-
Period: 2000 BCE to
Història del Judaisme1
-
1900 BCE
Abraham
Abraham viu a mesopotàmia i Javhé se li manifesta i li ofereix un pacte:tenir desendencies i terres a canvi de la seva fé -
1800 BCE
Isaac
Abraham es va establir a Canan i alla va tindre decendens dels cuals van destacar el seu filll Isaac i el seu net Jacob. -
1700 BCE
Jacob i les 12 tribus
Josep era el preferit i els seus germans el van vendre com a esclau -
1220 BCE
Moisès
Moisès te una rebelacio.Se li va aparèixer el Déu d’Abraham, que se li va presentar com a Javhé, i li va dir que volia renovar l’Aliança amb el seu poble. Va prometre que els alliberaria de l’esclavitud i els donaria la terra de Canaan si l’adoraven i l’obeïen. -
587 BCE
L’exili a Babilònia
Babilonia es conquerida,Una bona part dels ses habitants van empendre una tasca de purificació de la seva religió. -
333 BCE
La dominació grega i romana
Els territoris d’Israel van ser ocupats pels exèrcits d’Alexandre Magne. -
63 BCE
La dominació grega i romana
Els romans van ocupar la zona i van establir-hi el seu domini. -
40 BCE
La dominació grega i romana
Van reconèixer com rei dels jueus (però sota domini romà) Herodes el Gran. -
1 CE
La dominació grega i romana
s.I,Jesús de Natzaret es va presentar com el messies que estaven esperant, però els sacerdots i els rabins no el van reconèixer com a tal. -
66
La diaspòra del poble jueu
L’exili i la dispersió podien haver significat la dissolució del poble jueu, però aquest va ser capaç de mantenir la seva fe i les seves tradicions en les diverses comunitats disperses, malgrat les persecucions que va patir en nombrosos llocs. Però no tot van ser dificultats, sinó que també va haver-hi diversos períodes de prosperitat i auge cultural. -
66
La diàspora del poble jueu
L’exili i la dispersió podien haver significat la dissolució del poble jueu, però aquest va ser capaç de mantenir la seva fe i les seves tradicions en les diverses comunitats disperses, malgrat les persecucions que va patir en nombrosos llocs. Però no tot van ser dificultats, sinó que també va haver-hi diversos períodes de prosperitat i auge cultural. -
70
Revolta i diàspora
Va esclatar en una revolta vs romans l’any 66 dC, però va fracassar.En el 70 dC, Jerusalem va ser conquerida, el Temple completament destruït i molts jueus han haver d’exiliar-se. L’any 132 2n revolta i van ser reprimits. L’any 135 l’emperador Adrià els va expulsar de Jerusalem, va ser convertida en una ciutat romana, i els jueus es van dispersar per les ciutats de l’Imperi. Amb la pèrdua del Temple i casi tot va desapareixer. -
700
Revolta i diàspora
La seva situació va empitjorar després de la conversió de l’imperi romà al cristianisme en el 380 (Edicte de Salònica). El judaisme no va ser prohibit, però es va fer més difícil mantenir la forma de vida jueva. L’imperi romà d’Orient, que es va convertir en l’imperi bizantí, va ser tan dur amb els jueus que, quan es va produir la conquesta musulmana en el s VII, van rebre els àrabs com a alliberadors -
1000
El poble jueu sota l’islam
L’expansió de l’islam va posar les principals comunitats jueves sota domini musulmà. Situació va millorar de forma apreciable. Els jueus van poder participar de l’auge cultural del món àrab. La comunitat hebrea de l’Àndalus, a la península ibèrica, va ser particularment rica i fluent. Els jueus sefardites van viure una època daurada en el segles X i XI. Van desenvolupar uns ritus particulars i un dialecte hispanohebreu propi. -
1000
El poble jueu en l’Europa medieval
a l’Europa cristiana medieval els hebreus vivien en barris aïllats anomenats calls. Les comunitats hebrees van ser relativament ben tractades fins el segle IX, però a partir d’aleshores es van començar a produir revoltes antijueves i persecucions.
Algunes de les comunitats més florents van ser la francesa i l’alemanya. A Alemanya també van desenvolupar uns ritus i un dialecte germanohebreu, el jiddisch. Part de les comunitats asquenasites es van establir a l’Europa de l’est. -
1300
El poble jueu en l’Europa medieval
A partir del s. XIII els jueus van tornar a patir persecucions, acusats de mantenir bones relacions amb els governants. Es van produir matances de jueus, com les del sud d’Itàlia. El 1306 van ser expulsats de França, i després que la pesta negra assolés Europa, van ser acusats de propagar l’epidèmia i es van multiplicar les matances. El 1492, després de la presa de Granada per Castella, també van ser expulsats de la península ibèrica. Una gran part es van traslladar al Maroc. -
El poble jueu en l’Edat Moderna
Les comunitats més florents es trobaven als territoris de l'imperi Otomà i a l’Europa de l’est. El domini turc va ser relativament benèvol, tot i que no van deixar de patir injustícies.A l’Europa de l’est, van ser víctimes d’una atroç persecució a Polònia i a Ucraïna durant el segle XVIII, amb nombroses matances i deportacions. A l’Europa central van patir, juntament amb el conjunt de població, els horrors de les guerres de religió i la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
