-
Excili Primo de Rivera
Després de superar diversos complots del propi estament militar, a més de les conjures republicanes i separatistes, Miguel Primo de Rivera va dimitir el 28 de gener de 1930 i es va exiliar a París. -
Eleccions municipals
Van determinar l'adveniment de la Segona República Espanyola -
Exili Alfons XIII
El rei Alfons XIII, després del triomf republicà en els últims comicis, va decidir abandonar el país. Des de Madrid es va traslladar fins a Cartagena, i aquesta mateixa nit va agafar un vaixell que li va portar fins a França, on va començar el seu exili. -
Proclamació II República Española
El dia 14 d'abril sempre és una data molt simbòlica per al republicanisme espanyol, perquè és el dia que es commemora la proclamació de la Segona República al nostre país, que va tenir lloc en 1931. Per tant, en aquest 2024 ja es compleixen 93 anys d'aquell moment tan transcendental per a la història d'Espanya. -
Creació generalitat Catalunya
L'any 1931 és pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. -
Period: to
Bienni reformista
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola. Ho limita al període de govern de la coalició dels republicans d'esquerres amb els socialistes encapçalada per Manuel Azaña, que es va iniciar el 15 de desembre de 1931 —data de la formació del segon govern d'Azaña -
Eleccions generals
La primera volta de les eleccions generals d'Espanya de 1931, considerades a Corts Constituents, es va celebrar el 28 de juny de 1931. La segona volta es va prolongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 19 de juliol i el 8 de novembre. Van tenir lloc poc després de la proclamació de la Segona República Espanyola amb la finalitat d'elaborar una nova constitució. -
Constitució
El 9 de desembre de 1931, el President de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola. -
Cop estat Sanjurjo
Es coneix com la Sanjurjada al fallit cop d'estat que es va produir el 10 d'agost de 1932 contra la Segona República Espanyola. Liderat des de Sevilla pel general José Sanjurjo, -
Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932
També conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis -
Les eleccions al Parlament de Catalunya
Al període republicà es van celebrar les úniques eleccions autonòmiques d'aquell període històric. -
Creació de la CESA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola -
Triomf electoral del centredreta. Sufragi femeni
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.[1] Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni conservador. -
Period: to
Bienni conservador
Van governar els partits de centredreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, aliats amb la dreta catòlica de la CEDE i del Partit Agrari, primer des del parlament i després participant en el govern. Precisament l'entrada de la CEDE en el govern a l'octubre de 1934 va desencadenar el fet més important del període: la Revolució d'octubre de 1934 -
Govern de Lerroux (Partit Radical)
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, Lerroux arribà a ser president del govern des de desembre 1933 a l'abril de 1934, i del l'octubre de 1934 al setembre de 1935. -
Catalunya: Llei de contractes de conreu i Llei de bases
El govern de la Generalitat de Lluís Companys veient la conflictivitat social al camp, redactà una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies. Amb aquest objectiu, per exemple, s'establí que la durada mínima dels arrendaments havia de ser de sis anys -
La Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
El parlament espanyol declara inconstitucional la llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya. -
Enfrontament amb la Generalitat
moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Arran del Sis d’Octubre, el Govern de la República suspengué l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i la presidència de la Generalitat fou encomanada als governadors generals. -
Insurrecció a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius principals de la qual es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. -
La CEDA al govern
L'anul·lació, per part del govern Lerroux, de les reformes empreses en la primera legislatura i la constitució d'un nou govern, que incorporava tres ministres de la CEDA, l'octubre de 1934, van ser respostes amb una revolta de sectors d'esquerra (el que es va anomenar Revolució d'octubre de 1934). -
Escandol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux
L’esclat de l’anomenat escàndol de l’estraperlo afectà profundament la vida política espanyola. S’hi veieren implicats importants membres del Partit Radical i del Partido de Unión Republicana Autonomista valencià —PURA—, i acabà provocant la dimissió del president del govern Alejandro Lerroux i la crisi de les coalicions entre els radicals i els cedistes. -
Triomf electoral del Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936. -
Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo
El diumenge 12 de juliol de 1936, tinent Castillo va ser assassinat durant el període de govern del Front Popular. José del Castillo era un tinent de la Guàrdia d'Assalt molt conegut pel seu compromís amb els socialistes, les milícies dels quals entrenava i a més era membre de la UMRA. En la matinada del 12 al 13 de juliol de 1936, l'exministre d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera, José Calvo Sotelo, va ser assassinat en venjança per la mort del tinent Castillo -
Inici de la insurrecció militar
La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat.