Història del Àtom

Model de Demòcrit

400 BCE

Demòcrit va ser el primer filòsof en parlar d'àtoms, ell deia que la matèria estava formada per àtoms, partícules molt petites i que no es poden dividir.

Model de Dalton

1808

John Dalton deia que la matèria estava formada per àtoms que són partícules indivisibles i indestructibles, que tots els àtoms d'un mateix component químic són iguals i que els compostes químics es formen per combinacions d'àtoms de diversos elements

Model de Thomson

1904

J. J. Thomson va descobrir els electrons. Ho va descobir fent experiments en tubs de descàrrega. Defensava que els àtoms havien de ser una gran massa positiva on els electrons havien de estar inserits com si fos una ''cookie'' (galeta).

Model de Rutherford

1911

Segons Ernest Rutherford, l'àtom estava format per un nucli molt petit i una escorça. Al nucli atòmic es on es concentra quasi tota la massa del àtom i la càrrega positiva, i a l'escorça és on es troben els electrons.

Model de Bohr

1913

Niels Bohr va concluir que els electrons de l'escorça giren al voltant formant òrbites circulars, el que implica que els electrons es trobin en diferents capes, cadascuna amb un nivell diferent d'energia. També deia que un electró en passar d'una capa a auna altra perdia o guanyava una determinada quantitat determinada d'energia anomenada quantum.

Model mecanicoquàntic

1926

Erwin Schrödinger és el principal autor d'aquest model. La diferència d'aquest model amb l'anterior és el descobriment dels orbitals, la part concreta de l'espai on es més probable trobar electrons ja que és impossible saber la ubicació exacta dels electrons.

Descobriment d'una tercera partícula subatòmica

1932

James Chadwick va descobrir que als àtoms es trobava una tercera partícula, la qual no tenia càrrega elèctrica, però tenia una massa semblant a la dels protons, a aquesta partícula la va anomenar neutró.