-
Period: 899 BCE to 800 BCE
Creació de l'alfabet grec
Desenvolupat al voltant del segle IX a. C., a partir de l'alfabet consonàntic fenici , els grecs van adoptar el primer alfabet complet de la història, entenent-ho com l'escriptura que expressa els sons individuals de l'idioma, és a dir que pràcticament a cada vocal i cada consonant correspon un símbol -
753 BCE
Fundación de Roma
A la cronologia actual es va fixar el 21 d'abril de 753 a. C ., i va ser aquest l'any 1 al calendari romà. S'hi al·ludia com el Naixement de Roma. Per exemple, 200 auc (Anno 200 ab urbs condita: 'l'any 200 des de la fundació de la ciutat de Roma'). -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Començament de la República romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. La data precisa de la fi de la República és subjecta a interpretació; algunes propostes són la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici (44 aC), la batalla d'Àccium (2 de setembre). -
490 BCE
Batalla de Marató
La batalla de Marató fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes. Fou el moment culminant de la Primera Guerra Mèdica, el primer intent de Pèrsia, aleshores governada per Darios I, de sotmetre Grècia. Malgrat la seva inferioritat numèrica, els grecs infligiren als perses una derrota sense pal·liatius que fou un punt d'inflexió en les guerres mèdiques. -
480 BCE
Batalla de les *Termòpiles
Sa batalla de les termopiles fou un fet d'armes esdevingut l'agost o setembre del 480 aC entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I. Fou lliurada durant tres dies en el marc de la segona invasió persa de Grècia i simultàniament amb la batalla naval d'Artemísion -
Period: 447 BCE to 438 BCE
Construcció del Partenó
El Partenó és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle v aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies. -
Period: 431 BCE to 404
Guerra del Peloponès.
Guerra del pelopones Tradicionalmente, los historiadores han dividido la guerra en tres fases. Durante la primera, llamada la guerra arquidámica, Esparta lanzó repetidas invasiones sobre el Ática, mientras que Atenas aprovechaba su supremacía naval para atacar las costas del Peloponeso y trataba de sofocar cualquier signo de malestar dentro de su Imperio. -
Period: 401 BCE to 373 BCE
Segle” de Pèricles.
El segle de Pèricles és el nom donat al període històric comprès entre el setge de Samos per part dels atenencs (439 aC) i la derrota dels grecs a la batalla de Queronea davant l'exèrcit macedoni de Filip II (338 aC).
Pèricles fou un estrateg, polític i orador atenenc que sabé tenir a prop les personalitats més destacades de la seva època, homes que destacaven en la política, filosofia, arquitectura, escultura, història, literatura i estratègia. Fomentà les arts i les lletres i donà a Atenes. -
Period: 356 BCE to 323 BCE
Regnat d'Alexandre Magne
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 20 o 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia. Succeí al seu pare, Filip II, el 336 aC, quan tenia 20 anys. Poc després, -
285 BCE
Divisió Imperi Roman
Tot i això, l'extensió territorial de l'imperi era tan gran que Dioclecià el 285 EC el va dividir en dues meitats per facilitar-ne la gestió. És així com es crea l'Imperi Romà d'Orient (també conegut com a Imperi Bizantí) i l'Imperi Romà d'Occident. -
206 BCE
Conquesta Romana Península Iberica
La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Hamílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana. -
202 BCE
Batalla de Zamas
La batalla de Zama es va Iliurar el 19 d'octubre de l'any
202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Un exèrcit romà comandat pel cònsol Corneli Escipió va
derrotar un exèrcit cartaginès comandat pel general Hanníbal.
Després d'aquesta derrota, patida no gaire lluny de la mateixa
ciutat de Cartago, el senat cartaginès es va veure obligat a
aceptar la pau. Amb aquest fet va acabar la Segona Guerra
Púnica. -
Period: 146 BCE to 330
Conquesta Romana a Grecia
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va
seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de
Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de
Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantíl, com
a capital de l'Imperi Romà (la Nova Roma), rebatejada
Constantinoble l'any 330 -
123 BCE
Conquesta Romana a Illes Balears
La conquesta romana de Mallorca va ser duta a terme pel
cònsol i general romà Quint Cecili Metel, (el qual va rebre
posteriorment el sobrenom de Balearicus), amb el pretext que
les illes Balears eren un refugi de pirates, en el 123 a. C. Així
mateix, també es remena com a afegit al principal casus belli
l'interès de l'imperi romà per incloure als foners balears a les
seves tropes, ja que la seva habilitat amb la fona era ben
coneguda a causa dels assots rebuts durant les conteses de
les guerres -
44 BCE
Assassinat Juli Cesar
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat 'una conspiració
de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el
nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí
(Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al
Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC (les idus de
marg). -
27 BCE
August Conquereix Egipte
August nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història -
79
Erupció del Vesuvi
A la tardor de l'any 79, el Vesuvi va llançar violentament un núvol mortal de tefra i gasos sobreescalfats a una alçada de 33 km, expulsant roca fosa, pedra tosca polveritzada i cendra calenta a 1,5 milions de tones per segon, i finalment alliberant 100.000 vegades l'energia tèrmica dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki.L'esdeveniment dona nom a l'erupció volcànica pliniana -
476
Fi de l'últim emperador de l’Imperi Romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient -
Primera olimpíada
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896, coneguts oficialment com a Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896. Van participar-hi 176 atletes masculins (no hi va haver participació femenina) de catorze països, que van competir en 43 competicions de nou esports. Van ser els primers Jocs Olímpics de l'Era Moderna