Història recent dels telèfons mòbils

  • 1G - El mòbil analògic

    [Història dels telèfons mòbils a la Wikipedia][https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_mobile_phones]El primer mòbil automàtic analògic apareix a Japó de la mà de NTT. De la mà de NMT arriba el 1981 als països nòrdics.
  • Primer mòbil analògic als EUA

    APMS (Advanced Mobile Phone System) fou el primer mòbil amb gran distribució Nord-amèrica.
  • Motorola DynaTAC 8000X

    Mòbil distribuït per a la primera xarxa 1G, Ameritech. 35 minuts d'autonomia i 10 hores de càrrega. Llistes d'espera de milers de persones.
  • 2G - El mòbil digital

    Apareixen les xarxes GSM a Europa i CDMA als EUA. S'utilitza transmissió digital en comptes de transmissió analògica, com a la 1G.
    Out-of-band, independència del canal per a la transmissió de dades entre telèfon i xarxa.
    Augmenta l'ús dels telèfons mòbils. S'inicia l'era dels mòbils de prepagament.
  • Es crea la xarxa GSM

    La primera xarxa GSM, Radiolinja, es crea a Finlàndia. Les feqüències europees eren més altes que a Amèrica, amb solapament entre xarxes 1G i 2G.
  • Primer SMS

    Amb l'aparició de la xarxa GSM apareixen els missatges de text o SMS. El primer es va enviar des d'una màquina el 3 de desembre de 1992 al Regne Unit. La primera persona que va enviar un SMS va fer-ho el 1993 a Finlàndia.
  • IBM Simon

    Potser el primer telèfon mòbil intel·ligent. Telèfon mòbil, cerca persones (busca), fax i PDA, tot en un. Incloïa calendari, llibreta d'adreces, rellotge, calculadora, bloc de notes, correu electrònic i pantalla tàctil amb teclat QWERTY. Llapis per a la pantalla tàctil. Extensió amb una targeta PCMCIA d'1.8 MB.
  • Pagament per mòbil

    El 1998 a Finlàndia es fa el primer pagament de prova amb un mòbil. El 1999 a Suència es fa el primer pagament mòbil en una màquina de Coca Cola i un caixer d'aparcament.
  • Primer servei d'Internet mòbil

    NTT DoCoMo implanta a Japó el primer servei complet d'Internet al mòbil l'any 1999.
  • 3G - Banda ampla mòbil

    La implantació dels telèfons mòbils en el dia a dia augmenta la demanda de connexions de dades. La tecnologia 3G inclou la commutació per paquets.
    L'especificació 2G CDMA esdevé compatible amb 3G mantenint compatibilitat enrere. No hi ha un estàndard unificat.
    Màxima ràfaga de dades de 3.1 Mbps, reducció del temps d'establiment de connexió, compartició d'espais de temps entre mòbils, flags de qualitat de servei (QoS).
  • Primera xarxa comercial 3G

    NTT DoCoMo llença la primera xarxa comercial 3G l'any 2001, amb tecnologia WCDMA.
  • EV-DO

    El 2002 apareix la primera xarxa 3G amb la tecnologia CDMA2000 1xEV-DO competidora de WCDMA.
  • 3G+

    A la meitat de la dècada dels 2000 apareix una evolució del 3G, anomenada HSDPA (High-Speed Downlink Packed Access), coneguda també com 3.5G, 3G+ o turbo 3G. Permet xarxes basades en UMTS (Universal Mobile Telecommunications System) per a major velocitat de transferència de dades. Podia arribar a 14 Mbps.
  • 4G - Xarxes IP nadives

    L'ús intensiu d'ample de banda en les aplicacions dels telèfons fa que es comenci a treballar en la tecnologia 4G, per aconseguir millores de velocitat fins a 10 cops la del 3G. Una de les tecnologies aparegudes fou WiMAX i l'altra LTE.