-
Period: to
Cronologia del Feminisme
-
"Sufragi de les Dones"
Míting de l'Associació Política Femenina, que presenta una petició de dret de vot femení al Parlmanent. Harriet Taylor Mill publica l'assaig titulat "Sufragi de les dones": "That women have as good a claim as men have, in point of personal right, to the suffrage, or to a place in the jury box it would be difficult for any one to deny.[...] What is wanted for women is equal rights, equal admissions to all social privileges." -
Llei de Divorci (Gran Bretanya)
Aprovació de la llei de Divorci. -
Universitat de Cambridge (Gran Bretanya)
Matriculació de dones, per primer cop, a la Universitat de Cambridge. Els primers col·legis per les dones van ser: Glirton College(fundat per Emily Davies) i Newnham College (fundat per Anne Clough) -
Ingressos Econòmics (Gran Bretanya)
El Parlament aprova que les dones casades puguin controlar els seus propis ingressos. -
Fundació WSPU (Gran Bretanya)
Fundació de la Unió Social i Política de Dones. -
Alcaldía (Gran Bretanya)
Elecció de 10 alcaldesses: -
Period: to
Treball Voluntari de Dones a la 1a Guerra Mundial (Gran Bretanya)
Durant la Primera Guerra Mundial, les associacions feministes organitzen el treball voluntari de les dones a favor de l'esforç de guerra; el govern amnistia les sufragistes empresonades. La Primera Guerra Mundial va comportar els primers conceptes moderns sobre la dona i la societat: l’aparició, per primera vegada en la història d’Europa, d’una societat mixta. -
Concessió del Sufragi Femení a:
Suècia,
Gran Bretanya (Majors de 30 anys),
Xina (6 províncies),
Àustria,
Alemanya,
Estònia,
Letònia,
Polònia,
Lituània,
Txecoslovàquia,
Hongria -
Supressió de la Llei de desqualificació sexual (Gran Bretanya)
Les dones poden ser advocades, membres de jurats populars, jutgesses i diputades del Parlament. -
Concessió del Sufragi Femení a:
Estats Units d'Amèrica,
Canadà,
Bèlgica, -
Concessió del Sufragi Femení a:
Gran Bretanya: la líder del moviment fou Emmeline Pankhurst, que va fundar la Lliga en Favor del Dret de Vot de la Dona el 1892. Després de la mort del seu marit, va radicalitzar el seu missatge i, amb les seves seguidores, liderava protestes que consistien a trencar vidres d’aparadors i agredir policies, cosa que la va dur a la presó força vegades. -
Concessió del Sufragi Femení a:
Espanya: Clara Campoamor va defensar, el vot de les dones i enfrontant-se a les habituals campanyes -amb suport científic o sense- que argumentaven la insuficiència en voluntat i intel·ligència del sexe femení. Gràcies a la seva defensa en els debats parlamentaris, l'1 d'octubre de 1931.
