cristalls d'augment. Va ser un inglès, Roger Bacon (que amés era filòsof) qui les va inventar, tot i que sembla que a la Xina i a l'Índia, ja per aquell temps n'hi havia d'aparells com el que ell va inventar. Aquestes priemers ulleres només se les ficaven persones nobles, que havien perdut molta vista i això eren una mena de lupa que servia per a que pugueren llegir. No eren ulleres per a veure de lluny, aquest tardarien encare segles en inventar-les.
