-
Period: to
Historia del cinema
-
Precursors del cinema
Durant aquest període, científics i inventors van estudiar el moviment amb joguines òptiques com el Zoòtrop i el Fenaquistoscopi. Eadweard Muybridge va aconseguir captar el moviment seqüencialment amb la seva famosa sèrie de cavalls galopant, anticipant el futur del cinema. Aquestes investigacions van ser essencials per al desenvolupament de la imatge en moviment. -
Primers dispositius de filmació
Thomas Edison i William Dickson van desenvolupar el Kinetoscopi, una màquina que permetia veure imatges en moviment de manera individual. Paral·lelament, altres inventors exploraven tècniques per enregistrar i projectar seqüències. Aquest període va establir les bases tècniques del cinema, preparant l'arribada de les primeres projeccions cinematogràfiques. -
Naixement del cinema
Els germans Lumière van realitzar la primera projecció pública de pel·lícules amb el Cinematògraf el 28 de desembre de 1895 a París. El seu film Sortida dels obrers de la fàbrica va marcar l’inici oficial del cinema. Paral·lelament, Georges Méliès va introduir efectes especials i narrativa cinematogràfica, donant pas a la creació d’històries en el nou mitjà. -
Cinema primitiu
El cinema s'expandeix ràpidament per tot el món. Georges Méliès va revolucionar la narració amb Le Voyage dans la Lune (1902), introduint el muntatge i els efectes especials. Edwin S. Porter va perfeccionar el llenguatge cinematogràfic amb The Great Train Robbery (1903), establint les bases del muntatge narratiu modern. -
Cinema mut i moviments artístics
El cinema mut es va consolidar amb grans estudis a Hollywood i Europa. Van sorgir moviments com l’Expressionisme alemany (El Gabinet del Dr. Caligari, 1920) i el Surrealisme. Charlie Chaplin, Buster Keaton i Serguei Eisenstein van destacar amb innovacions en l’edició i la narrativa visual, aprofitant al màxim el potencial expressiu del cinema sense diàlegs. -
Cinema sonor i Hollywood daurat
Amb The Jazz Singer (1927), el cinema sonor va revolucionar la indústria. Els grans estudis de Hollywood es van consolidar amb el sistema d’estrelles i produccions espectaculars. Durant els anys 30, directors com Frank Capra, John Ford i Alfred Hitchcock van perfeccionar el llenguatge cinematogràfic, mentre l'animació va créixer amb Blancaneu i els set nans (1937). -
Neorealisme italià i Technicolor
Després de la Segona Guerra Mundial, el Neorealisme italià va apostar per històries realistes i actors no professionals (Roma, città aperta, 1945). Al mateix temps, el Tecnicolor es va popularitzar a Hollywood amb films com El Mägo de Oz (1939). En aquesta època, també va néixer el cinema negre i es van produir grans musicals. -
Nouvelle Vague
La Nouvelle Vague francesa va trencar les normes tradicionals amb films espontanis i experimentals com À bout de souffle (1960). Altres corrents, com el Free Cinema britànic i el cinema independent nord-americà, van oferir històries més personals i socials. A Hollywood, el sistema clàssic va començar a decaure, obrint pas a nous autors innovadors. -
Nou Hollywood
Joves directors com Scorsese, Coppola, Spielberg i Lucas van revolucionar Hollywood amb històries més fosques i realistes, inspirades en el cinema europeu. Bonnie and Clyde (1967) i El Padrino (1972) van marcar l’època. També va ser el naixement del cinema d’autor independent i de pel·lícules amb una crítica social més profunda. -
Naixement dels Blockbusters
Amb Tiburón (1975) i Star Wars (1977), va néixer el concepte de ''blockbuster'': pel·lícules d’entreteniment massiu amb gran inversió en efectes especials i màrqueting. Als vuitanta, directors com Steven Spielberg (E.T., Indiana Jones) i Ridley Scott (Blade Runner) van consolidar aquest model, canviant per sempre la indústria cinematogràfica. -
Efectes especials i digitalització
Els avenços tecnològics van portar efectes especials impressionants. Pel·lícules com Terminator 2 (1991) i Jurassic Park (1993) van demostrar el potencial del CGI. Els estudis de Hollywood van apostar per grans produccions, mentre que el cinema independent va créixer amb directors com Tarantino (Pulp Fiction, 1994) i els germans Coen. -
Expansió del cinema digitall i CGI
El cinema va fer la transició del format analògic al digital. El Señor de los Anillos (2001-2003) i Avatar (2009) van demostrar el potencial dels efectes digitals. L’animació per ordinador, amb Pixar al capdavant, es va convertir en dominant. Les franquícies i els universos cinematogràfics van guanyar força (Harry Potter, Marvel). -
Streaming i nous formats
L’arribada de plataformes com Netflix i Disney+ va revolucionar la distribució cinematogràfica, reduint el poder de les sales de cinema. Es van produir pel·lícules amb enfocaments més diversos i nous estils narratius. Els superherois van dominar la taquilla (Avengers: Endgame, 2019), mentre que el cinema independent va créixer gràcies a internet i les xarxes socials. -
Streaming i nous formats
Els efectes especials han arribat a nivells de realisme extrem amb tècniques com el deep fake i la IA. La realitat virtual i el cinema interactiu s’estan explorant com a nous formats narratius. A més, el consum de cinema ha canviat completament amb estrenes simultànies en streaming i sales de cinema. -
Tendencies actuals
El cinema actual reflecteix una major diversitat de veus i històries. Es prioritzen temes socials i noves narratives. La tecnologia continua avançant amb la realitat augmentada, el 3D sense ulleres i la creació d’imatges generades per IA en temps real.