-
570
Naixement de Mahoma
Mahoma va néixer a la Meca el 26 d'abril del 570. Es va dedicar al comerç i va continuar el negoci familiar. Gràcies als intercanvis mercantils amb Síria, va aprofundir els seus coneixements sobre les religions judaica i cristiana. El 610 es va sentir cridat per Déu i va considerar que Al·là l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans. Així va començar a predicar una nova religió, l’islamisme, que recull molts elements de les religions hebraica i cristiana. -
601
Els beduïns
Al començament del segle VII, la plana central era ocupada per beduïns, nòmades ramaders, que vivien agrupats en tribus. Només a la zona litoral del sud-oest era possible l'agricultura. -
622
Trasllat de Mahoma a Medina
L’any 622, enfrontat als mercaders, va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors i es va refugiar a Medina; aquesta emigració, anomenada hègira, marca l’inici del calendari musulmà o islàmic. -
Period: 622 to 630
Guerra Santa
Des de Medina, Mahoma va posar en pràctica una de les obligacions dels musulmans: fer la guerra santa contra els infidels per estendre l’islam. Entre els anys 622 i 630 es van produir una sèrie d’enfrontaments militars que culminaren amb la conquesta de la Meca. Poc després, la majoria de les tribus d’Aràbia van acceptar la seva autoritat. -
Period: 632 to 661
Conquestes dels primers califes
Entre el 632 i el 661. Els primers califes (successors) electes afegeixen noves conquestes (632):
- Conquesta i unificació de tota Aràbia.
- Conquerició de l’Imperi Bizantí (Síria, Palestina i Egipte).
- Conquerició de l’Imperi Persa (Mesopotàmia, Pèrsia, Líbia i Armènia). -
Jun 8, 632
Mort de Mahoma
Després de la mort de Mahoma al 632, els seus successors (els califes electes) van completar la unificació d'Aràbia i van conquerir Síria, Palestina i Egipte, territoris que pertanyien a l'Imperi Bizantí, i també Mesopotàmia, Pèrsia, Líbia i Armènia (al Caucas). -
646
Establiment de l'alcorà
S'estableix l'alcorà el llibre sagrat de l'islam, que segons els musulmans conté la paraula de Déu revelada a Mahoma. -
Period: 661 to 750
Conquestes dels omeies
Entre el 661 i el 750. Capital a Damasc (Síria).
Expansió pel Nord d’Àfrica i Orient fins al riu Indus i les fronteres de la Xina. Van entrar a la Península Ibérica (711), on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus.
Causes de l'expansió:
La debilitat dels bizantins i els perses, l'èxit de la nova religió i el precepte de la guerra santa, la tolerància envers els costums del pobles dominats i el fet que els musulmans pagaven menys impostos. -
Period: 711 to 929
Emirat
És un territori islàmic independent des del punt de vista polític o que gaudia d’una gran autonomia. L’autoritat de l’emir era només política i militar, ja que el poder religiós estava en mans del califa.
Inicialment, la península Ibèrica, anomenada al-Àndalus, va quedar estructurada com un emirat dependent del califat omeia de Damasc (711-756). Més tard, es va convertir en emirat independent, amb capital a Còrdova (756-929). -
Period: Jul 19, 711 to Jul 26, 711
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc del 19 al 26 de juliol de l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels Darrers. Es van enfrontar al riu Guadalete els exèrcits del regne Visigot d'Hispània, comandats pel seu rei don Rodrigo i un exèrcit d'àrabs i berbers al comandament de Tàriq Ibn Ziyad. Com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània. -
Oct 10, 732
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Andalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi. Va tenir lloc entre Tours i Poitiers, França.
Durant la batalla, els francs van derrotar a l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. Aquesta batalla va frenar l'expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica. -
Period: 750 to 1055
Califat abbàssida
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que, des de Bagdad (Iraq), regiren la major part del món islàmic a partir del 750. El poder del califa va augmentar i es va convertir en el cap espiritual dels musulmans.
A mitjans del segle IX es va iniciar la fragmentació de l’imperi abbàssida: la península Ibèrica, el Marroc, Egipte i Tunísia se’n van independitzar. Després, els turcs islamitzats van ocupar Bagdad (1055). -
751
Batalla de Talas
Va ser un enfrontament militar entre el Califat familia Abbàssida contra els xinesos de la dinastia Tang. Al juliol de 751 dC, les forces de Tang i abbàssides es van reunir a la vall del riu Tales per competir, però els xinesos van guanyar la batalla. La Batalla de Talas va marcar-hi el final de l'expansió occidental del territori de la Dinastia Tang a l'Àsia Central, la qual cosa representa el punt més allunyat de l'expansió territorial cap a l'oest pels Tang. -
Period: 929 to 1031
Califat de Còrdova
L’etapa de màxima esplendor econòmica, política i cultural d'al-Àndalus, es va donar amb el califat de Còrdova (929-1031), proclamat per Abd-ar-Rahman III. D’aquesta manera, a la independència política s’hi afegia la independencia religiosa.
Durant aquells anys, al-Àndalus va intervenir al nord d’Àfrica dominant el sud del Sàhara i també va hostilitzar els regnes cristians del nord de la Península. -
Period: 1031 to 1200
Regnes de taifes
Arran de la dissolució del califat al 1031, al-Àndalus es va fragmentar en diversos regnes islàmics independents, anomenats taifes. Durant els segles XI i XII van evidenciar una clara inferioritat militar respecte als regnes cristians del nord, per la qual cosa es van veure obligades a pagar tributs anuals o mensuals en concepte de reconeixement del domini territorial, d’indemnitzacions de guerra o de protecció militar.
Més tard, va ser conquerit pels regnes cristians. -
Period: 1201 to 1492
Regne nassarita de Granada
El darrer estat musulmà de la Península va ser el regne nassarita de Granada, que dominava gran part de l’Andalusia oriental i que va perviure fins a l’any 1492 gràcies a la posició estrategica que ocupava, entre la Península i el nord d’Àfrica.
