-
Proclamació de la II República Espanyola
La Segona República es va proclamar el 14 d'abril de 1931 després del triomf del partit Republicà en les eleccions municipals del 12 d'abril d'aqueix mateix any, succeint a la monarquia borbònica d'Alfons XIII, que havia quedat «deslegitimada» en haver permès la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) fracassada en el seu intent de tornada a la «normalitat constitucional» amb la dictablanda del general Berenguer (1930-1931). https://youtu.be/lcXQ34pFxik -
Constitució de 1931
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents, després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República, i va estar vigent fins al final de la guerra civil en 1939. Aquesta és una de les més avançades del seu temps (reconeix el sufragi femeni, el laïcisme de l'Estat i "la renúncia a la guerra com a instrument de política nacional"). -
Sanjurjada
La Sanjurjada es coneix com el fallit cop d'estat que es va produir el 10 d'agost de 1932 contra la Segona República Espanyola, liderat des de Sevilla pel general José Sanjurjo. El seu fracàs va convèncer erròniament a molts polítics i militars republicans que el perill de les conspiracions havia passat i l'acceptació de la República era definitiva. -
Llei de la Reforma Agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932 va ser el projecte de més envergadura iniciat per la República perquè pretenia resoldre la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya doncs al costat dels latifundis. -
Estatut Autonomia Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, també conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola que li permetia a Catalunya tenir un govern i un parlament propi, i exercir determinades competències. -
Revolució de gener de 1933
Aixecament anarquista en l'àmbit nacional, conegut com la Revolució de gener de 1933. Els anarquistes es rebel·len amb l'objectiu d'instaurar el comunisme llibertari. Diversos ajuntaments de províncies són
incendiats i a Barcelona els obrers i la policia s'enfronten, deixant 37 morts i 300 ferits en tres dies. -
Casas Viejas
La matança de Casas Viejas va tenir lloc entre el 10 i el 12 de gener de 1933, en la localitat que li dona nom i va obrir una enorme crisi política, així com va ser l'inici de la pèrdua de suports polítics i socials i, per tant, dels moments més tràgics de la Segona República espanyola. -
Fundació CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va ser una coalició espanyola de partits catòlics i de dretes durant l'etapa de la Segona República. Aquests la van fundar utilitzant l'Acció Popular com a nucli, si bé des del seu naixement el nou partit aglutina també als carlistes i als alfonsins. Són més partidaris d'una monarquia tradicional que d'una a l'estil de la italiana. -
Eleccions municipals
Eleccions municipals on per primera vegada en la història d'Espanya les dones poden votar en elles. Ho van fer a conseqüència de l'aprovació en les Corts Constituents de la Constitució republicana de 1931. La seva incorporació en massa a la vida electoral té els resultats que s'esperaven, ja que era també la primera ocasió en la qual es presentaven candidats republicans en centenars de municipis rurals. -
Falange Espanyola
Fundació de Falange Espanyola per José Antonio Primo de Rivera. La ideologia de Falange és el nacionalsindicalisme. Es tractava d'un feixisme a la italiana amb components presos del catolicisme. -
Eleccions generals
Eleccions generals en les quals la conservadora CEDA, liderada per José María Gil-Robles, es converteix en la primera majoria. En segona posició queden els radicals d'Alexandre Lerroux, principals beneficiats de la ruptura de la Conjunció Republicà-Socialista. Van ser les primeres eleccions en la història d'Espanya en les quals van poder votar les dones. -
Revolució 1934
La Revolució de 1934 espanyola va ser un moviment huelguístic, revolucionari i insurreccional que es va produir, entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934, durant el bienni radical-cedista. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, i de manera desigual per la CNT i el PCE. Els principals focus de la rebel·lió es van produir a Catalunya i a Astúries, encara que els successos més greus van tenir lloc en aquesta última regió. -
Triomf Front Popular
El Front Popular, coalició electoral espanyola creada el gener de 1936 pels principals partits d'esquerra, va aconseguir guanyar les últimes eleccions de la Segona República. El triomf del Front Popular no fou acceptat pels sectors més reaccionaris de la societat espanyola, que començaren una conspiració més activa contra la República, mentre els sindicats i partits obrers exigien l’aprofundiment de les reformes socials del primer bienni republicà. -
Insurreció militar
El cop d'estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern constitucional de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. La rebel·lió militar de Melilla va ser el primer moviment del cop d'estat a Espanya de juliol de 1936, que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.